Aquí teniu la presentació de diapositives que circula aquests dies per internet en la què es difama l’anterior govern socialista de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.
Els “trapicheos” del PSC de Palau
Aquest libel ha estat enviat per correu electrònic per l’Anna Boix, coneguda en aquest blog com “LaFadaAnna” . Podeu buscar els seus escrits en el nostre blog per mitjà del cercador que tenim a la part superior de la columna dreta d’aquesta pàgina.
L’Anna Boix (àlies “laFadaAnna”) l’ha enviat a un munt de gent mitjançant llistes de correu electrònic que sembla que provenen de l’Associació de Comerciants i del seu propi partit. Us en recordeu d’aquella mena de campanya que van emprendre el mes de maig contra la “crispació”, allò de nosequè de la convivència?
Bé, ara ja sabem per què ens demanen informació personal com la nostra adreça de correu electrònic quan anem a buscar un rellotge dels de la zona blava.
Aquesta “filmina” insinua acusacions molt greus -enriquiment il·lícit, prevaricació, etc…- sense aportar cap document que les sustenti.
Pels amants de la veritat, us adjuntem “la sentència” completa, sense talls, ni extractes tendenciosos.
(cliqueu aquí per llegir la sentència 209/2005 del TSJC)
El libel de CiU -per què el seu origen és evident, per molt que el vulguin desmentir- comença amb un títol prometedor: Ens explicaran els “trapicheos” socialistes.
En la següent imatge veiem que en aquesta entrega parlaran del cas Montjuïc en particular, el que indica que la sèrie continuarà amb noves entregues i més “trapicheos”.
La primera “irregularitat” que ens comuniquen és que l’alcaldessa Teresa Padrós i el regidor d’urbanisme Valentí Soley l’any 1999 eren amants! Àngela Maria, quina vergonya! Però si no estan casats! Però si s’havien separat feia anys dels seus legítims conjugues! Quin greu estigma pel nostre poble, l’alcaldessa i el regidor d’urbanisme vivint en pecat!
La història que ens explica CiU comença l’any 1999, com si les reparcel·lacions decidís de fer-les un regidor o un alcalde perquè sí, per fotre els veïns: No senyor, la “reparcel·lació” és una figura de la nostra llei d’urbanisme -ara igual com als anys 80- que sorgeix del mateix fet de l’existència d’un pla urbanístic que s’ha d’executar per què uns terrenys agrícoles esdevinguin una zona urbana.
La reparcel·lació és obligatori de fer-la immediatament aprovat el pla parcial urbanístic i abans de donar cap llicència d’obres!
Doncs resulta, que aquest pla parcial del sector Montjuïc és de l’any 1987, i que va ser modificat i aprovat definitivament l’any 1992, governant el nostre municipi CiU. Durant els tres anys següents a l’aprovació del pla parcial en els que va seguir manant CiU, no es va fer la reparcel·lació obligada per la llei d’urbanisme.
Per què? Com és això? No és obligatori per llei? És que abans els governs municipals de CiU no acomplien la llei que tant s’entesten a aplicar enguany?
Li hauríeu de demanar al Sr. Jaume Oliveras, que l’any 1992 formava part d’aquell equip de govern. Potser se’n recorda, tot i que no sembla ser gaire conscient dels seus fets passats a l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Pels que voleu demanar-li explicacions, aquí va la seva adreça de correu electrònic:
Però també li podríeu demanar aquestes explicacions al Sr. Àngel Marsal, que era regidor d’urbanisme els anys 80, i ara és el President de l’Associació de Comerciants de Palau-solità i Plegamans (els de les adreces de correu electrònic), i aferrissat partidari i col·laborador d’aquest govern “repartit” d’avui dia.
D’altra banda, des d’un punt de vista tècnic, el repartiment de càrregues que suposa aquesta reparcel·lació, no va ser decidida per cap regidor ni responsable polític, sinó pels serveis tècnics municipals, i supervisada i aprovada per la pròpia Generalitat de Catalunya.
Així doncs, un cop aprovada la reparcel·lació l’any 2000, els propietaris de la futura urbanització, van pagar les compensacions estipulades l’any 2002.
Sí, insisteixo, els propietaris i veïns del sector Montjuïc van pagar l’any 2002 les quotes que els va demanar l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans per completar el procés de reparcel·lació com a pas previ per una futura urbanització del barri. Compensacions que van ser calculades pels tècnics d’urbanisme de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans i de la Generalitat, i no pas pel partit socialista ni per cap altre polític.
El mateix any 2000, un dels propietaris afectats pel procés de reparcel·lació, va mostrar la seva disconformitat amb la valoració que es feia de les seves finques. Al no arribar a un acord amb l’Ajuntament, va portar el cas als tribunals, i finalment, l’any 2005, va guanyar (en part) la seva demanda.
1- Els veïns de Montjuïc ja van pagar en el seu moment el procés de reparcel·lació elaborat pels serveis tècnics municipals amb la supervisió i aprovació de la Generalitat.
2- El procés de reparcel·lació cal fer-ho immediatament després de l’aprovació del pla urbanístic al que es refereix. Aquesta responsabilitat incumbeix als dos alcaldes convergents i els seus regidors que es van succeir després de l’aprovació d’aquest pla parcial l’any 1992. Al menys un d’aquests regidors, torna a formar part de l’equip de govern en l’actualitat.
3- Si la valoració dels terrenys que van fer els tècnics municipals no era correcta, lògicament cal indemnitzar el propietari afectat. Però l’error és de l’Ajuntament, no pas dels veïns, que van complir en tot moment amb les seves obligacions, i és l’Ajuntament qui ho ha de solucionar.
Les reparcel·lacions no són il·legals ni es fan per voluntat política, són obligatòries per llei per poder transformar un espai agrícola en urbà procedint a la seva urbanització.
El que sí que és il·legal és concedir llicències d’obra per construir en espais que no són urbans, perquè encare no s’han acomplert tots els requisits que marca la llei d’urbanisme.
I és per aquesta raó que alguns barris de Palau -els que es van construir els anys 80 i primers 90 en temps de CiU- encare es troben sense urbanitzar i mancats dels serveis més elementals que són exigibles avui dia en una zona urbana.
NOTA / POSTDATA: Gràcies al recent comentari d’en BOIX GRÈVOL, me n’adono que ens hem oblidat de dir el més important:
Els ciutadans de Montjuïc, del Castell, de Can Parera, dels Pins de Can Riera i de PSiP en general no volem culpables, volem SOLUCIONS, vinguin d’on vinguin.
Gràcies al dimoni per l’aclariment, l’únic que hi afegiria, és que Montjuic no es va crear als 80 si no molt abans dels anys 50 , de fet la majoria de terrenys paguen contribució urbana des de fa més de 60 anys, cosa que no passava amb el propietari que va guanyar el contenciós que va comprar una terra de secà i se li ha valorat per diversos motius, com a sól urbà. El barri és majoritariament de classe treballadora, i un exemple el trobem , que cap els 60 s’hi van fer moltes casetes senzilles que després dels anys hi viu gent jubilada o viuda que tenen feina per sobreviure, i en canvi els governants l’únic que fan és excusar-se en el passat i pugnes entre partits, en comptes de mirar de trobar alguna solució. Demano com sigui que es deixi de crear tensió que no en teniem prou amb la crisi, que només faltava tenir un govern incompetent. Pensin que quan es tensa massa la corda, peta i se’ls pot girar en contra. Per acabar aplicaria la frase de “no es pot matar tot el que és viu”.
Baix Grèvol. Seguint la doctrina del PSC d’adjudicar responsabilitats al passat, al final la culpa va ser de Franco!!!!
Mal que us pesi a alguns, en Franco és mort i enterrat.
En canvi, el Sr. Jaume Oliveras torna a manar a l’Ajuntament de PSiP.
Incrèdul, qui va ficar amb calçador a finals dels 80 en el nostre Pla Parcial els terrenys que ara tenim que pagar a preu d’or ? Alló sempre havia estat un camp de secà a les afores del barri. Mirin a les hemeroteques i veuran qui governaba aquells anys. I no era el PSC.
Estic contenta en veure que al menys el dimoni intenta aclarir les coses, és indignant veure com estan trasgiverssant la informació i ens estan deixant de rics insolidaris quan som ciutadans normals que només demanem solucions i justicia.
És molt curiós quan el Sr. Serravinyals ens diu que som beneficiaris!!! Jo em pregunto de què? Penso que l’unic beneficiari és el propietari dels terrenys que em molta vista (i informació?) va comprar-los poc abans del pla parcial. Quina casualitat! Evidenment ho va pagar a preu agrícola i cap de pocs anys, un tros del seu camp de secà es va agregar a Montjuic. Aquest tros de camp se li va valorar l’any 2000 en 138.260€ i a més, un tros se li va reqüalificar a parcel-les urbanes! Però com que no en va tenir prou, va poder aprofitar la deixadesa del ajuntament en redactar el pla de reparcel-lació per exigir el encara més diners. Imagino que la jutgessa no coneixia la realitat del barri i tractant-nos com una nova urbanització li va valorar els terrenys 967.710,50€!!! Si a més hi afegim els interessos que l’ajuntament ha tingut de pagar-li per la demora…
A mi personalment em queda molt clar qui es el beneficiari!
Perdona Incrèdul, però el Franco no governava a Palau, ho feia a la Administración del Estado, no fem demagògia barata si-us-plau.
Ja ho se Boix que Franco va “gestionar” l’administración del Estado. De la mateixa manera que el PSC diu que “El govern de Zapatero “otorga” a l’Ajuntament de Palau 2400000€”, quan en realitat són diners expoliats anteriorment als catalans. Gràcies Zapatero per retornar-nos el que es nostre!!! I els diners que s’han anat i mai més tornarà en nom del que ells diuen solidaritat quan en realitat tothom sap que es saqueig.
No t’ho pensis Boix, això de la demagògia hi ha partits que ells mateixos són autèntiques universitats.
Estic cansat que aquest govern es centri en buscar responsabilitats dels anteriors governs. Quan agafes un càrrec assoleixes les responsabilitats que pertoquen amb tot el que significa.
Aquesta gent només fa que excusar-se i en realitat no fan res de bo…
Gràcies al dimoni per aquest treball periodístic però hi ha un petit error, el Sr. Soley la la Sra. Padrós no están casats ni inscrits en el registre de parelles de fet, simplement viuen en parella.
Apunt de Premsa Rosa.
i els Ciutadans que els importa si viuen en parella… com si fan un trio amb l´Obama !. Quan en política com en altres coses, s´ha d´utilitzar arguments personals, per justificar-se, hi ha un seriós problema de fons, que no se sap com sol.lucionar. Crec que els Veïns ho tenen prou clar i en definitiva el que està per fer es el que a ells els importa: SOLUCIONS, la resta son cortines de fum de la més barata xafarderia.
Lo del trio amb l’Obama estaria bé, però no crec que a ell se li passés pel cap… però hi ha polítics espavilats que sempre que surt un assumpte suculent, que els pot fer mal, va i posen una cortina de fum, bueno, i ja saben que els temes morbosos són els que distreuen més l’atenció.
D’altra banda els elements personals en política també són importants, no ho obviem. Quan estàs en política, el que has fet a la teva vida personal compte, l’altre és que als que et voten ho valorin positiva, negativament, o simplement no ho valorin. Tornant amb l’exemple de l’Obama, si ell no hagués sigut catòlic, sinó musulmà, segur que no hagués guanyat les eleccions, és un element de la seva vida personal, però que compte per molts votants per escollir algú que els representi.
Sembla que els plens són una olla de grills…
No em sorprèn gens que algú ha passat llargues temporades als USA senti admiració per la societat nord-americana i la seva política.
A mi personalment, el puritanisme sexual d’arrel protestant dels seus polítics em sembla ridícul i escandalosament hipòcrita.
Si els nostres polítics estan casats, separats, divorciats, ajuntats, o tenen una vida sexual promíscua, me la porta fluixa.
En canvi, resulta impressionant que un alt càrrec del govern d’Obama acabat de nomenar, hagi dimitit perquè devia 100.000€ a hisenda.
El que caldria veure és si tots els alts càrrecs d’aquest govern repartit de PSiP estan al corrent de les seves obligacions tributàries… I potser ens portaríem una sorpresa.
Agraeixo l’interés per la meva vida privada, però al estar en un poble la gran majoria ja ens coneixem i crec que no cal fer “salsa rosa” perquè al final pot acabar tot en una “vinagreta”. I ha un apartat en aquest blog anomenat “pels seus actes els coneixereu” i amb aquesta frase amb quedo.
Del passat tan personalment i també com a partit n’estic satisfet. Potser podríem d’haver fet més però deu ni do de la transformació de Palau del 1995 al 2007. Només cal comparar les fotos aèries dels dos anys.
Del present i del futur continuem treballant amb la mateixa il•lusió de sempre. I el que estar molt clar es que es molt difícil que l’actua’l govern s’equivoqui, doncs no fa res.
Crec que hem vaig poder equivocar, però en varem fer moltes de coses i en un context i unes circumstancies en alguns anys també molt difícils i amb una herència urbanística desastrosa. En varem arreglar la gran majoria, però el que estar clar es que el que no arreglarem nosaltres, el “repartit” actual es mostra del tot incapaç de fer-hi front, i la seva incompetència política els porta a buscar culpables externs, a fer demagògia, i a crear enfrontaments entre veïns que creiem feliçment superats.
Si estàs al govern es per governar no per fer oposició a la oposició, i governar vol dir resoldre els problemes dels ciutadans i no amagar-se en mentides. Impotència i incompetència es l’únic que tenen.
Es interesant el comentari del Sr. Abascal respecte a les obligacions fiscals dels alts cárrecs.
Jo hem pregunto, si hi hagues algun deute, es pot asumir un carrec municipal?.
Será questió que algú ho investigui.
Palauencs, hem vegut oli.
Este gobierno municipal lo tiene claro, o pagan los vecinos o pagan los vecinos, y eso si NOSOTROS NO TENEMOS NINGUNA RESPONSABILIDAD, TODA LA CULPA ES DEL PSC, es la forma mas TONTA e INGENUA de autoconvencerse antes de ir a dormir y tranquilizar sus consciencias, pero señores, si es que no dan para mas, no lo veis dia tras dia.
Dien que qui més fa més s’equivoca i evidentment, qui menys fa… Una manera de no equivocar-se és no fer res. Imagino que aquesta és la política de govern del nostre ajuntament! No sigui cas que cometin una il-legalitat!
Voldría dir-li a la Sra. Ana Boix(lafadana) que vigili molt en els seus comentaris. es delicte anar maldient de la gent i més si no s’en té proves, ja és de covards.A part de ser una mala veina, aixó ja es obvi.
Home jo seguint una mica el fil del que llegueixo aqui, sembla ser que s´insinua que certes propietats puguin estar en dubte i jo com a ciutadà voldria saber si es cert o no. Jo convido a la Sra. Anna que de ser certes les seves insinuacions ens faci els favor als palauencs pels que vetlla que ho publiqui obertament amb arguments o documents que ho justifiquin, perque de ser només una manera més d´enmerdar la situació, aquesta Sra.podria tenir un greu problema si la part difamada té ganes de possar fi a insinuacions entre línees que tenen mes mala baba que un altre cosa.
Crec sincerament que si ” el todo vale en política “, es això, els ciutadans a mes de ser afectats directes, estem espectadors d´un espectacle realment incalificable.
Crec que els veins, els ciutadans, la gent del carrer, volem gent qualificada al govern, si al tope que s´arriva es a fer certes coses com les que es veuen o es publiquen aqui, Palau solità i plegams, TE UN GREU PROBLEMA i els veins una història sensa resoldre.
Sóc nova en aquest món, “gràcies” a Montjuich he descobert el dimoni però d’algunes coses no m’en entero. Em podrieu aclarir quie es la fada Anna, en sento ha parlar però no em situo?
Amb molt de gust ho faré Rosa:
El nostre blog va aparèixer a mitjans d’abril de l’any passat.
Només començar, la polèmica ja va estar servida.
Durant el mes de maig i juny, els posts rebien aportacions de tota mena, tant a favor com en contra de l’actuació municipal de l’actual govern i dels anteriors.
Si et mires els posts d’aquells mesos, veuràs que hi participava tanta gent a favor com en contra de l’actual govern municipal. Lamentablement, en l’actualitat, la majoria de participants a favor del govern de la senyora Pla, han desistit de plantejar els seus arguments en aquest fòrum (potser és que ja no li queden partidaris!) tot i què em consta que s’ho segueixen llegint.
Tot i que la majoria d’opinions eren d’un tarannà acceptable, algunes es passaven de la ratlla.
LaFadaAnna és el pseudònim de l’Anna Boix, una veïna de Palau (suposem), que quan se li acabaven els arguments, es dedicava a insultar a les persones que li portaven la contrària i fins i tot insinuava amenaces i càstigs tremebunds.
D’altra banda, el mes de maig, ja va aparèixer un blog anomenat “El Gall de Can Cortès”. Aquest blog, el·laborat per l’entorn (militants i simpatitzants) de CiU de Palau, va ser suprimit de Blogspot (Google) al cap de no gaires setmanes. El seu contingut era difamatori contra molts ciutadans respectables de Palau, als que va ofendre greument, i fins i tot arribava a predicar la “neteja ètnica” al nostre poble.
L’Anna Boix, àlies “LaFadaAnna”, també participava en aquest altre blog que tenia com a font d’inspiració en Salvador Sostres (columnista de l’Avui conegut per les seves proclames reaccionàries).
Gràcies dimoni, mai havia sentit tanta simpatia per un dimoni com ara. Realment ets efectiu i no te’n perds ni una.
Ah! la dels germans Marx està molt bé. “Més fusta!”
Estic preocupat, perque tal com van les coses, hi podria haver-hi alguna base de dades personals SENSA CONTROL, incumplint la “Ley de Proteccion de Datos”, utilitzan-la per a fins partidistes.
Proposo que ens neguem a facilitar dades al recollir el rellotge de la zona blava, i que sigui l´Ajuntament qui els entregui, tal com ha de ser, ja que son ells els que posen multes, perdó posaven, perque amb l´encabronada dels ciutadans per l´onada de sancions de fá un parell de mesos, sembla que s´han arronsat i ara la consigna es “CAP MULTA”.(Pregunteu i veureu que ara ningú rep multes).
Es curiós, com s´utilitza la llei a discreció, en funció d´uns interesos no gaire clars.
El “repartido” del gobierno y sus acolitos se estan poniendo nerviosos y como siempre ya empiezan con los insultos y difamaciones. Esto no contribuye a solucionar los problemas y puede que alguno acabe en los tribunales. Tranquilidad y sosiego y busquen soluciones a los problemas en vez de provocar la zizaña entre los vecinos, que parece más que esten en la oposición que no en el gobierno. Claro que para eso también hay que saberlo hacer y tener la suficiente capacidad.
Dons sembla ser que els
sicarisde CIU estàn ben repartidets i ara fins i tot intentan enfrontar als veis de Monjuich.Us recomano mirar aquest Bloc:
http://plegatsdemans.blogspot.com/
Ho sento molt Alícia, però un sicari és un assassí a sou. Cap simpatitzant ni militant de cap partit polític del nostre poble ha arribat a aquest extrem (fins el moment). Si repliquem un insult amb un altre insult no anem enlloc.
Alex (22:55:59) :
Hola a tothom,
Fa més de 30 anys que vinc a Palau, primer de “dominguero”, després els meus avis van comprar 1parcel.la, i després la evolució de hort-caseta de cap de setmana-i des de fa 14 anys la meva residència habitual. Sempre complint amb la llei,pagant impostos,etc…..Sóc del barri de Montjuic, i no ha estat fins aquests darrers messos en que ha “esclatat” el Montjuicgate que no havia parat gaire atenció als temes polítics amb gaire profunditat. Al llarg d’aquests messos he intentat informar-me dels motius, inici, evolució de tot aquest cas, perque les conseqüències sí que les conec i molt bé. La sensació actual és de vertígen, un cúmul de dades contradictòries, i sobretot,un sentiment de desinformació total, mitjes veritats, manipulació política i social (confrontació amb altres veins), ignorats totalment com a ciutadans; en definitiva, un sentiment d’impotència en veure que unes persones que hem escollit entre tots perque vetllin pels interessos de la comunitat fan i desfan i que les conseqúències dels seus actes les rebem de plè els ciutadans. He trobat aquesta pàgina i sembla que esteu molt ben informats i s’expressen diversitat d’opinions i voldria saber què ha passat:
Per què uns tècnics de l’ajuntament van taxar uns terrenys com a rústics-agraris quan segons un jutje s’havien de taxar com urbanitzables.
Per què si han de ser els parcelistes els que es fan càrrec de les indemnitzacions als que han de cedir terrenys, es ténen unes “negociacions” amb el parcelista afectat esperant l’aprovació del POUM (no ho puc demostrar perque evidentment no hi ha documentació,però és vox populi)
Per què al llarg de tot el procès judicial als veins s’ens va informant (mooolt de tant en tant) i d’una manera en que sembla que és un procés judicial entre un veí i l’ajuntament, sense saber que les consequències econòmiques les hauriem d’asumir nosaltres (tan dolent és mentir com dir mitjes veritats).
Per què quan ja va haver sentència ferma al 2005, som informats al 2008!!!! (quina casualitat que en aquesta carta sí que posava ben claret que ens tocava pagar), i 3 anys de demora!!!!! que van provocar 300.000 euros més, que “molt amablement” pagarà l’ajuntament,però senyors!!!! l’ajuntament sóm tots!!! ens pujaràn l’IBI?, les escombreries?, ens possaràn més i més multes???.
Recordem que al 2005 les condicions econòmiques eren diferents, avui dia hi ha més atur i qui té la sort de tenir feina té el culet tan apretadet que…..millor no ser escatològics……Un prestec, una ampliacio d’hipoteca?…..no és una pàgina d’acudits aquesta.
A sobre,i per rematar tenen els “nassos” de dir-nos que ens beneficiem ja que puja el valor de les nostres vivendes, quins “collons” (i perdó per l’expressio pero es que…ja està bé), com que nosaltres som tots una colla d’especuladors…….senyors, és la nostra vivenda!!! i una de les urbanitzacions més antigues del poble, de gent treballadora.
En fí, i moltes coses més que em deixo, però seguiré atentament aquesta pàgina a veure si algú em pot donar alguna resposta. Moltes gracies per la vostra atenció i paciència.
12
02
2009
Alex (23:16:24) :
Torno a ser el veí emprenyat de montjuic;
Vull que quedi clar que estic d’acord que he de pagar, però hi han hagut mooooltes irregularitats i la manera de fer les coses ha estat nefasta de cara a nosaltres, i de rebot també de cara a la resta de ciutadans de palau. Sabeu que l’ajuntament ja ha fet efectiva la sentencia? ja ha pagat (dels diners de tots) i nosaltres??? com ens ho muntem per pagar? Ens assabentem ara i hem de pagar ara,es just???
Si haguessim connegut la sentència al 2005, eren altres circunstancies socio-econòmiques, per altra banda d’estar informats abans de com anaven les coses, ens podriem haver preparat pel pitjor, potser algú que no, però com a mínim tindriem aquesta opció.
A més, part dels terrenys cedits a l’ajuntament es van “subastar” i aquests diners es podrien haver fet servir per disminuïr una miqueta les quotes de tots els veïns, al capdavall eren terrenys que nosaltres vam comprar per l’ajuntament. En canvi no es van reinvertir en el barri.
No haurien estat les coses una miqueta mes facils???
Demano disculpes Dimoni al Bloc i a les persones que poguin sentir-se ofeses per la paraula utilitzada, tens raó i no era la meva intenció definir-ho aixi, crec que no era conscient del seu significat.
Disculpeu-me tots.
Per il•lustrar una mica l’historia del barri de Montjuich voldria explicar una anècdota que defineix molt bé els anys que portem aquí.
A finals dels anys 40 o principis del 50 del segle passat el Sr. Duran de Can Duran, propietari de molts dels terrenys del voltant del nostre barri (per això hi ha l’urbanització Can Duran) i de molts terrenys del barri de La Sagrera i Can Riera, doncs com deia el Sr. Duran va vendre terrenys en un turo a llevant de Montjuich per sobre el barri de La Sagrera on existeix una casa que anomenem La Torreta i es va obrir una carrer que va de l’actual plaça Jaume Balmes fins la Carretera de Sentmenat i a aquest carrer el va anomenar Montjuich per les reminiscències de molts turons de ciutats on hi havia els barris jueus – Montjuich …Mont de Jueus – però ja en aquells anys l’Ajuntament l’informa que ja existia un carrer i un turó amb el nom de Monjuich i que no era possible, com es lògic, repetir el nom. Però el Sr. Duran era molt Sr. Duran i es va encaparrar en que volia posar-li el nom de Montjuich per la qual cosa va buscar un equivalent i per això avui dia aquest carrer es diu Puighebreuada – Puig dels Hebreus … Mont dels Jueus- , o sigui que fa 60 anys nosaltres ja érem aquí, i els camps que tenim que pagar com a barri eren camps a les afores i no tenim cap culpa que ens els afegissin al barri perquè algú es fes ric.
Sobre si els terrenys eren o no eren urbans, només cal fer una volta pel barri per comprovar-ho. Segur que el jutge que va dictar sentència no ho va fer, perquè hagués vist que de “urbans” només en tenien el nom escrit sobre el paper d’un document que va aprovar el nostre Ajuntament l’any 1992. Aquest document porta la firma dels que ara ens tornen a governar, i va servir perquè un dels seus es fes encare més ric, a costa de tots els demés.
Això sí, un cop el jutge li ha donat la raó al demandant, no queda altre remei que “apechugar”. La diferència és que l’anterior govern municipal va defensar a capa i espasa (fins la temeritat, com diu el jutge a la seva sentència) la resta de veïns i propietaris afectats.
L’anterior govern municipal, tot i veure’s obligat per una sentència judicial, va assumir el problema com a propi (de tot el poble) i va voler compensar el propietari amb uns recursos que només es podien obtenir amb l’aprovació del nou POUM. Finalment aquest POUM no es va aprovar per la campanya en contra i l’oposició dels partits que ens governen en l’actualitat, que moguts pel seu tacticisme polític, van rebutjar el que ens convenia més a tots plegats si amb això aconseguien enfilar-se a la poltrona.
Historia:
El Sr. Duran del què parles, era En Pere Duran Farell, un seu germà o cosí, el seu pare?
És simple curiositat. En Pere Duran Farell va ser un dels actors més importants de la història econòmica i política de la Catalunya contemporània, i l’anècdota de la seva relació familiar amb Palau (el casal familiar és el de Can Duran de Palau-solità, tot i que els seus pares es van traslladar a “ciutat”, a la vil·la de Caldes a primers del s.XX) és molt interessant, tot i que és irrellevant pel cas Montjuïc.
Per cert, els actuals propietaris de Can Duran no tenen cap relació familiar amb la família Duran, ni amb el que explica “Historia” de l’origen del carrer Puighebreuada.
Era Pere Duran Farell i el seu pare va morir a Can Duran durant la guerra civil.
Perque es llegueix tant malament els escrits? mig en català mig en castellà o es potuès aixó? no s’enten res
En sap greu Bruixapirula, però no som professionals de la llengua (de cap ni una).
Si vols fer de correctora, hi estàs convidada. Fes-nos arribar un correu electrònic a dimonipedrallarga@gmail.com
Editorial EDPLL
Jo crec que s´ha de respectar la forma d´escriure de cadascú, estigui millor o pitjor. Aixó no son uns “Jocs Florals”, lo important es l´opinió dels ciutadans, escriguin com escriguin.
Amb sembla una exageració dir que no s´enten, bruja Pirula, i en tot cas seria “patois”.
Esteu convidats a visitar el nostre blog:
http://aavvpalausolitaiplegamans.blogspot.com
Salutacions.
Les AAVV democràtiques de Palau-solità i Plegamans
Perdoneu,era un error meu. No sé que vaig fer, veia la meitat del text en català amb paraules en castellà i mitjes paraules…. . Algo deuria fer malament, però no en referia a que no s’escriu bé el català, jo també en faig d’errades. L’important es que s’escrigui!
Siau
Ja que feu història, jo us puc dir que als anys 60 (la meva infància) aquest carrer l’hi deiem les torres, justament perquè hi havien algunes torres dels que nosaltres deiem la colònia (els estiuegants). També hi havien cases de gent del poble i molts camps. També va nar creixent i s’hi van anar fent cases, alguns hi vivien sempre i d’altres que venien els caps de setmana. El tros de camp que ara ens fan pagar no va ser part del barri fins que s’hi va agregar en el pla parcial (del 92?) i el que també us puc dir és que el propietari va comprar aquest camp poc temps abans i que curiosament aquest camp en aquells moments va tenir “més novios”. Curiós no us sembla?
Hola Palauenca, tens raó es molt curiós, pero quan repases altres operacions urbanistiques la compra de “zones verdes”, ha sigut pràctica habitual a tot el poble, entre 1978 i 1995.
Una de dos, o a Palau-solià i Plegamans, hi ha molts filantrops (cosa que no es percep, per les seves obres), o la compra es realitzava amb intencions especulatives. (A uns els hi ha sortit bé, i altres no, lo que no vol dir que hi renunciin). Ull……..
A AIXÓ SE LI DIU ESPECULACIÓ URBANISTICA, i per cert, politicament son molt propers a els que ens governen.
Tens rao Monty, darrera moltes històries com la de Montjuich s’hi amaga l’especulació urbanistica. Tots els del poble que ens coneixem de “tota la vida” sabem que de filantrops aquí Palau no n’hi ha. Al menys jo no els cónec!
I tots sabem que alguns Palaunecs llestos s’han enriquit amb bones jugades.