El propietari d’un immoble urbà ha de suportar unes càrregues fiscals importants. Per un cantó, la contribució urbana, l’IBI. D’un altre costat, si la finca en qüestió no és la seva residència habitual, Hisenda li atribueix un “rendiment teòric” en base al seu valor cadastral pel qual ha de tributar a la seva declaració de l’IRPF. Aquesta renda “teòrica” s’atribueix a qualsevol casa encare que no estigui ocupada, ni llogada, ni pel seu estat de conservació i les seves característiques no sigui possible d’obtenir cap rendiment real.

Quina solució li queda al propietari, que no pot tocar ni una totxana d’aquesta casa sense el permís del Sr. Serraviñals, ni en pot treure cap aprofitament? Doncs calar-hi foc!

Si es vol una protecció efectiva, no només cal posar prohibicions i limitacions, sinó avantatges que permetin de conservar aquestes cases sense perjudicar el propietari.

Si amb prou feines tenim recursos per mantenir els béns d’interès cultural de propietat municipal, què coi estem fent amb aquesta llista inacabable de béns de titularitat privada?

El llistat total d’elements patrimonials que es protegeix amb aquesta “resolució d’alcaldia” és bastant més àmpli, però no en tots es suspenen les llicències d’obres. Qui ha decidit a on es suspenien les obres i en base a quin criteri ?

L’aprovació d’un Pla Especial de Protecció del Patrimoni, segons la Llei de Patrimoni Cultural Català no es pot fer mitjançant resolució d’alcaldia sinó al ple de l’ajuntament. Què està passant al nostre municipi en relació al patrimoni ? Que potser hi ha massa interesos ? Per què es suspenen les llicències d’obra al edificis i no als jaciments arqueològics ? Aqui hi ha alguna cosa que fa pudor de podrit.

Ja ens queda un dia menys !!!