Rèquiem per un pollastre.

24 07 2008

El blog el Gall de Can Cortes, que pretenia “tancar la boca” al Dimoni de la Pedra Llarga, ha estat suprimit de Blogger, el servei de publicació de Google.

Un atac a la llibertat d’expressió, com ara el tancament de Ràdio Palau?

Res d’això. Els quequejos del Gall defensaven a ultrança el nostre govern municipal. De fet, tot fa suposar que el Gall i les seves gallines deuen de ser persones molt properes a les més altes instàncies del nostre Ajuntament.

Si més no, les seves opinions eren representatives del que pensa una part de les persones que donen suport al nostre “repartit” municipal, i concretament, del partit que fa de pal de paller d’aquest govern municipal.

És una pena que hagin tancat la paradeta, perquè les seves idees, sense el filtre del que es considera políticament correcte, no tenen desperdici. Entre d’altres perles, a més a més d’haver insultat i ofès greument a conciutadans respectables i compromesos amb l’associacionisme local, voldria destacar-ne dues que considero molt greus:

  • “A Palau cal fer neteja” (referint-se a una mena de neteja ètnica amb les persones que discrepen de les seves idees).
  • Incitar a la violència xenòfoba contra els veïns i conciutadans que ells no consideren prou catalans, o mereixedors de la “catalanitat”, així com els “botiflers”, les “rates”, i que sé jo quantes coses més.

Són idees molt properes a les expresades per el Felip Puig o el Salvador Sostres, posem per cas, de les que ja hem donat compte en aquestes pàgines.

Són les idees exposades per aquesta colla de personatges grotescos, creats per alguns dels nostres veïns i conciutadans, que també s’han passejat per les nostres pàgines escampant la seva gallinassa: En Sidru de l’Era, Colectiu de Polis, L’Àngel Exterminador, La Fada Anna, La Pubilleta, L’Exorcista, La Templera del Castell…

Els companys de viatge d’aquesta trepa, farien bé de prendre nota per saber amb qui se la juguen. Una cosa és el mercadeig de vots i suports al que ens han sotmès a Palau, i una altra de molt diferent és ser còmplices d’una colla de nazis.

Aquí teniu algunes pistes del que ha pogut passar amb el senyor Gall de Can Cortès, que va aparèixer per a fer callar al Dimoni de la Pedra Llarga.

N’hi ha que diuen que el Gall ha desaparegut després d’assistir a un curset d’”haute cuisine”:

Finalment, després de molt buscar, ens arriba la brama que el Gall ara treballa al mercat publicitari:





La Mercè Pla primer va ser dimoni abans que no pas alcaldessa

13 07 2008

En el decurs de les nostres investigacions, ha arribat a mans del Dimoni un document històric de gran interès, que volem compartir amb tots vosaltres.

L’actual alcaldessa de Palau, que aquesta setmana passada s’ha dedicat a fer empaitar els activistes de la Coordinadora per La Ràdio per la seva guàrdia pretoriana, al llarg dels 18 anys previs a la seva “coronació”, es va dedicar sense treva a tota mena d’actes d’agitació: Enganxar cartells, enganxines, fer pintades (que si no les va fer ella en persona, sí que les va reivindicar), mobilitzar als veïns per manifestar-se contra el govern municipal, recollir firmes a tort i dret contra qualsevol iniciativa que sortís de l’Ajuntament, …

De fet, com podreu veure en els documents que us exposem tot seguit, aquest comportament no es deu tant a la profunda aversió que l’inspira el partit polític dels seus principals adversaris, sinó més aviat a la seva desmesurada ambició personal.

Tal com va arribar al nostre poble l’any 1989, ja va començar la seva campanya personal per pujar al cim de l’alcaldia.

La Sra. Mercè Pla, avui alcaldessa del nostre municipi, no fa pas gaire temps, deia pestes dels mateixos alcaldes i alcaldesses que ara per ella són mereixedors de ser posats dalt d’un pedestal.

No només parlava malament de l’Alcalde Joan Payola, la seva família i els seus regidors: Feia recollida de firmes i fins i tot va arribar a interposar un contenciós contra l’Ajuntament que va arribar fins el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Com podreu comprovar a la documentació que us adjuntem en aquesta informació, aquest plet, afortunadament per a les arques del nostre municipi, , el va perdre, tot i que no li mancava la raó.

No deixa de ser sorprenent que ara, la Sra. Mercè Pla, sigui líder dels que reivindiquen tant aferrissadament l’acció dels anteriors mandats convergents.

El cas és que en l’actualitat no només defensa l’actuació al capdavant de l’Ajuntament dels seus predecessors convergents, sinó que fent un exercici d’amnèsia digne d’estudi, atribueix al mandat de l’alcaldessa socialista Teresa Padrós l’origen dels plets que tants de diners ens costaran enguany.

Bé doncs, passem als fets:

DOCUMENT nº1: Entrevista amb la candidata (la Sra. Mercè Pla i Blagé) publicada al web de CiU de Palau-Solità i Plegamans l’abril del 2007:

(Cliqueu aquí per veure el document complert)

L’any 1989 ens instal·làvem amb el nostre fill Jordi d’un any, al que és el meu poble, Palau-solità i Plegamans”

“Sóc militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de l’any 1990 i l’any 1991 ja anava a les llistes municipals encapçalada per en Joan Payola

(Desitjo …) que aquest poble continuï essent el poble amable i tranquil, que jo i el meu marit vam venir a buscar”

La tranquil·litat que la Sra. Mercè Pla va trobar a Palau, i la seva adhesió al Sr. Payola i el seu partit, contrasta amb el fet que l’any 1992 començava una campanya de recollida de signatures contra la ubicació d’un equipament comercial -concretament un bar- en les proximitats de casa seva.

DOCUMENT nº 2 .- Denúncia del Sr. Arcusa (marit de la Sra. Mercè Pla)

(Cliqueu aquí per veure el document complert)


Com podeu comprovar, tot i la recollida de signatures, de primer van mirar de resoldre l’afer per les bones, enraonant amb el seu alcalde estimat, l’arquitecte municipal, i tot el personal de l’Ajuntament.

Sembla ser que el 1994, tot i que la Sra. Mercè Pla ja formava part del “clan” de CiU a Palau, i fins i tot havia format part de la seva llista electoral a les famoses municipals de l’any 1991, l’afer del bar, no se solucionava a la seva satisfacció.

La família Arcusa-Pla, aleshores, va presentar un escrit de denúncia, que el 1994 va servir de base per posar un contenciós a l’Ajuntament, aleshores governat per l’alcaldessa convergent MªÀngels Padró.

En aquest escrit -pels que no l’hàgiu llegit complert- es fan manifestacions com les següents, en les que en definitiva, s’acusa l’alcalde Joan Payola i els tècnics municipals de prevaricació:

“Els motius pels que m’oposo a la instal·lació d’un bar restaurant (…) es basa fonamentalment en que tant l’obra com la instal·lació en sí són una burla a la legislació i a la bona fe de la ciutadania“.

“Davant l’evidència pública de què l’edifici que es construïa no corresponia amb el projecte aprovat per l’Ajuntament (una burla més a l’administració local)”

“El valor de la suma de les finques rebudes per la citada senyora (…), valoració que considero escandalosament baixa en detriment del patrimoni municipal. Als pocs dies de rebre la finca, aquesta es va tornar a vendre”.

(Sobre la incompetència i mala fe dels regidors de l’any 1994 Sr. Campos -UP- i Lluís Renau -CiU-…) “dels titulars de les àrees d’urbanisme i indústria Sr. Lluís Renau, persona que coneix totes les infraccions de la citada obra, del director tècnic i de l’anterior alcalde havent manifestat públicament i amb testimonis que la citada obra aniria a terra com exemple de tots aquells que es creuen que poden fer el que els doni la gana. Per motius que desconec, del tema ja no em parla”. (NOTA editorial: Aquest paràgraf em fa pensar en el cas del “Bunyol de la Sagrera”, plet que va ser sentenciat per la màxima instància judicial, i que encara està pendent d’execució) .

DOCUMENT nº 3 .- Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en contra del Sr. Arcusa i de la Sra. Mercè Pla

(Cliqueu aquí per veure el document complert)

El plet va arribar a la sala del contenciòs-administratiu del Tribunal Superior de Catalunya, que en la seva SENTENCIA n° 27/1999 va fallar:

“Que DESESTIMAMOS el recurso contencioso-administrativo interpuesto por Marcos y Rita ,

representados por el/la Letrado/a D/Dª Ramón Raic i Trilla, contra el acta del Ayuntamiento de Palau de Plegamans de 12-7-1993, n° de salida 1846, relativo a la solicitud de la actora de fecha 31-5-1993,presentada el 2-6-1993. Sin costas.”

Marcos i Rita són noms suposats que el Poder Judicial fa servir per a protegir la identitat dels particulars en la jurisprudència que es fa pública.

No és que la família Arcusa-Pla no tingués tota la raó del món, deixant de banda que jo no veig cap motiu per oposar-se a la instal·lació d’un bar a certa distància de casa. El cas, és que el tribunal no va voler entrar a jutjar el fons de la qüestió, perquè l’advocat de la Sra. Mercè Pla, recorria contra la suposada manca d’informació per part de l’Ajuntament, cosa que el demandat va poder rebatre.

Per acabar, els deixo les paraules del Sr. Arcusa l’any 1994, després de dos anys de barallar-se amb l’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans:

Els hi faig arribar aquest dossier en la confiança que no permetran que els abusos, l’obscurantisme practicat contra els drets democràtics dels ciutadans, l’amiguisme i les influències incideixin a la nova administració local.