Imatge idealitzada de Palau què voldria congelar per sempre la nostra masovera de Can Cortès. Ja sabeu: NO AL POUM! NO, NO i NO!.
Fa poc més d’una setmana que la nostra masovera de Can Cortès es despenjava amb un escrit al seu bloc personal en el que manifestava la seva renúncia a la redacció i aprovació de la normativa urbanística del nostre municipi, i ho deixava en mans de la Generalitat de Catalunya. Ja sabeu, quan als convergents alguna cosa no els hi surt prou bé, doncs la “culpa” sempre és dels altres. De Madrit, o del tripartit, o dels sociates.
El motiu dels seus exabruptes és que, malgrat la dedicació exclusiva i incessant del nostre regidor d’urbanisme, en Josep Maria Serraviñals, i el seu nombrós equip, el Departament de Política Terrritorial de la Generalitat els ha comunicat que no aprovaran el POUM que s’ha redactat al nostre poble perquè no compleix les directrius fixades en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
Ara fa gairebé un any que ja advertíem des d’aquestes pàgines que el POUM que pretenia redactar i aprovar el Sr. Serraviñals no seria viable sense l’acord de la Generalitat, que ja tenia els seus propis plans:
La generalitat presenta el nou pla metropolità de barcelona
En aquest bloc hem tractat el tema en diverses ocasions. L’octubre de l’any passat, quan havia d’haver estat enllestit per enèsima vegada el “nou” POUM del Sr. Serraviñals, publicàvem dos nous escrits en relació amb aquest tema, on trobareu tota la informació relativa al propi Pla Territorial Metropolità i alguns dels eixos de discusió que planteja:
El nou pla general metropolità i el silenci clamoròs de l’Ajuntament de Palau-solità i plegamans.
Parlàvem de “silenci clamorós” perquè l’Ajuntament feia com si no existís el Pla Territorial Metropolità. Ni tan sols s’han arribat a publicar les al·legacions que diu que van presentar, si és que ho van fer, quan era el moment de fer-ho.
Finalment, vam publicar un altre escrit amb les incongruències de la nostra alcaldessa en relació a les diferents infraestructures de transport públic que projecta aquest Pla Territorial Metropolità. Incongruències que s’han tornat a posar de manifest en el darrer ple municipal, quan CiU va votar en contra una moció d’ICV recolzant que es prioritzi l’execució del TramVallès, ferrocarril lleuger que en un futur vol unir Granollers – Caldes – Palau – Mollet – Santa Perpètua – Cerdanyola … La resta de partits del nostre consistori, tan del govern com de l’oposició, per contra, van recolzar aquesta moció.
La Mercè puja al tren a Polinyà.
És a dir, el Sr. Serraviñals s’ha passat gairebé dos anys volent fer-nos creure a tots plegats que aprovaria el POUM ja redactat per l’anterior equip de govern, amb les modificacions i rectificacions que ell creia convenients, fent veure que ignorava que la Generalitat ja fa molt de temps que tenia altres plans pel nostre municipi. Plans que, en part, ja recollia el POUM redactat per l’anterior govern, però d’una manera molt més restrictiva pel que fa a les previsions de creixement del nostre municipi.
No només hem perdut dos anys de temps, sinó també l’oportunitat d’aprovar un POUM molt més adient a les aspiracions de la majoria dels palauencs.
Fem una mica de memòria: A començaments de l’any 2007, CiU (juntament amb ERC i ICV) van rebutjar l’aprovació del POUM el·laborat i consensuat en els mesos precedents.
La raó manifesta d’aquella oposició, és que la Sra. Mercè Pla i una part dels seus seguidors pretenen que Palau quedi congelat en la imatge de la foto del catàleg de la immobiliària que els va vendre la seva caseta adossada. La raó última, és que la Sra. Mercè Pla havia fet bandera de l’oposició al POUM, i li convenia de mantenir aquella oposició per guanyar les eleccions (cosa que no va aconseguir, però que ja sabeu com va acabar).
Però Palau, el Vallès, i Catalunya, són una realitat viva que no pot restar congelada. De fet, amb el nostre model econòmic, si ens aturem (si aturem el creixement), ens morim. Així doncs, l’abril de 2008, la Generalitat va presentar el projecte de nou Pla General Metropolità de Barcelona, que afecta de ple al nostre poble, indicant tot un seguit d’orientacions de com havia de ser aquest creixement en el futur.
Entre altres coses, la Generalitat aprofita que a Palau no haguem estat capaços de definir el nostre propi ordenament urbanístic, de manera que a hores d’ara, som una mena de “taca en blanc” en el mapa, a 25km de Barcelona, on poden dibuixar (i després construir) tot allò que ja no hi cap en altres llocs on ja s’han definit amb claredat els usos del sòl.
No ens podem estar de fer una mica més de memòria en relació al diputat Sr. Josep Rull i el seu partit, CiU, doncs sembla ser que la sobtada revelació que ha il·luminat la nostra alcaldessa, ha estat fruit de la xerrada que va fer a Can Cortès el passat dia 31 de març.
Mireu què deia el Sr. Rull el 09/04/2008 en relació al Pla Territorial Metropolità de Barcelona:
Josep Rull ha destacat que el projecte “no genera cap sorpresa”, ja que “aglutina en un mateix document propostes ja existents, en cap cas innovadores”, però tot i això, ha celebrat aquest “primer pas” i ha expressat la “predisposició política de CiU” a través dels seus ajuntaments i del seu grup parlamentari, per tirar endavant un projecte que s’haurà de consensuar.
És a dir, el Sr. Rull “celebra aquest primer pas” que és la publicació de l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità, i atribueix al seu partit (CiU) el “mèrit” de les propostes, que ja hi eren abans per separat (sense un document que les aglutinés).
Rull ha destacat que “el tractament en aquest pla de les previsions de creixement (assentaments urbans) és sensiblement diferent al tractament que es dóna a d’altres plans aprovats, com el de Pirineu-Aran o el de Ponent”. Segons el diputat nacionalista, “en aquells el Govern és molt més intervencionista”, un fet que demostra un “biaix partidista” i “una doble vara de medir, en funció del tamany dels municipis i, sovint, del seu color polític”.
El Sr. Rull voldria el mateix tractament pel Pirineu o per Lleida que el que es dona a la regió de Barcelona, en el sentit de permetre creixements més agosarats i ser “menys intervencionista”, és a dir, posar encare menys limitacions a l’ús del sòl!!!
I per acabar afegeix,
Josep Rull s’ha referit a la “tirallonga de plans directors urbanístics, que no aproven els ajuntaments, sinó la Generalitat” i ha advertit del perill que “allò que es deixi de concretar en el projecte, podria després imposar-se a base de plans directors urbanístics, quan el color polític predominant ho permeti”.
De fet, aquestes declaracions del Sr. Josep Rull, insinuen que el partit que lidera aquest projecte des del govern de la Generalitat -el PSC- no hauria de consensuar-lo amb forces polítiques que tot sovint adopten posats gairebé anti-sistema, sinó amb el seu propi partit, CiU, que a més a més de compartir bona part dels seus plantejaments, és majoritari. Unes declaracions i un esperit molt sensat que hauria d’haver seguit l’agrupació de CiU del nostre poble l’any 2007, com ara en l’actualitat.
Vistes aquestes declaracions d’en Josep Rull, diputat d’infraestructures de CiU al Parlament de Catalunya, el que diu la Mercè Pla en el seu escrit és d’una ingenuïtat gairebé infantil.
Per contra, els que li fan costat, començant pel Sr. Serraviñals, saben i sabien perfectament quin és el pa que s’hi dona, i ja els va bé el Pla Territorial Metropolità tal i com es vol aplicar a Palau: Com deia el Sr. Rull, es tracta d’una Pla Territorial més agosarat en les previsions de creixement i menys intervencionista pel que fa a les limitacions en l’ús del sol que no pas el POUM que no van voler aprovar l’any 2007. De fet, aquesta colla, si han de criticar aquest Pla Territorial Metropolità no serà per preveure “creixements excessius”, sinó per tot el contrari.
Per posar un altre exemple, no fa gaires mesos, la crítica que es feia des de CiU al Quart Cinturó era precisament que era una infraestructura poc ambiciosa! Demanaven una autopista amb quatre carrils per banda, i no la mena d’autovia light que es vol acabar consensuant amb ICV i ERC! Com ara mateix fan aquesta mateixa crítica en relació al túnel de Bracons i la futura variant d’Olot.
Finalment, els palauencs, malgrat haver tingut l’oportunitat de decidir per nosaltres mateixos, seguirem indefinidament en la incertesa de saber cap on creixerà i de quina manera podrà fer-ho el nostre poble: Ara mateix, tot depèn que els plans presentats siguin del grat del Sr. Serraviñals. Si una promoció urbanística és del seu gust, endavant. I si ell pensa que és d’interès general, tot i que la justificació sigui agafada pels pèls, aleshores tranquils, que modificarà el que convingui per que hi càpiga dins l’ordenament de la ciutat de Sabadell de l’any 1978, modificat l’any 1988, que encare és vigent en el nostre racó del Vallès.
Tot plegat, una mena de “despotisme il·lustrat” més propi del s.XVIII, que dels nostres dies. Inacceptable: Els palauencs no podem estar a expenses de cap “dèspota”, per molt bon gust que tingui.
A mi personalment, no m´extranya gens la posició de CIU, en el Pla Metropolitá.
Sempre han sigut els defensors de les grans operacions urbanistiques, menys quan estan a l´oposició, que ho utilizen, com per exemple al nostre poble.
Un cop asolit el poder, lo que pasi ja no té importancia, pero potser li sortirá el tret per la culata.
Que la Sra. Pla es una “somiatruites”, ja ho sabiem, perque pretendre que Palau a 20 Km de Barcelona, segueixi fent cases unifamiliars i adosades, es d´una ingenuitat bestial.
El problema es que el mal ja esta fet, si es fa un POUM, ha de pasar per la Comisió d´Urbanisme i si no es fá, pitjor, ens el faran. Ara lo que si es cert, es que a Palau li convé , un centre que doni vida i dinamitzi al comerç i a les persones, que fan poble, perque no hi ha res mes depriment, que un diumenge a la tarda, amb els carrers buits i les llargues fileres de cases adosades.
Somiatruites o cínica?
La seva casa, el seu barri, la seva manera de viure, és fidel amb la suposada tradició palauenca que defensa? Segons el seu propi criteri, Palau seria millor sense la seva pròpia casa adossada… i sense ella mateixa?
És com algun d’aquests seus seguidors, que després d’haver-se enriquit urbanitzant bona part de la seva propietat rural, ara s’omplen la boca amb la paraula “sostenibilitat”.
http://campusplegamans.blogspot.com/2008/11/desenvolupament-rural-sostenible-perqu.html
Arribo a la conclusió que això de la “sostenibilitat”, que no sé ben bé en què consisteix a la pràctica, és cosa de rics: Com que ells ja ho tenen tot, els demés ens hem d’aturar, no fos cas que la seva situació pogués empitjorar.
Tens raó David, en tot cas, jo proposaria aplicar la sostenibilitat amb efectes retroectius.
Veuriem quans dels que ho defensen, viurien actualment a Palau, ja que no tindrien casa, en bé de la sostenibilitat.
Es ben cert,……… “quan jo estic satisfet, que es pari el mon”.
El Serraviñals te el gust al cul, es un mal arquitecte que no s’ha pogut guanyar mai la vida amb la seva carrera, no te ni punyetera idea del que fa i com que ell es “arquitecte” fa més de tècnic que de polític i es clar amb el lo dolent que és així en va, i a més vol donar lliçons al poble. S’ha gastat una milionada en fer un nou POUM que ningú sap qui el fa, ni perquè el fa, ni com el fa, ni amb quins criteris el fa, quan els socialistes el feren tot amb una subvenció de la Generalitat que no costar ni un duro al poble de Palau.
La sostenibilitat es fer Castells al cel, quan ja hem urbanitzat la terra
Quant ens ha degut costar el “nou” POUM que ha estat preparant l’equip del senyor Serraviñals aquests darrers dos anys?
Si tal i com diu l’alcaldessa aquest projecte ha fracassat,caldria demanar-li explicacions, fins i tot la dimissió.
Si el nou POUM no es continuarà fent el primer que haurien de fer és acomiadar a tots els tècnics i arquitectes que havien contractat expresament per tirar endavant aquest projecte.
Almenys així estalviarien uns quants milions de les antigues pessetes que es podrien destinar a d’altres coses que ara són prioritàries.
Un fracaso, una nueva oportunidad, una puerta se cierra otra se abre, tranquilos que de aquí no se va nadie.
La vaca todavia da leche, no da dignidad, pero…………tampoco con eso se come.
Donde van a ir con la crisis que hay en el sector privado y el curriculum que tienen.
Sr. Carlos,
Que gran verdad dice Ud. , aqui no se va ni dios, a parte esos que nos miran por encima del hombro, esos que parece que tengan mucho más que nosotros, ahora han ido a”chupar” el c… , para hacerse con un puesto en un Ayuntamiento que cada dia hay más gente.
Solo recordar que por suerte esto ya se va acabando.
Cada dia queda menos…
Palangana em sembla que vostè té bastanta raó en tot això de que cada dia en són més a la casa gran.
Però nhi ha un que no sé pas que és el que fa, lúnic que si se sap és que cobra un sou de “collons”, si és un que crec que es diu 3000 € mensuals, o quelcom semblant.
¿Algú sap que fa aquesta persona?, apart de parar la má cada mes.
Apa, salut per a poder ressistir-ho tot això.
Y tanto que cada dia son mas dentro del ayuntamiento, más convergentes, mas promesas que tienen que cumplir. Espero que no entren todos los que les votaron, como mínimo que saquen todos los que han traido de fuera y que vayan dejando sitio a los de dentro,……….ya puestos.
Me han dicho que si teneis algún parado en la familia, ha de ir al ayuntamiento y manifestar que le gusta mucho la sardana, que ya era hora de que hecharan a los “sociatas” y que lo mas parecido a la virgen y San Jose son la Alcaldesa y el regidor de Urbanismo, te aseguran como mínimo un puesto de conserje en algún colegio de nuestro municipio a lo mejor Can Cladellas, por lo de las afueras……….
Durant aquests gairebé dos anys que porten al govern han ficat tantes persones convergents a l’ajuntament que ja pràcticament no hi caven. Tant és així que m’han dit que properament els de cultura es traslladaran a la Masia de Can Cortès.
Dimoni saps si això és veritat ?
El regidor Miquel T. Rocabruna ja fa temps que s’ha instal·lat a Can Cortès.
Sembla ser que la intenció és que el personal de la regidoria de cultura també es traslladi a Can Cortès, tot i que alguns treballadors són una mica reticents.
Però no patiu, encare que els ciutadans en general i les associacions en particular perdin espai a Can Cortès, “aviat” podrem gaudir de la masia “medieval” de Can Falguera. I si tot i així faltés espai, també tenim la masia de Can Boada Vell a un pas de casa, que després de les grans reparacions realitzades pel nostre il·lustríssim regidor de cultura només ocupar el càrrec, no sé a què estem esperant a fer-hi alguna cosa allà.
Heu de pensar que d’acord amb la plantilla municipal que es va adjuntar amb el pressupost, la intenció és que el personal de l’Ajuntament arribi enguany a 218 persones, entre funcionaris, personal laboral, càrrecs de confiança i regidors de l’equip de govern (amb nòmina o sense, ocupen un despatx). Cal fer puesto!
Sos-te-ni-bi-li-tat
Me uno a vuestras apreciaciones y afirmaciones, pero me gustaría matizar el significado de la tan difundida palabra sostenibilitat y que este gobierno terjiversa continuamente para arrimar el ascua a su sardina.
La Ley 08/2007 y el Pacte Nacional per a l´habitatge, no se refieren a sostenibilitat como sinónimo de paralización ni de poca densidad (casas bajas). Todo lo contrario, lo que pretende es; Evitar la dispersión a lo ancho de todo el territorio y potenciar los nucelos urbanos ya conformados (eso es la cohesión). Con ello se pretende fomentar la actividad comercial, crear viviendas para gente joven y sobre todo reducir los “insostenibles gastos de viales, transporte y servicios que conlleva la dispersión en urbanizaciones, además de con ello preservar la periferia.
En realidad lo que pretende la Legislación actual es optimizar los recursos e impuestos de todos y deberíamos hablar de rentabilidad e igualdad en lugar de sostenibilidad y cohesión. pero claro, como apuntais alguno, los que ya están bien instalados prefieren que no cambie nada (per si un cas)
e interpretan las palabras a su interés.
…Y hablando de no cambiar o CONGELAR que es lo mismo, parece ser que para el próximo Pleno de Mayo tienen previsto aprobar el Plan Esp.de Protección de Patrimoni, que beneficia a unos, perjudica a otros y pagaremos todos. Habría que exigir a este “gobierno” que nos informen antes de, ¿CUANTO NOS VA A COSTAR ENTRE SUBVENCIONES, CONSERVACIÓN, RESTAURACIÓN, SUPRESION DE IBIS, EXPROPIACIONES Y CONTENCIOSOS LOS CAPRICHOS ENFERMIZOS DE UNOS Y LA ESTRATEGIA INMOVILISTA DE OTROS?
Como no pueden salirse con el POUM, lo que les interesa es hacerlo a trocitos para mantener a unos cuantos y congelar el resto, o sea UN ENROQUE TOTAL.
Saludos
Hola Dimoni,
Fa dies que espero que pengis la informació que vares prometre dels plens de l’època inicial del problema Montjuïc.
Gràcies!