El Sr. David, ha posat un comentari en resposta a la Pubilleta que al meu entendre mereix un post.
Per una raó: El que tracten el Sr. David i la Pubilleta, excedeix amb escreix el tema del Mercat Medieval. Els posts (escrits que publiquem a la pàgina d’inici del blog), toquen temes puntuals, no es poden convertir en fòrums improvisats per parlar de qualsevol cosa que ens passi pel cap.
Sr. David i Sra. Pubilleta, podeu seguir amb el vostre diàleg, que és molt interessant, a partir d’aquest post.
Bé doncs, aquí el teniu. Les il·lustracions no són del comentari del Sr. David, les hi ha posat el Dimoni de collita pròpia:
David diu:
Hola, de nou Pubilleta.
En part, et dono la raó: Som una ciutat dormitori. Però no ens hi ha convertit la Teresa Padrós ni el seu equip. Només cal que vegis les estadístiques publicades per la Diputació de Barcelona.
Diputació (cliqueu en aquest enllaç).
Jo mateix, a Palau, pràcticament només vinc a dormir des de que tenia 14 anys, i en tinc 43. Des del moment que vaig començar a estudiar a l’institut (aleshores a Palau no n’hi havia), després a la UAB, i finalment perquè vaig començar a treballar fora de Palau, en jornades normalment molt llargues i complicades (viatges, desplaçaments, …)
Permet-me divagar una mica: Els uns tindran la temptació de posar en “l’haver” d’En Joan Payola i Riera, i Na MªAngels Padró, la construcció de l’IES Ramon Casas, que va ser inaugurat al 1993; els altres, voldran anotar a “l’haver” de la Teresa Padrós l’escola CEIP Palau.
Doncs no: Els equipaments públics provinents de la Generalitat, o dels pressupostos generals de l’Estat, s’obtenen a partir d’una massa crítica de població baremada en funció de la “rendabilitat” social que s’espera d’una inversió pública. És el cas dels serveis mèdics, les escoles i centres d’ensenyament públic, els jutjats, les comisaries dels Mossos, les oficines d’Hisensa, de la Seguretat Social, i tants d’altres. Com a molt, es pot atribuïr als governs municipals l’encert o l’error en l’ubicació dels mateixos, ja que són els que cedeixen els terrenys i decideixen on s’ubicaran.
El que dius de les botigues de la nova zona urbana on abans hi havia Cal Menut, i la fàbrica de Ca l’Estruch (la nau “Nova”, i la nau “Vella” que en realitat era la més nova després de l’incendi dels 80’), simple i senzillament, no és cert, ans al contrari: Cada dos per tres n’obren alguna de nova (i et puc assegurar que alguns lloguers són astronòmics), però de les que hi són des del primer dia (ja farà 4 anys o més de la Pl. de la República) no n’he vist cap de tancada. Fins i tot, hi ha botigues que s’hi han treslladat des d’altres llocs de Palau.
Això és degut a que aquesta zona s’ha urbanitzat per a ser un espai adient a l’activitat comercial, sense que deixi de ser compatible amb un us residencial.
Això és fer poble.
Tu em diràs que les cases i els carrers els fan els constructors. Però pensa que els promotors, orienten la seva activitat en funció dels plantejaments (i planejaments, d’aquí la importància del POUM) urbanísitics dels responsables municipals.
És a dir, en “l’haver” de l’alcaldessa Teresa, jo hi poso aquesta urbanització.
Altrament, tindríem un munt de casetes en filera –com a la veïna urbanització de Can Cortès- o bé un munt de casetes amb filera amb la fàbrica de Ca l’Estruch, i en qualsevol cas, encare seríem molt més una ciutat dormitori. Perquè el requisit indispensable per a que un poble sigui un poble amb totes les de la llei, és que hi hagi una trama urbana adient per a fer totes les activitats que acostumem a fer les persones humanes: produir, estudiar, jugar, fer esports, comprar i vendre (que també és produir), passar-s’ho be, i evidentment, dormir.
D’altra banda, el que jo considero una activitat catalanista, és posem per cas, el Correllengua, que jo personalment vaig seguir amb els meus fills petits aquesta tardor al darrera dels Sr. Miquel Truyols. I tens raó: Érem quatre gats i l’apuntador. Entre la foscor de la nit, la fredor dels carrers, i els pocs que érem, va quedar molt deslluït.
Per contra, un espectacle artístic, sigui el Ball de Gitanes, o una representació teatral, no el consideraré mai un acte polític. De fet, quan un espectacle artístic es converteix en un acte d’adhesió política, malament per a l’art i per a l’artista. Això era justificable en temps de la dictadura franquista, ara ja no toca.
Miri sr David, si s’hagués pensat amb el cap a la Plaça de L’Estruc, es podria haver fet amb un cost minim un aparcament subterrani, pero una vagada més el anterior govern va deixar en mans de la promotora que fés el que volgués, o més pissos més alts del que tocaven, en una zona a urbanitzar, abans de deixar fer, l’Ajuntament te que vetllar per el que es fá, i sempre posar els interessos dels vilatans per devant, i considero, que en aquest cas, com d’altres que ja sortirán(per ordre judicial) no es va fer, en fí ja en parlarem en un futur no molt llunyar.
Exorcista… crec que te rao cuan denuncia el fet de no haver situat en aquest punt un parking subterrani. Pero no crec sincerament que s’hagi deixat en mans de la promotora tot l’espai… si fos aixi mes petita sera la plaça de l’Estruch.
I demano a tots aquells que es van posicionar en contra de tirar a terra la nau de Ca L’estruch que admetin que la zona s’ha renovat i que estaven equivocats. La nova zona pot ser millor o pitjor… pero el que es segur que la reforma ha valgut la pena i ha millorat Palau.
Veig que tota aquesta polémica mereix un post apart, caram si que ens hem fet famosos. Jo no he dit pas que el que Palau s’hagi convertit en un poble dormitori sigui culpa de la Teresa Padròs, nomès faltaría, però si que hi ha contribuit, el deixar fer pisos i pisos on sigui sense mirar que hi ha al costat, sense valorar el serveis que són necessàris per una població que vol creixer, aqui s’ha fet al revès primer s’ha deixat creixer i desprès ens lamemtem del que ens falta i esclar l’excusa es que si no hi havía POUM no es podía fer res, tot i que segons ells teníen tants diners….amb tot vull dir.te que encara ningú m’ha contestat dient que és el que han fet amb tants anys que realment siguin equipaments pel poble.
I tornant al tema de les botigues francament es que quan no es vol veure no es veu, a la plaça de la Sardana (ón hi ha La Caixa per si no saps quina és) hi han dos locals per els quals han passat desde roba de nen, olives, inmobiliaries, etc. etc. i ara hi ha un servei de reparació de calçat, l’altre roman tancada, la de la cantonada ja ha tancat també, al carrer ón hi ha la botiga d’homes Joan i una perruquería, també hi ha un local tancat desde fa temps, al carrer on hi ha el Dia també hi ha un local tancat i els altres han canviat de producte diverses vegades, si vols segueixo, perqué el que no pots fer es dir.me que menteixo, no ho faig mai, sigui qui sigui el que peti, la veritat ha d’anar sempre per endavant, i si la teva valoració del poble és que la Teresa Padròs va deixar fer les urbanitzacions i carrers i rotondes, etc. i et quedes tan satisfet com si fos un gran qué, noi crec que li demanes poc als teus impostos. Pobles ben petits del voltant tenen uns equipaments que fan enveja i aquí explique’m que hi tenim i que han fet amb tots aquets anys de bonança económica, has vist com están els carrers?, bé es llarg el tema i no ens posarem d’acord perquè com ja vaig dir no hi ha més ceg que el que no vol veure. I insisteixo que algú em faci una llista de tot el que han fet al poble.
Marc veig que no estás ben informat, no es tractaba de evitar que es tires a terra, es tractaba de que es considerès precisament un espai pel poble i al final hi van deixar fer 4 moles de pisos amb alçades més enllà del legal, el que voliem molts del poble es que es construissin nomès 2 blocs de pisos, s’aprofitès per fer un parking subtèrrani i es podía haver fet inclús un nou ajuntament més adient als temps que corren i encara deixar un bon espai públic i pensa que a la fí els que governabem podían haver optat per això, però no van fer res, hi ha hagut una manca de mires al futur i de pensar en el poble, ale ale pisos, pisos que s’acaba el món i els nens si no tenen piscina que es banyin a la banyera sino que paguin, menys mal que son socialistes i pensen en els trevalladors……..et sembla que es justificable el que ara sigui un espai amb botigues i poguem fer.hi festes? Bé aixi ens va.
Pubilleta… hi ha fotos amb una pintada que possa “Salvem Ca l’Estruch de l’especulació”… no “Salvem la zona de Ca l’Estruch dels pisos”. Repeteixo que la zona es podria aver fet millor… si… construir un parking… també tens raó.
En cuant a la idea de fer un nou ajuntament també tens raó (i aixo pot ser idea per un nou post). Crear un nou ajuntament o crear unes noves oficines municipals i deixar l’antic edifici per als plens? No em posiciono a favor de cap idea en aquest sentit; el que es veritat que es necesita un nou edifici.
I no es que esigui o no informat… esque ho vaig veure i llegir com es va protestar en contra de tirar a terra la nau. Et repeteixo… tinc una foto amb una pintada on es llegeix allo que he possat al principi. Si vols te la passo (encara que no se com…).
I per ultim la zona de la plaça de la Sardana crec que esta patint el trasslat de la zona comercial a la porxada… tot i que repeteixo que Palau continua sent un poble dormitori (encara que cada cop tinc la sensació que menys)
Pubilleta, a la Plaça de la Sardana hi juguen els meus nens tot sovint. Normalment els hi porta la meva mare, i jo mateix algun que altre cop. Ens agrada més que la plaça de l’11 de setembre per jugar. És com més íntima, no sé com explicar-ho.
Per cert, quin alcalde / alcaldessa la va fer la Plaça de la Sardana?
Abans hi havia un solar pràcticament abandonat del que es conserva el pou (decoratiu suposo).
De passada, vull aclarir, que quan parlo d’alcaldes o alcaldesses, em refereixo a tot al seu equip de regidors i regidores que hi han contribuït. Com el Sr. Serravinyals va contribuir a dissenyar la bandera de Palau, o la Sra. Marcuello, o la Sra. Fusté, i tants d’altres que no hi cabrien en aquest comentari.
Respecte als aparcaments, passeu per alt una qüestió molt important:
Tant els blocs de la Porxada, com els blocs del Camí Reial / C.Comerç tenen una gran superfície d’aparcament subterrani. (ja ho sé que són privats, però deixeu-me acabar, no us esvereu …)
Us explicaré una anècdota curiosa que com a veí, he pogut observar. Normalment, tant el Camí Reial, com la Pl. de la República, com el C/ Comerç (fins a Can Cortès), estan sempre farcits de cotxes aparcats, de dia i de nit. Molts d’aquests cotxes són dels propis veïns (jo mateix, posem per cas).
Doncs be, a l’hivern, les nits de glaçada (cada cop menys freqüents), aquestes places d’aparcament, pràcticament, es buiden !!!
Això vol dir, que en realitat, molts deixen el cotxe al carrer perquè els és més pràctic, i em fa pensar que bona part de l’espai d’aparcament subterrani que hi ha, es desaprofita.
Els que esteu relacionats amb l’Ajuntament, i em penso que la Pubilleta ho està, i molt, preneu nota. Però no us precipiteu en les decisions, per que del tema de l’aparcament, el Sr. Dimoni, ja podria obrir un altre debat.
Com a veí d’aquest barri des de l’any 1973, et puc dir Pubilleta, que tot i que no hi ha res que no es pugui millorar (a hores d’ara ja deus saber que sóc tant crític que fins i tot em critico a mi mateix), el canvi ha estat substancial, i per a millor, respecte del que teníem l’any 1995.
Donç David t’equivoques no tinc res a veure amb l’Ajuntament ni tan sols sóc militant de cap partit, sóc una ciutadana d’una certa edat, compromesa amb el poble ón visc i crítica amb el que no es fa bé, em dic Marisa i vist a la zona del castell per si ho vols saber, i et diré que considerar que arreclar una plaça és un gran mérit insisteixo en que aixi ens va, vinga plaçetes i rotondetes i res d’equipaments i serveis, és évident que les fesonomíes dels pobles canvien i en 12 anys ja hauría estat el colmo dels colmos, pero mirat’ho bé i contestem que han fet realment d’important pel poble, perqué tot i que hi hagin obres que depenguin de la generalitat, resulta que ja fa dies que son del mateix color i segons ells no en treien res i ara que son d’un altre color treuen calers, en els anys precedents al seu govern, tot i que es gaudien d’uns pressupostos molt petitets al menys es varen fer uns quans equipaments pel poble (CAP, Can Cortés, Escoles Bressol, altres escoles, i uns quans etcs. etcs. més, es ben segur que es varen fer coses també malament, però al menys es van fer uns quans serveis, desprès……..que!
Torno a insistir i ningú em contesta si es tan clar que han fet tantes coses, poseu.les per escrit si us plau. Nomès ens cal mirar al voltant hi ens hauría de fer vergonya haver desaprofitat uns anys de molt guanys amb la construcció, per haver fet tot el que calía, com han fet tants i tants pobles, sino viatge una mica, no s’ha d’anar gaire lluny.
I en quan al Marc, bé es certr que hi havien pintades i pancartes, però assegurar que no es volía tirar a terra es incert,el que molta gent volía era salvar l’espai pel poble i es van presentar uns projectes molt més adients que de ben segur haurien agradat a tothom, però no es va voler escoltar amb l’usual prepotencia del consistori que hi havía que devía pensar que el poble era seu i pertant hi feien el que volien ells. Perqué el tema de la participació ciutadana que tan pregonabem era nomès el nom d’una regiduría perqué de participació res de res.
Res d’això Pubilleta (et puc seguir dient Pubilleta?, ho trobo molt bonic).
Jo mateix en sóc testimoni, tot i que ja se que per a tu tot el que dic són mentides i calumnies.
Com a veí, vaig assistir a la reunió que va convocar la Sra. Mercè Pla a l’antic local de CiU per iniciar la recollida de signatures de la campanya “Salvem Ca l’Estruch”.
Va ser surrealista que CiU convoqués aquesta campanya.
Pels que no ho saben, els explicaré que quan va tancar l’empresa Estruch, les dues naus van passar a ser propietat de l’Ajuntament en pagament de deutes. En aquell moment, l’alcalde Joan Payola va proposar un projecte per a convertir la fàbrica “Vella” (que era la més nova al haver estat reconstruïda després de l’incendi) en un mercat municipal (un equipament). De fet, aquesta nau va ser durant uns anys l’edifici de la brigada d’obres i magatzem municipal. Però l’Ajuntament necessitava diners, i es va vendre les naus a dues empreses diferents, que van iniciar la seva activitat industrial al bell mig del poble. Perquè llavors, aquestes fàbriques ja no estaven voltades de camps, sinó de cases. En una de les fàbriques es feien cartronatges, i l’altra era tèxtil.
Els anys següents, ja governant l’alcaldessa Teresa, una colla de veïns, van començar a demanar el cessament de l’activitat de la tèxtil, degut als sorolls que feien de nits, que és quan treballaven. Sorprenentment, aquests van ser els mateixos veïns que primer van recolzar la campanya “Salvem La Fàbrica”.
En la reunió esmentada, la Sra. Pla, el Sr. Serravinyals i altres, fent un esforç inaudit d’imaginació, es van esmerçar a senyalar el valor artístic de l’edifici i la seva antiguetat (era dels anys 60), provant de confondre la fàbrica amb el Vapor Aymerich de Terrassa. Proposaven conservar-la i restaurar-la per a fer un equipament. Preguntats quina mena d’equipament farien, no van saber donar cap resposta clara. D’entrada no tenien cap projecte concret: Simplement, un equipament. Però hi ha molta mena d’equipaments, dèiem: Una plaça de braus és un equipament; una deixalleria és un equipament; una presó és un equipament; un envelat per a fer les festes del poble és un equipament (però poder no massa agradable pels veïns directes). Finalment, el Sr. Serravinyals va proposar que s’hi podria traslladar l’Escola de Música. És com una mena de comodí que el Sr. Serravinyals sempre treu per donar contingut a qualsevol mena d’edifici restaurat. Deu ser que es pensa que els músics no són gaire exigents.
Jo, com a veí molt proper, vaig pensar que era millor quedar-me amb el projecte de l’alcaldessa Teresa, que mantenir la fàbrica on era: Qui sap si no se la tornarien a vendre, com ja havien fet? I si em muntaven un equipament que no em feia el pes?
Més valia la fàbrica a terra, perquè en el moment que calia convèncer, no hi havia cap projecte real ni imaginari: Només oposició.
David no penso dir que siguin cumnies, però si et puc dir que no es veritat, hi va haver projectes per part de l’oposició, un cop es va prendre la decisió d’enderrocar, es van proposar alternatives que de ben segur haurien estat més al gust de tothom perqué contemplaben, 2 blocs de pisos un possible ajuntament nou i un espai lúdic tan ó més gran que el que hi ha ara, però no s’els va voler escoltar i no hi va haver “participació ciutadana” tant que d’en omplen la boca. Tot això es veritat i t’ho puc demostrar, pertant David, vigila amb el que dius si no estás al 100% segur i en aquest cas veig que no ho saps tot.
Donç David vas una mica errat i se el que dic, quan es va decidir que s’enderrocaría, hi havien projectes de l’oposició que de ben segur, ja que s’havien de fer pisos haurien estat una mica al gust de tots, que proposaben 2 blocs de pisos en lloc de 4, un possible nou ajuntament ó un altre equipament i un espai lúdic tan ó més gran que el que hi ha ara. Però évidenment no s’els va voler escoltar i no hi va haver “participació ciutadana” tan que s’en omplen la boca. Aixó es un fet demostrable, per tant David abans d’assegurar que no hi havía cap altre projecte, hauries d’estar més ben informat
Ep, atura el carro: Jo t’he donat testimoni de com va anar la reunió que va convocar CiU per iniciar la recollida de firmes tal i com la recordo.
És a dir, el començament de la campanya “Salvem Ca l’Estruch”.
I en aquell moment, a CiU, no tenien ni idea del que volien fer amb Ca l’Estruch, i si en tenien, no ho volien dir obertament. Ni tant sols van ser capaços de llençar una idea engrescadora pels veïns més propers. Només ens volien ficar la por al cap: “Faran pisos! Us vindran a viure uns xxxxxx!” (aquesta paraula posa-la de la teva collita).
L’únic que tenien clar és que s’hi oposaven.
Després sí, es van fer molts castells de sorra.
Una cosa és un projecte i l’altre és llançar idees. Un projecte suposa tenir un objectiu, un pressupost, un finançament, uns plans d’execució i supervisió, uns límits temporals, …
És molt fàcil dir: “Jo hagués sabut negociar millor amb els promotors.”.
Sobretot quan ets tan amic i company d’alguns dels que participaven en aquesta obra. Però aquí ens endinsem en el terreny llefiscós de les qüestions personals, que preferiria no tocar.
Els que sí que proposaven altres idees, eren la gent de UP, i el Sr. Grífols per exemple. El Sr. Grífols tenia molt clar (i suposo que encare ho te igual de clar), que Palau necessita una biblioteca en condicions. Jo comparteixo aquesta idea, però no crec que la fàbrica “restaurada” (com volia CiU) hagués estat un espai adient. Al meu entendre, l’espai per a la biblioteca hauria de ser proper a l’IES Ramon Casas.
De tota manera, i respecte els partidaris de la biblioteca com a prioritat, sembla ser que som una opinió minoritària: TOTS els palauencs veuen que una piscina municipal és la màxima prioritat. O això potser només és una d’aquestes espirals demagògiques d’a viam qui la fa més grossa?
En quan a la biblioteca… jo aprofitaria l’espai del CAP quan es traslladés… es un estalvi de diners.
I tal i com esta la situació de l’aigua a Catalunya, esperaria uns anys a veure com acaba el problema de la sequera abans de fer la piscina (no sabem si es un canvi en el nostre clima que cada cop es fara més àrid o si només durara 12 mesos…cal esperar)
Crec que la piscina és un equipament molt important, i seria bó que l’actual consistori fés el possible per edegar aqest projecte el més abans possible, tal i com diuen en el seu programa, no dic que estigui acabada, donç primer s’han de comprar el terrenys a on ha d’anar ubicada, que actualment són de titularitat privada, pero almenys que les obres i el projecte estigui en marxa.
Exorcista…
Abans de tot, diria el mateix que diré ara si el PSC estigués al govern.
Tal i com esta la situació actual de sequera, deixaria la piscina per més endevant i iniciaria el projecte d’un gimnás nou municipal i crear un conveni amb la psicina privada per fer-la de titularitat mixta. Però tot això només per la situació de sequera. Si les coses van a millor alehores podríem parlar.
Ja he pogut apreciar que vosté pensa el mateix que l’anterior equip de govern, pero de sequeres sempre hi han agut, però pensi que en la construcció de la piscina l’aigüa no és el més important, donç d’aquí fins que s’ompli podem bem-bé pasar dos, tres o cuatre anys, qui sap el que pot passar en aquest temps, el que importa és que al poble hi fa falta aquest equipament, i per aixó els ciutadans ho demanen.
Jo no ho tinc tant clar que ho demanin els ciutadans. Ho demanen tots els representants polítics.
Dins de tots els equipaments públics que es poden fer amb 5M€, la Piscina Municipal, no seria una de les meves prioritats.
A Palau tenim 3 (tres) piscines públiques d’iniciativa privada (tothom hi pot accedir pagant l’entrada) i mil·lers de privades.
En pobles veïns, la piscina municipal s’ha construït per que en el seu moment no hi havia alternatives d’iniciativa privada i accés públic.
Com serà aquesta piscina? Un equipament amb finalitat recreativa (com un parc aquàtic) o amb finalitat esportiva?
L’Ajuntament sabrà gestionar l’equipament tant be com uns professionals que porten molts anys de feina, i no només a Palau?
Sinó és així, el preu per l’us de la piscina municipal serà més econòmic que el de les piscines públiques d’iniciativa privada?
O potser ja compten que la piscina serà deficitària i la pagarem entre tots, ens agradi la natació o no?
hola