Després de cinc mesos de polèmica des que el novembre del 2008 el nostre govern repartit va iniciar la implantació del nou sistema de recollida d’escombraries, l’agrupació local del PSC, el principal partit a l’oposició municipal a Palau-solità i Plegamans, i el més votat a les eleccions del 2007, exposa de manera oficial el seu punt de vista en el nostre bloc .
“En comptes de fer autocrítica i atendre les queixes raonades dels veïns, en la seva imaginació han creat un poble de “bons” i “dolents”. Quan les coses no surten bé, és culpa dels “dolents”, perquè els “bons” no pot ser que s’equivoquin de cap manera… Amb solucions dogmàtiques i radicals no avançarem en aquest tema ni en cap altre.”
Josep Maria Castany – Regidor del PSC a l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Declaracions a El Dimoni de la Pedra Llarga.
El PSC va voler publicar aquesta opinió a la darrera edició de la revista local MGSÍN Palau, a proposta d’en Jaume Ventura, el seu redactor en cap. Aquesta informació s’havia de publicar en forma d’entrevista al regidor socialista Josep Maria Castany.
La raó per la qual es volia publicar era donar l’oportunitat de rèplica al monogràfic que MGSÍN Palau va dedicar a recolzar l’actuació en aquest tema del nostre govern repartit el mes anterior:
En aquest monogràfic, podem llegir l’escrit de la Carme Solé glosant la plasticitat de les piles de bosses d’escombraries negres que decoren les cantonades de la “netíssima” (sic) ciutat de Nova York. La Carme Solé, jove llicenciada en belles arts, ocupa en l’actualitat el càrrec d’”arqueòleg/ga municipal” de manera interina al nostre Ajuntament des de l’estiu passat.
Nogensmenys, les declaracions que hi feia el nostre regidor de residus, l’Ivan Costa, eren tan o més impactants:
“La gent creu en el nou sistema de recollida”
Si hagués dit “la nostra gent creu en el nou sistema de recollida”, li donaríem plenament la raó, perquè és ben bé, que per a molta gent, la política s’ha convertit en una qüestió de fe.
Tot i que ja sabem que l’estadística no és el fort del nostre regidor de residus, el convidem a veure els resultats de l’enquesta informal que vam fer entre els visitants de la nostra pàgina:
Si vol, també podria considerar les enquestes obertes actualment a la revista Palau Informatiu, i a la pàgina web de les Associacions de Veïns de Palau-solità i Plegamans (la més recent de totes).
El cas és, que aquest contrast d’opinions que, com a bon periodista que és, volia oferir en Jaume Ventura als lectors de la seva publicació, no s’ha arribat a produir mai, raó per la qual, el regidor Josep Maria Castany, habitual del nostre bloc, ens ha demanat de difondre des d’aquestes pàgines l’opinió de l’agrupació local del PSC de Palau-solità i Plegamans en relació al nou sistema de recollida d’escombraries.
· Com es veu des del PSC, el nou sistema de recollida d’escombraries?
Primer, hem de dir que estem a favor de la recollida selectiva, que ja s’estava practicant amb molt d’èxit, essent Palau un dels municipis de la comarca amb majors percentatges de recollida, en cartró i vidre, quan governàvem.
Com a conseqüència d’aquest esperit, ja en el 2006 vàrem iniciar la recollida de la Fracció Orgànica, en una zona (Can Duran-Montjuïc), amb caràcter experimental, previ un període d’informació als veïns, sense presses ni pressions. El resultat va ser espectacular, en quant a resultats, gràcies a la col·laboració dels veïns.
En quant a l’actual sistema, és un desastre que ja vàrem advertir a l’Equip de Govern, abans de la seva implantació, però com que no escolten i sempre fan el revés del que nosaltres fèiem o proposem, ara ens trobem amb tot el poble enfrontat contra el sistema de recollida selectiva de la fracció orgànica.
· Per què creuen que ha despertat tanta animadversió?
Per les pròpies característiques geogràfiques de Palau, es poden distingir dues zones molt diferents, una vall, la de la riera de Caldes, que s’ha construït amb edificis plurifamiliars, i la resta del municipi, que són els turons que envolten pels dos costats aquesta plana i que estan urbanitzats amb habitatges unifamiliars i adossades.
Explico això per què us feu al càrrec que no és el mateix fer la recollida porta a porta a una urbanització com Can Duran, Can Falguera, Can Riera, etc…, que en el centre del poble, per la dificultat que comporta el porta a porta, en una zona d’habitatges plurifamiliars. A Palau, per la seva configuració, tots els tècnics ens varen recomanar l’aplicació d’un sistema mixt: Contenidors al centre i porta a porta a les urbanitzacions, implantant-ho de forma progressiva, sense presses.
Un segon motiu de rebuig, i el més important, és la forma com s’ha fet. Desprès de perdre un any, s’ha intentat imposar per la força un projecte en el que ni els mateixos tècnics no hi creuen. En dos mesos s’ha informat als veïns i s’ha posat en pràctica, se’ls ha obligat al reciclatge, sense temps per assimilar-ho, i ara es queixen perquè no funciona i s’aprova una ordenança sancionadora per imposar aquest sistema per la força. El reciclatge funciona a partir de la conscienciació dels ciutadans, no per imposició. Els que reciclàvem abans, seguim reciclant en aquests moments. Els demés, simplement i senzillament, llencen les escombraries al terra, per què no troben on desar-les, o el que és pitjor, les hi posen barrejades als contenidors de selectiva.
Finalment, el gran motiu de descontentament, ha estat la pujada del 20% en la taxa de recollida d’escombraries, que ha coincidit amb la implantació del nou sistema de recollida: No només ens obliguen a reciclar sota l’amenaça de sancions, i sense que ho haguem paït, sinó que a més a més ens ho cobren molt més car. En comptes d’incentivar als ciutadans per fer la separació en origen, se’ls penalitza. Aquí sembla que la regidoria del Sr. Font li hagi jugat una mala passada a la regidoria del Sr. Costa, perquè aquest augment ha estat molt poc oportú de fer-lo coincidir amb la implantació d’el nou sistema de recollida d’escombraries.
Al damunt, els veïns que estem conscienciats amb la necessitat de reciclatge, i que apliquem correctament el nou sistema, tampoc n’estem de contents, per què el resultat de la implantació del nou sistema de recollida han estat uns carrers plens de brutícia i un escampall monumental de bosses d’escombraries per tot el poble.
· Des de l’Ajuntament es manté que el sistema és correcte, però que la gent no estava acostumada a fer el reciclatge.
És clar que no estava acostumada, per això s’ha de fer una campanya més llarga i més convincent, s’ha de convèncer i no imposar que és el que han fet, clar que com sempre la culpa és dels altres, ja sigui l’oposició o en aquest cas els veïns que segons ells són uns incívics.
· També diuen que des de l’oposició s’aprofita el tema per dividir el poble.
Es patètic; Miri, això és menysprear l’opinió dels ciutadans, i un menyspreu a l’afirmar que nosaltres els manipulem. En comptes de fer autocrítica i atendre les queixes raonades dels veïns, en la seva imaginació han creat un poble de “bons” i “dolents”. Quan les coses no surten bé, és culpa dels “dolents”, perquè els “bons” no pot ser que s’equivoquin de cap manera… Amb solucions dogmàtiques i radicals no avançarem en aquest tema ni en cap altre.
Fins avui no ens hem posicionat en aquest tema, perquè creiem que malgrat que ho vàrem pronosticar, havia de passar un temps prudencial abans de parlar-ne, però ara ho fem tenint en compte que en el darrer Ple, es va aprovar una Ordenança sancionadora en la que no hi estem d’acord. No es pot sancionar l’actitud d’uns ciutadans per culpa d’un desgovern com és el tema de les escombraries.
No crec que puguem dividir el poble quan tothom està d’acord en què el sistema no funciona.
· Diuen que el sistema que proposaven vostès era irrealitzable.
A veure, nosaltres el vàrem implantar de manual a Can Duran i Montjuïc, sense cap problema important, i el que sortia es solucionava d’acord amb els veïns. La demostració que sí que funcionava, és que no hi va haver ni alarma social, ni protestes, ni “Incivisme”.
I si a sobre el simplifiquem, mitjançant la implantació gradual i estudiant el sistema més adient barri per barri, on és el problema?.
El que no es pot fer és perdre un any i mig, i després voler recuperar el temps perdut imposant sistemes que no han funcionat pràcticament enlloc, excepte quatre pobles amb unes característiques molt diferents de Palau-solità i Plegamans.
· Per acabar, per què li sembla que la revista MGSÍN Palau no hagi volgut publicar aquestes declaracions?
Ho ignoro, perquè es van enviar amb la suficient antelació, i en canvi no han sortit publicades. Deu haver hagut un mal entès, perquè no vull pensar que he sigut vetat, i menys per una revista que es declara “apolítica”.
La revista MGSIN Palau no ha estat mai apolítica, al igual que tampoc ho ha estat la revista Qu4trepins, per molt que es vulguin esforçar en explicar el contrari.
De fet, últimament m’han comentat varies persones que s’havien donat de baixa en la subscripció de Qu4trepins perquè els últims números no tenien res d’interessant i tot era política. Fins i tot el nostre regidor de cultura va fer un article on es demostra clarament que la història del poble no és el seu fort, encara que ell es vulgui vendre com una persona culta i gran coneixedor de la història local.
Amb la revista MGSIN passa el mateix, últimament no té cap contingut que sigui interessant i augmenta la politització dels escrit. De fet la Sr. Carme Solé, que hauria d’escriure articles de història, aprofita constantment la publicació per defensar les actuacions del govern actual i arremetre contra l’anterior.
M’alegra que hagis encetat aquest debat, Periodista.
Jo personalment, em malfio dels mitjans que prediquen la seva imparcialitat “política”. Les preferències culturals de cadascú reflecteixen també un rerefons ideològic. Com a molt, un mitjà de comunicació pot aspirar a plantejar informacions contrastades, és a dir, amb orientacions ideològiques diverses.
Així doncs, triar com a tema d’exposició “El noucentisme” (a més a més com a suposat estil arquitectònic, que déu ni do), glosant les virtuts estètiques de les torretes d’estiueig del Palau dels anys 30 del segle passat, no és gens innocent. Però no seria motiu de greuge si al costat (o al següent número de la revista, posem per cas) hi hagués aparegut un escrit titulat “El racionalisme: L’arquitectura al servei del poble”, dedicat a l’edifici escolar projectat per l’arquitecte Sert a la Carrerada.
En el cas del MAGAZINE Palau, només cal comprovar que molts dels col·laboradors de la revista són també treballadors de l’Ajuntament “compromesos amb el projecte polític de la nostra alcaldessa” (per no dir càrrecs de confiança, que no ho són en el sentit estricte de la paraula). En el darrer número, hi apareixia fins i tot el nou cap de la policia local. I no parlem dels anunciants, començant pel propi Ajuntament…
Cadascú és lliure de pensar com vulgui i esbombar-ho als quatre vents, però no està bé que ens vulguin enredar venent-nos les seves opinions com informacions d’índole tècnica incontrovertibles, i sense possibilitat de rèplica.
L’actuació de l’actual govern municipal amb els mitjans de comunicació local és simplement vergonyosa, i recorda altres temps que jo no he viscut, però m’han explicat a bastament.
M’avençaré a la segura rèplica: Què va ser millor l’actuació del govern anterior? Doncs, segur que també va voler imposar la seva propaganda als mitjans locals, però mai no va arribar a l’extrem de voler asfixiar econòmicament una revista, o tancar un mitjà de comunicació, per publicar informacions i escrits que no eren del seu grat.
Que la revista Quatrepins i la revista Magazine Palau tinguin una línea editorial compromesa amb la ideologia política de l’actual alcaldessa és lícit, ja que cada qual amb el seu negoci fa el que vol. Que els seus col•laboradors siguin partidaris d’aquest projecte polític, també és lícit. Però el que és totalment inadmissible és que l’ajuntament contracti com a personal laboral tant la coordinadora-directora (Meritxell Castell) com algun col•laborador (Carme Solé) a fi d’assegurar-se la lleialtat del mitjà de comunicació i l’enfocament adequat de les notícies (adequat, es clar, als interessos de l’actual equip de govern).
Tenir una ideologia i difondre-la per mitjà d’una revista mensual no només és lícit sinó que ho aplaudeixo.
El que no pot ser és que el redactor en cap del MAGAZIN Palau es queixi que en aquest bloc s’insinua que la seva publicació està “manipulada” pel govern municipal. Doncs què vols?
Respecte el que dius que han contractat algunes persones per assegurar-se la lleialtat, no crec pas que sigui així. Senzillament, l’afinitat que hi ha entre els que fan aquesta revista i l’actual govern municipal és molt gran.
La manera que té aquest govern municipal i els seus seguidors d’actuar contra els mitjans “divergents” és diferent: En primer lloc, amenacen amb la supressió de la publicitat institucional de l’Ajuntament i dels partits que formen el govern “repartit”; en segon lloc, si depèn d’ells, tanquen el mitjà de comunicació “rebel”, com en el cas de Ràdio Palau; finalment, el mitjans “rebels” són condemnats a l’ostracisme. Per contra, els mitjans “afins” es veuen premiats amb publicitat institucional i promoció de tota mena.
Tard o d’hora s’arribarà a verificar de manera documental la relació entre els editors de la revista municipal “Fem Poble” i alguna de les persones que esmentes en el teu comentari, i es tornarà a obrir la polèmica per l’adjudicació del servei d’edició i impressió de la revista municipal.
Quan parles de mitjans “afins” premiats amb publicitat institucional et refereixes al Palau Informatiu ?
No, de cap manera.
El Palau Informatiu segueix tenint publicitat institucional, i de tots els partits polítics representats a l’Ajuntament, però s’arriscaria a perdre-la si fes palès de manera “massa” estrident el seu desacord amb l’actuació municipal.
Per exemple: Què passaria si el Palau Informatiu, en comptes de repetir fil per randa les notes de premsa rebudes de l’Ajuntament, redactés les seves pròpies notícies, i fes la seva pròpia tria del que és noticiable? Què passaria si gosés contradir o posar en qüestió alguna de les xifres triomfalistes que dona l’Ajuntament?
D’altra banda, al Palau Informatiu, encare resta un espai de llibertat com són les cartes d’opinió dels lectors. Però hi ha qui pensa, que aquestes cartes (presentades tot sovint com a opinions de ciutadans sense vinculacions partidistes, sense que tot sovint això sigui enterament veritat), passen un examen previ (no voldria parlar de censura) a cal Jaume Oliveras (el regidor de governació i comunicació, o sigui, comissari polític), que sempre té l’oportunitat de dir l’última paraula.
David hi ha una qüestió amb la qual no hi estic d’acord amb tu, i és que la Sra. Carme Solé, la falsa arqueòloga treballadora de l’ajuntament, per mi si és un càrrec de confiança ja que la seva contractació, malgrat tenir similituds amb la resta de “compromesos amb el projecte polític de la nostra alcaldessa” (com el fet que la seva família és molt propera a CIU i ella gran amiga personal de la Sra. alcaldessa) té una sèrie de connotacions que la fan ser diferents a la resta:
1.Va ser contractada com a arqueòloga municipal sense ser-ho, donat que no té ni els estudis ni l’experiència professional requerida (que jo sàpiga es dedica a treballar el vidre en la petita empresa familiar).
2. Per contractar-la a ella, l’equip de govern va haver d’acomiadar a la persona (arqueòloga de formació i professió) que des de feia molts anys venia desenvolupant aquesta feina, essent la responsable del museu parroquial i del patrimoni cultural local.
3. L’han col•locat en altres llocs, com la revista Magazin Palau i el Consell de Comunicació, des de on es dedica a criticar a tots aquells que no pensen o actuen com desitjaria l’equip de govern. M’han dit que a l’última reunió del Consell de Comunicació va arremetre contra les Associacions de Veïns. I crec que abans de ser contractada per l’ajuntament l’encarregada de la revista Magazin Palau que feia la secció de històries locals era la Mari Carme Gutiérrez.
Déu ni do.
De tota manera, la plaça d’arqueòleg/a figura a la plantilla de personal de l’Ajuntament com a vacant. Això vol dir que hauran de convocar una oposició. De tota manera ja sembla evident que a la persona que l’ocupa en l’actualitat ja li trobaran altra feina, ni que sigui a “comunicació”. Mai havia vist tanta gent per “comunicar” tan poca cosa.
Es curioso ver, observar, comprobar y constatar como el equipo de govierno actual de Palau utiliza las prácticas fascistas, tanto despues de un “golpe” como para perpetuarse en el poder…………EL CONTROL DE LOS MEDIOS DE COMUNICACION
Últimament la secció de cartes dels lectors del Palau Informatiu sempre compte amb articles dels regidors i càrrecs de confiança (Serraviñals, Font, Truyols, Plaza…) que no són respostes a preguntes ni a crítiques dels lectors sinó escrits de pura propaganda política.
Trobo que aquest espai hauria d’estar reservat per les crítiques dels lectors ja que els partits polítics ja dispossen d’un sèrie de pàgines per donar totes les explicacions que creguin convenients.