L’Alzina de Can Padró, protegida i catalogada com a “Arbre monumental de Catalunya” per la Generalitat des de l’any 1988 , obre el segon capítol dels fets de l’alcalde Joan Payola i Riera.
CAPÍTOL II: L’Alzina de Can Padró
L’Alzina de Can Padró, protegida i catalogada com a “Arbre monumental de Catalunya” per la Generalitat des de l’any 1988 , obre el segon capítol dels fets de l’alcalde Joan Payola i Riera.
CAPÍTOL II: L’Alzina de Can Padró
« Pels seus fets els coneixereu: Capítol II Voluntariat per la llengua. »


Lo de la protecció del “patrimoni” és pura xarrameca, a no ser que vagi acompanyat dels calés que calgui.
No se si serà xarrameca, però el fet és que l’alzina de Can Padró es va anar a prendre (…)
És clar, que se’n va anar fer punyetes, de fer una “declaració com a patrimoni protegit” a fer una protecció efectiva hi ha molta distància.
Potser ho haurien d’haver posat a l’”haver” de l’alcaldessa MªAngels Padró. Al cap i a la fi, el seu pare i el seu germà n’eren els propietaris.
Nois em sembla que la vesseu, penso que de cap manera a la familia Padró els hi feia cap gràcia que L’alzina es morís, però en estar molt malalta, es va fer l’impossible per salvarla, pero tots els esforços fets no varen servir per res, i si no, pregunteu als experts en la materia, i ells us ho explicarán.
Si algú l’ha vessat sóc jo.
Només era un comentari malintencionat contra la família Padró que em podia haver estalviat perfectament.
La Mª Angels Padró és una filla, germana, i mare exemplar: Va sacrificar la seva reputació personal per la família.
Per cert Exorcista, et trobava a faltar …
El que passa es que les cosses no van gaire bé i a l’empressa hem quedat de fer mes hores per tirar endevant (sense cobrar més ningú) i a veure si tots plegats aixequem el cap, per que les cosses no estan gaire bé, i el governs Espanyol i Catalá que tenim no ens ajuden gens, i em semble que aixó tot just comença.
Endavant i ànims, home !
Pensa que l’any 93 al 95 molts, ja la vam passar magra, i ara tornem-hi. Però mirat’ho amb una mica de perspectiva:
En realitat, el que ens trobem, és amb una aturada del creixement, no amb una recessió.
Els que la van passar magra de debò, van ser els nostres pares (la generació de la post-guerra), que van haver de sortir-se’n de la crisi mundial dels anys 70. Nosaltres érem canalleta que no ens vam enterar de res.
La reconversió industrial dels 80 (i l’entrada a la CE, i el pla de carreteres i autovies, i tantes altres coses) van posar les bases de l’etapa de prosperitat més llarga i duradora a la història contemporània d’Espanya.
Potser haurem de renunciar a viatjar per vacances, o posar una cullerada menys de cola-cao a l’esmorzar dels nostres fills, fins i tot canviarem de feina. Però això no és res comparat amb el que van passar els nostres pares. I no parlem dels avis, que van viure la destrucció de la guerra civil.
Hola, fa poc que soc de palau i magradaria que algu em facilités algu d’historia sobretot pel que fa el castell i can padró que si no estic molt equibocada es avui el centre castanyers no???
gracies