- Fragment de l’al·legoria del mal govern pintada el 1337 per Ambroggio Lorenzetti a l’Ajuntament de Siena. El “mal govern” està presidit per un dimoni anomenat tirania, assistit dels seus vicis: Avarícia, supèrbia i vanaglòria. L’acompanyen les figures al·legòriques del frau, la divisió, la bogeria (furor), la crueltat, la guerra … La justícia està encadenada als seus peus i els seus lacais la fan anar com un gosset.
Pels resultats que podem veure, l’objectiu del govern municipal en l’any que deixem enrere no ha estat tant el de gestionar millor els nostres diners i prendre decisions que ajudin els ciutadans de Palau-solità i Plegamans, com el fet de bastir una estructura de poder sòlida que asseguri la seva continuïtat.
Des d’aquest punt de vista, podríem dir que aquest primer any de “govern repartit” ha estat un èxit. Val a dir, que han tingut l’habilitat de fer servir una pega que enganxa molt més que qualsevol ideal: Els diners, o la MasterPla, com diuen des de l’oposició.
Això és el que el nostre “govern repartit” anomena incorporar a l’Ajuntament col·laboradors que comparteixin amb entusiasme el seu projecte polític, i que a la pràctica consisteix a mantenir a cop de talonari un pessebre molt ben alimentat a costa dels diners de tots plegats.
El nombre de regidors a sou, càrrecs de confiança, i funcionaris contractats amb complements salarials sorprenents ultrapassa el que mai s’havia vist al nostre poble, i l’any 2009, encare augmentarà més.
Molts d’ells, forasters de Castellar, Sant Cugat, Llavaneres, Santa Mª de Palautordera, Moià… En algun cas s’ha reconegut sense rubor que calia “pagar compromisos polítics”. És que no hi ha palauencs i palauenques que es vulguin implicar en el seu projecte polític?
La feina i eficàcia d’aquest equip “tant ben preparat” queda en entredit amb disbarats com el nou sistema de recollida d’escombraries, el tancament de la ràdio municipal, l’incompliment de les inversions pressupostades, o la manca d’interès del jovent de Palau en el nou Centre de l’Escorxador i les seves activitats.
Visca l’austeritat!
Les obres? Pels seus fets els coneixereu… Han acabat algun dels projectes que ja estaven en marxa fa dos anys -si és que es pot dir que l’Escorxador no estava acabat- i ens han venut molt de fum, que ja s’ha esvaït.
Qualsevol espurna de crítica ha estat ràpidament silenciada, quan han pogut. Fins i tot, recorrent a mitjans policials, com quan varen detenir els activistes que enganxaven cartells contra el tancament de l’emissora de ràdio municipal.
La policia municipal s’ha convertit en un instrument polític. La seva funció hauria de ser la de garantir la seguretat en la nostra activitat quotidiana, més que no pas reprimir la llibertat d’expressió o extorsionar els ciutadans amb sancions forassenyades i sovint arbitràries (perquè les normes no s’apliquen igual a tothom).
Això sí, cal reconèixer que la nostra masovera de Can Cortès ha sabut organitzar un munt de saraus i festes en els que s’han implicat de manera entusiasta els seus partidaris, tot i haver rebut la crítica merescuda d’alguns veïns no tant entusiasmats.
Podríem dir, que ara ja sabem quin és el Pla Pla, i no cal recórrer a cap llibre imprès i pagat per l’Ajuntament carregat de bones paraules i poques concrecions. El Pla Pla es resumeix en tres mots:
PA I CIRC
(Pa pels seus amics, és clar, i circ per qui el vulgui)
Malauradament, res no fa pensar que l’any 2009 hagi de suposar un canvi a millor en el nostre Ajuntament.
Lo has clavao Dimoni.
2009 año que se augura de crisis general, pero aquí en Palau lo tenemos aún mucho peor por los aprovechaos que tenemos en el Ayuntamiento. Nosotros a sufrir, pero ellos si que se lo han montao. La MasterPla, el Abel (o mejor Caín), el Ivan (el pitufo de las basuras), el enterao de urbanismo, el genio de los números, el pedante de cultura y con toda la recula de enchufaos que no sirven para nada se nos presenta un 2009 que si no lo arregla Zapatero con sus millones aquí no se hace ni mú. Y esperemos que los millones de Zapatero no sirvan también para arreglar lo suyo.
El gran augment de la “despesa social” enguany es produirà per l’augment de les seves pròpies nòmines i les noves contractacions de personal a l’Ajuntament (extensió de la menjadora municipal, vaja).
El requisit per rebre alguna d’aquestes “ajudes socials” no és ni tenir uns ingressos reduïts, ni la família nombrosa, ni estar malalt i tenir moltes necessitats d’atenció, ni estar a l’atur… Res d’això. L’únic requisit indispensable és demostrar un entusiasme il·limitat pel “govern repartit” (millor si es té carnet de CiU), venerar l’alcaldessa per damunt de totes les coses, i evidentment, demostrar una fidelitat i una lleialtat a prova de bomba.
Vist el que va passar amb el concurs pel butlletí d’informació municipal, això també s’hi val pels proveïdors de l’Ajuntament.