
Imatge idealitzada de Palau què voldria congelar per sempre la nostra masovera de Can Cortès. Ja sabeu: NO AL POUM! NO, NO i NO!.
Fa poc més d’una setmana que la nostra masovera de Can Cortès es despenjava amb un escrit al seu bloc personal en el que manifestava la seva renúncia a la redacció i aprovació de la normativa urbanística del nostre municipi, i ho deixava en mans de la Generalitat de Catalunya. Ja sabeu, quan als convergents alguna cosa no els hi surt prou bé, doncs la “culpa” sempre és dels altres. De Madrit, o del tripartit, o dels sociates.
El motiu dels seus exabruptes és que, malgrat la dedicació exclusiva i incessant del nostre regidor d’urbanisme, en Josep Maria Serraviñals, i el seu nombrós equip, el Departament de Política Terrritorial de la Generalitat els ha comunicat que no aprovaran el POUM que s’ha redactat al nostre poble perquè no compleix les directrius fixades en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
Ara fa gairebé un any que ja advertíem des d’aquestes pàgines que el POUM que pretenia redactar i aprovar el Sr. Serraviñals no seria viable sense l’acord de la Generalitat, que ja tenia els seus propis plans:
La generalitat presenta el nou pla metropolità de barcelona
En aquest bloc hem tractat el tema en diverses ocasions. L’octubre de l’any passat, quan havia d’haver estat enllestit per enèsima vegada el “nou” POUM del Sr. Serraviñals, publicàvem dos nous escrits en relació amb aquest tema, on trobareu tota la informació relativa al propi Pla Territorial Metropolità i alguns dels eixos de discusió que planteja:
El nou pla general metropolità i el silenci clamoròs de l’Ajuntament de Palau-solità i plegamans.
Parlàvem de “silenci clamorós” perquè l’Ajuntament feia com si no existís el Pla Territorial Metropolità. Ni tan sols s’han arribat a publicar les al·legacions que diu que van presentar, si és que ho van fer, quan era el moment de fer-ho.
Finalment, vam publicar un altre escrit amb les incongruències de la nostra alcaldessa en relació a les diferents infraestructures de transport públic que projecta aquest Pla Territorial Metropolità. Incongruències que s’han tornat a posar de manifest en el darrer ple municipal, quan CiU va votar en contra una moció d’ICV recolzant que es prioritzi l’execució del TramVallès, ferrocarril lleuger que en un futur vol unir Granollers – Caldes – Palau – Mollet – Santa Perpètua – Cerdanyola … La resta de partits del nostre consistori, tan del govern com de l’oposició, per contra, van recolzar aquesta moció.
La Mercè puja al tren a Polinyà.
És a dir, el Sr. Serraviñals s’ha passat gairebé dos anys volent fer-nos creure a tots plegats que aprovaria el POUM ja redactat per l’anterior equip de govern, amb les modificacions i rectificacions que ell creia convenients, fent veure que ignorava que la Generalitat ja fa molt de temps que tenia altres plans pel nostre municipi. Plans que, en part, ja recollia el POUM redactat per l’anterior govern, però d’una manera molt més restrictiva pel que fa a les previsions de creixement del nostre municipi.
No només hem perdut dos anys de temps, sinó també l’oportunitat d’aprovar un POUM molt més adient a les aspiracions de la majoria dels palauencs.
Fem una mica de memòria: A començaments de l’any 2007, CiU (juntament amb ERC i ICV) van rebutjar l’aprovació del POUM el·laborat i consensuat en els mesos precedents.
La raó manifesta d’aquella oposició, és que la Sra. Mercè Pla i una part dels seus seguidors pretenen que Palau quedi congelat en la imatge de la foto del catàleg de la immobiliària que els va vendre la seva caseta adossada. La raó última, és que la Sra. Mercè Pla havia fet bandera de l’oposició al POUM, i li convenia de mantenir aquella oposició per guanyar les eleccions (cosa que no va aconseguir, però que ja sabeu com va acabar).
Però Palau, el Vallès, i Catalunya, són una realitat viva que no pot restar congelada. De fet, amb el nostre model econòmic, si ens aturem (si aturem el creixement), ens morim. Així doncs, l’abril de 2008, la Generalitat va presentar el projecte de nou Pla General Metropolità de Barcelona, que afecta de ple al nostre poble, indicant tot un seguit d’orientacions de com havia de ser aquest creixement en el futur.
Entre altres coses, la Generalitat aprofita que a Palau no haguem estat capaços de definir el nostre propi ordenament urbanístic, de manera que a hores d’ara, som una mena de “taca en blanc” en el mapa, a 25km de Barcelona, on poden dibuixar (i després construir) tot allò que ja no hi cap en altres llocs on ja s’han definit amb claredat els usos del sòl.
No ens podem estar de fer una mica més de memòria en relació al diputat Sr. Josep Rull i el seu partit, CiU, doncs sembla ser que la sobtada revelació que ha il·luminat la nostra alcaldessa, ha estat fruit de la xerrada que va fer a Can Cortès el passat dia 31 de març.
Mireu què deia el Sr. Rull el 09/04/2008 en relació al Pla Territorial Metropolità de Barcelona:
Declaracions d’en Josep Rull en relació al Pla General Terrritorial Metropolità de Barcelona el 9/4/2008.
Josep Rull ha destacat que el projecte “no genera cap sorpresa”, ja que “aglutina en un mateix document propostes ja existents, en cap cas innovadores”, però tot i això, ha celebrat aquest “primer pas” i ha expressat la “predisposició política de CiU” a través dels seus ajuntaments i del seu grup parlamentari, per tirar endavant un projecte que s’haurà de consensuar.
És a dir, el Sr. Rull “celebra aquest primer pas” que és la publicació de l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità, i atribueix al seu partit (CiU) el “mèrit” de les propostes, que ja hi eren abans per separat (sense un document que les aglutinés).
Rull ha destacat que “el tractament en aquest pla de les previsions de creixement (assentaments urbans) és sensiblement diferent al tractament que es dóna a d’altres plans aprovats, com el de Pirineu-Aran o el de Ponent”. Segons el diputat nacionalista, “en aquells el Govern és molt més intervencionista”, un fet que demostra un “biaix partidista” i “una doble vara de medir, en funció del tamany dels municipis i, sovint, del seu color polític”.
El Sr. Rull voldria el mateix tractament pel Pirineu o per Lleida que el que es dona a la regió de Barcelona, en el sentit de permetre creixements més agosarats i ser “menys intervencionista”, és a dir, posar encare menys limitacions a l’ús del sòl!!!
I per acabar afegeix,
Josep Rull s’ha referit a la “tirallonga de plans directors urbanístics, que no aproven els ajuntaments, sinó la Generalitat” i ha advertit del perill que “allò que es deixi de concretar en el projecte, podria després imposar-se a base de plans directors urbanístics, quan el color polític predominant ho permeti”.
De fet, aquestes declaracions del Sr. Josep Rull, insinuen que el partit que lidera aquest projecte des del govern de la Generalitat -el PSC- no hauria de consensuar-lo amb forces polítiques que tot sovint adopten posats gairebé anti-sistema, sinó amb el seu propi partit, CiU, que a més a més de compartir bona part dels seus plantejaments, és majoritari. Unes declaracions i un esperit molt sensat que hauria d’haver seguit l’agrupació de CiU del nostre poble l’any 2007, com ara en l’actualitat.
Vistes aquestes declaracions d’en Josep Rull, diputat d’infraestructures de CiU al Parlament de Catalunya, el que diu la Mercè Pla en el seu escrit és d’una ingenuïtat gairebé infantil.
Per contra, els que li fan costat, començant pel Sr. Serraviñals, saben i sabien perfectament quin és el pa que s’hi dona, i ja els va bé el Pla Territorial Metropolità tal i com es vol aplicar a Palau: Com deia el Sr. Rull, es tracta d’una Pla Territorial més agosarat en les previsions de creixement i menys intervencionista pel que fa a les limitacions en l’ús del sol que no pas el POUM que no van voler aprovar l’any 2007. De fet, aquesta colla, si han de criticar aquest Pla Territorial Metropolità no serà per preveure “creixements excessius”, sinó per tot el contrari.
Per posar un altre exemple, no fa gaires mesos, la crítica que es feia des de CiU al Quart Cinturó era precisament que era una infraestructura poc ambiciosa! Demanaven una autopista amb quatre carrils per banda, i no la mena d’autovia light que es vol acabar consensuant amb ICV i ERC! Com ara mateix fan aquesta mateixa crítica en relació al túnel de Bracons i la futura variant d’Olot.
Finalment, els palauencs, malgrat haver tingut l’oportunitat de decidir per nosaltres mateixos, seguirem indefinidament en la incertesa de saber cap on creixerà i de quina manera podrà fer-ho el nostre poble: Ara mateix, tot depèn que els plans presentats siguin del grat del Sr. Serraviñals. Si una promoció urbanística és del seu gust, endavant. I si ell pensa que és d’interès general, tot i que la justificació sigui agafada pels pèls, aleshores tranquils, que modificarà el que convingui per que hi càpiga dins l’ordenament de la ciutat de Sabadell de l’any 1978, modificat l’any 1988, que encare és vigent en el nostre racó del Vallès.
Tot plegat, una mena de “despotisme il·lustrat” més propi del s.XVIII, que dels nostres dies. Inacceptable: Els palauencs no podem estar a expenses de cap “dèspota”, per molt bon gust que tingui.