La Generalitat ha presentat l’Avantprojecte del nou pla territorial metropolità de Barcelona. (Clicant en aquest link podreu accedir a tota la documentació de la Generalitat)
Al meu entendre, les contradiccions evidents entre aquest nou Pla Territorial Metropolità de la Generalitat i les propostes de l’equip de govern del nostre Ajuntament, faran inviable l’aprovació del nou POUM aquesta tardor, tal com promet el Sr. Serravinyals.
A no ser, és clar, que a l’hora de la veritat les intencions que han manifestat reiteradament no es vegin reflectides en el planejament urbanístic que estan cuinant.
La Generalitat aposta per un model d’urbanització en poblacions denses i ben conectades tant per la xarxa de carreteres com per la ferroviaria, defugint la construcció de suburbis a l’estil nord-americà com els que s’han escampat arreu del Vallès en els anys 80 i 90. Cito textualment, pels que us faci mandra consultar tota la documentació:
Cal, així, fomentar el desenvolupament de les trames urbanes assolint llindars de densitat mínims tant pel que fa a l’habitatge com a l’activitat, de manera que es permeti reduir el màxim possible l’ocupació de nou sòl, garantir la proximitat del màxim nombre d’activitats i assegurar l’existència de les masses crítiques necessàries per ser servides de manera eficient pel transport col·lectiu. En definitiva, fer més “ciutat”.
(…)
Cal, en aquest sentit, evitar la proliferació de teixits urbanitzats segregats de les trames més urbanes i corregir el màxim possible els efectes dels existents mitjançant mesures de reorganització, estructuració i complementació amb àrees més denses, equipades, de nova centralitat i articulades amb sistemes de transport col·lectiu. Això ha de servir per evitar la fragmentació dels espais oberts i garantir la proximitat i la qualitat dels serveis i equipaments d’una manera eficient.
(…)
A nivell de les infraestructures de transport, cal destacar que a Palau es preveu la construcció de dues noves línies de ferrocarril:
La primera, és la la que unirà l’eix de la Riera de Caldes des de Caldes, amb Mollet i Barcelona.
La segona és la que unirà el Polígon Riera de Caldes amb Sabadell, Polinyà, Parets i Granollers, encreuant-se amb l’anterior a l’alçada del Parc de l’Hostal del Fum, i resseguint la línia de la carretera comarcal en direcció a Lliçà a partir de la variant de Palau.
Pel que fa a les noves carreteres, sembla que finalment, la Ronda del Vallès (el Quart Cinturó per entendre’ns) tira endevant amb el traçat Herce. Aquesta nova autovia fregarà el límit nord de Palau, passant a tocar del Bosc Gran, on es creuerà amb l’Eix de la Carretera de Caldes a Barcelona, per a la qual ja s’havia previst el desdoblament (de fet aquesta ampliació ja s’està executant en el tram entre Palau i Santa Perpètua).
Per contra, no he vist res que faci preveure el desenvolupament de la carretera Interpolar Sud, que el nostre regidor d’urbanisme amenaça d’incloure en el POUM de Palau-Solità i Plegamans tant sí com no. L’anomenada interpolar sud serà una carrertera que correrà paral·lela a l’autopista AP7 des de El Papiol, fins a Granollers, sense acostar-se a la nostra població.
El que sí que hi haurà, és una millora del traçat de la carretera comarcal de Sabadell a Granollers, que afectarà al barri de Can Parera (bàsicament, s’elimina la curva de Can Burgès), i que ja estava prevista en el POUM proposat per l’anterior equip de govern.
Ja veureu com els mateixos que fa poc recollien firmes per impulsar el tren de Sabadell a Granollers, aviat s’hi oposaran, tan sols perque ho defensa el govern d’entesa.
Les seves propostes només tenen el sentit d’oposar-se a qualsevol projecte del govern, mentre ells no tornin a manar.
Per exemple: Fa un mes, el túnel sota la Sagrada Família era una catàstrofe nacional … ara ja s’han oblidat …
Vas molt equivocat, és una cosa que és molt necessari per el poble, ara, el que si que no és, és voler convertir el nostre poble en una ciutat de 30mil habitants, si no llegeix de que es tracta el nou Pla i després parla, com ja t’he dit abans:
L’ignoráncia és molt atrevida.
Per cert lo de C’an parera, carreteres ja fa molts anys que ho tenia previst, no es cosa del poum, donç la carretera pertany a carreteres, i son ells els que ho han de fer.
El comentari de la Ctra de Sabadell a Granollers al seu pas per Can Burges, es deu al fet que el Sr. Josep Mª Serravinyals parla sempre de les reserves de terreny per a la Ctra. Interpolar (la Sud suposo) que no figuraven en el Pla redactat per l’equip del Sr. Valentí Soley. És una de les crítiques que repeteix sobre el POUM de l’anterior equip de govern.
Un dels possibles traçats d’aquesta carretera interpolar (de doble via), passava justament seguint el traçat de l’actual Ctra. de Sabadell a Granollers (tirant pel dret és clar, però amb doble via).
L’avantprojecte de la Generalitat, propugna un traçat de la carretera interpolar sud que ni tan sols toca el municipi de Palau.
D’altra banda, el que sí que apareixia en el Pla rebutjat del Sr. Soley, era la reserva de terrenys pel nou traçat de la carretera comarcal (més ampla que l’actual, però d’un carril per cada sentit). Per cert, que ja és hora que es reformi aquest traçat, que ja era vell al temps dels romans.
Les reserves de terrenys per infraestructures de transport són molt importants, com vostès deuen saber, pels propietaris de terrenys afectats.
El POUM del Sr. Serravinyals només el deuen conèixer els seus amics i col·laboradors, per que el que hi ha publicat a la web municipal, és el POUM de l’anterior equip de govern, que va ser rebutjat en el seu dia.
Haurem d’esperar a la tardor per poder-lo valorar (si pot complir les seves promeses, que no ho tinc tant clar). De moment, ens haurem de conformar amb els escrits d’al·legació publicats a la web de CiU a Palau, i els altres documents relacionats, com la presentació power point de les seves posicions.
Els tindrem ben presents per a poder-los comparar.
Respecte al fet d’arribar a ser una població de 30M habitants, no en dubti que hi arribarem, i poca cosa podrem fer ni vostè, ni jo.
Si no fos així, voldria dir que el nostre país va molt malament, que ens hem aturat.
Abans, en els temps d’En Joan Payola i Riera, CiU a Palau era el partit de la prosperitat, ara, a voltes, sembla que adopten postures anti-sistema.
El que hem de mirar entre tots plegats, és com volem que sigui aquesta població de 30M habitants a la que arribarem tard o d’hora.
La veritat, espero i desitjo que per ser una població de 30mil hab. encara hi falti molt de temps, sobretot per posar al dia una població mancada de tot tipus de serveis com és Palau-solita i Plegamans, començant per la piscina, els serveis municipals, el nou ABS, la nova escola, i tenein en compte que amb tot aixó i amb la població que tenim encara ens en manquen molts, i aixó és una cosa que no es fá en dos anys.
Espero que palau pugui durant molts anys mantenir el “status” de poble del que gaudim tots i ha portat molta gent a viure entre nosaltres.
No he vist mai a la meva vida que els serveis que depenen de la Generalitat o dels pressupostos generals de l’Estat arribin al moment que cal. Sempre fan tard.
És molt senzill d’entendre: Aquestes inversions les fan a partir d’un nombre determinat d’habitants. Els habitants que compten -depenent per a quin organisme i finalitat, és clar- són els del cens (el darrer va ser el del 1999 si no vaig errat) o els del padró municipal (depèn de per a quina inversió o finalitat). També les transferències de l’Estat als municipis depenen del nombre d’habitants. Aquests criteris són una font de discussió continua entre l’Estat, les comunitats autònomes, i els municipis.
En els barems espanyols -i catalans, és clar-, es parla de municipis de fins a 5000 habitants, d’entre 5000 i 20000, de 20000 a 50000 …
Si fóssim 5001 habitants ens trobaríem en una situació magnífica: Gaudiríem d’un entorn quasi rural, però tindríem dret a exigir els equipaments públics que ja tenim ara.
La pitjor situació seria quedar-se en els 19999 habitants. Aleshores tindríem dret a exigir els mateixos equipaments públics (de l’Estat o de la Generalitat) que te un poble de 5001 habitants.
La situació actual no és gaire millor. Estem en una mena de llimbs en el que no som ni carn ni peix.
Vostè estarà d’acord amb mi en que no és possible tornar cap enredera.
Em d’afrontar la transformació de Palau d’una forma positiva, no traumàtica. Palau és un poble viu i dinàmic, no un paisatge congelat en el record d’alguns, o en el fulletó d’una immobiliària.
Ara, respecte a les línies de tren, no crec pas que jo les arribi a veure (i només tinc 43 anys)
Poder sí que veurem la línia dels catalans entre Sabadell i Granollers passant pel Parc de l’Hostal del Fum (miri’s els plànols de l’avantprojecte de la Generalitat). Aquesta és l’opció que defensa la Cambra de Comerç (i també Sabadell Cruïlla), i la força la fan no les firmes recollides per la Sra. Pla, sinó les empreses del Polígon Riera de Caldes, que necessiten i volen accedir amb facilitat a la força de treball de Sabadell, Polinyà, Parets, Lliçà i Granollers, a més a més del mercat de treball de Palau i Santa Perpètua.
Per cert, pel que fa al tren, les signatures entregades per la Sra. Pla eren innecessàries, perquè aquest avantprojecte de la Generalitat va ser presentat públicament al menys una setmana abans.
“Em d’afrontar la transformació de Palau d’una forma positiva, no traumàtica. Palau és un poble viu i dinàmic, no un paisatge congelat en el record d’alguns, o en el fulletó d’una immobiliària.”
Aixó ho diu vosté.
Em sembla que el que predica i el que volía fer el anterior equip de govern, és en els pols oposats, la massificació, el no cumpliment dels acord’s pressos amb la participació ciutadana,ciutadana de Palau es clár,(que tant i tant s’omple la boca la senyora Marcuello, i després s’els deixa al calaix)i el creixement desmessurat,SENSE ELS MINIMS EQUIPAMENTS NECESARIS ACTUALMENT,ja no diguem amb tota la gent que vindria a viure a Palau-solita i Plegamans, seria com encabir 10000 xinessos en una cabina de teléfon, vull dir: S’imagina de cop i volta, al costat del institut, al costat del pla de l’alzina 800 pissos, 3500 persones, i 2000 cotxes?
Pensi amb tot aixó que l’hi he dit i contestim si no es totalment el contrari del que vosté voldria.
Ningú ha dit mai que tots aquests pisos s’haguessin de fer a l’instant.
El pla que s’està elaborant, com el que es va rebutjar, és a 20 anys vista, o més. Depès dels canvis que hi hagi en el futur i el ritme al que es produeixin.
Els pisos i les cases no les fa l’Ajuntament. Es fan per que hi ha unes persones que volen vendre i d’altres que volen comprar.
Els plans, fixen els límits de què, com i on. Però no el “quan”, que depèn de la voluntat dels particulars que hi intervenen.
Tinc la impressió que alguns palauencs es pensen que el camp i els boscos són només per fer bonic. Un decorat ideal que han comprat juntament amb la torre.
No és així. Són el mitjà de producció d’algunes famílies, que ja no són aquells pagesos pintorescos de les “Pàgines Viscudes”, sinó empresaris agrícoles. I tenen el dret (i l’obligació social) de disposar del seu patrimoni com més convingui per obtenir el màxim rendiment del mateix.
Els límits, els ha de posar el POUM.
Si el Pla del Sr. Serravinyals difereix molt o poc del Pla del Sr. Soley, i no em refereixo a detalls tècnics (que també són importants, no ho dubto), ho podrem jutjar quan aquest govern ens el presenti.
Va llegir l’entrevista que li van fer a l’Alzina a la Sra. Mercè Pla al mes d’octubre? (Em penso que era l’octubre).
No li va semblar que la seva resposta sobre el nombre d’habitants que preveia com a límit de la seva versió de POUM era molt ambigua?
Llegeixi entre líneas, no és el mateix 2000 habitants en un hectares que en dues, em refereixo a un creixement ordenat, sense pissos de 4 o 5 alçades, els ciutadants en la participació ciutadana que és va fer en el POUM, i que làctual equip de govern utilitza per tirar-lo endevant, van demanar, amb una majoria aclaparadora, diria quasi en majoria absoluta , que els pissos fossin de dues o com a máxim tres alçades, així tindríem uns carrers espaiossos i un repartiment “amable” amb el medi ambient, repeteixo, tal i com van demanar els ciutadants.
Els nous carrers al voltant de casa meva s’assemblen més al dibuixet “amable” de l’enganxina del NO AL POUM que no pas al dibuixet dels “pisos”.
Podem comparar els barris que s’han construit en temps de la Teresa Padrós i abans:
On abans s’havia fet una estesa d’habitatges unifamiliars en filera, amb carrers angostos i voreres inviables per anar amb paraigües o un cotxet de bebé, ara s’han construït amples avingudes amb voreres suficients o sobrades, on es combinen habitatges plurifamiliars de diferents alçades, habitatges unifamiliars en filera, i amples espais públics.
Però és que a més a més, aquesta mena d’urbanisme, a Palau, és una necessitat: Permet de configurar una trama urbana en la que es poden desenvolupar tota mena d’activitats, a part de dormir i tancar el cotxe.
En poques paraules, això és fer poble.
Si em permeten una intervenció:
El POUM que tirarà endavant l’actual govern municipal està per veure. No s’ha fet públic. L’únic document “real” de l’actual govern que coneixem són les al·legacions presentades a l’anterior POUM, i que en bona mesura van ser acceptades.
El que està clar, és que no es farà res amb l’oposició de la Generalitat.
L’Avantprojecte de Pla Metropolità és un document on es manifesten amb claredat les intencions de la Generalitat.
Està clar que el que pretén el nou Pla Territorial Metropolità es “castigar” aquells municipis que han crecut desordenadament, sense poder executar els serveis mínims i els equipaments necessàris; a causa d’haver construït d’una forma ràpida, improvitzada i sense planificació. El càstig consisteix en reordenar-los en un àmbit supramunicipal, l’eix Riera de Caldes; també els passarà aixó als de la Plana de ViC! I La llicó que porta impícita és que si voleu infrastructures i equipamants hauran de ser pel conjunt de l’eix Riera de Caldes… si no es així el missatge que segueix al Pla Territorial es que: “allí us podriu amb les casetes unifamiliars”, les casetes no justificaran mai l’arribada del tren. Pero no us enganyeu que aquest missatge ja venia dels anys noranta amb els la proposta de Pla Tereritorial Metropolità de Barcelona (1998) que va dirigir l’Albert Serratosa sota la política Convergent (gluuups!)
Non! Rien de rien …
Non! Je ne regrette rien
Ni le bien qu’on m’a fait
Ni le mal tout ça m’est bien égal!
-
Non! Rien de rien …
Non! Je ne regrette rien
C’est payé, balayé, oublié
Je me fous du passé!
(…)
[...] La Generalitat Presenta el nou Pla Metropolità de Barcelona [...]