Els principals partits de Palau apleguen els seus militants.

Els principals partits polítics, PSC i CiU, de Palau-solità i Plegamans han aplegat les darreres setmanes els seus militants i simpatitzants en dinars de germanor just quan ens trobem a la meitat del mandat municipal d’aquest govern repartit.

Enregistrament del Ple Municipal dia 25/06/2009

Primer Ple Municipal després de la nova “DosSis” de realisme que els partits d’esquerra van donar les passades eleccions europees als membres del govern repartit del nostre Ajuntament. Com us deveu imaginar, ens referim als dos col·legis electorals del nostre poble  on va guanyar CiU, contra els sis on va guanyar el PSC, fet que destacava amb encert i ironia l’editorial del darrer número de la revista l’Alzina.

Els regidors de l’equip de govern fan el que poden per evitar que els temes de màxim interès per tots plegats que es porten al Ple Municipal, siguin debatuts en públic. Fins i tot, arriben a retreure a l’oposició que aquest debat no s’hagi fet prèviament, en comissions a porta tancada, i demanen sistemàticament als particulars que intervenen que s’adrecin de manera privada -i sense fer soroll- a l’alcaldessa i als regidors corresponents, evitant d’exposar la seva discrepància en públic.

El govern repartit vol que el debat es faci en l’intimitat, en veu fluixa.

Volen que el Ple Municipal sigui purament un tràmit administratiu, i no l’espai de debat públic que el nostre sistema democràtic ha previst per què tots els ciutadans tinguem l’oportunitat de ser informats, i fins i tot d’intervenir a títol individual, a les decisions polítiques que afecten la nostra comunitat.

Han aconseguit  de callar Ràdio Palau, però el contingut del debat al Ple Municipal es segueix fent públic al Dimoni de la Pedra Llarga.

Com cada mes, us oferim l’enregistrament del darrer Ple Municipal de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.

Ordre del dia de la sessió ordinària del ple municipal de l’Ajuntament de PsiP del 25/06/2009

Punts nº 1 i nº 2: S’aprova l’acta del Ple anterior i es debat el nou reglament de les escoles bressol.

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/06/20090625-01-02.mp3"]

Cliqueu aquí per descarregar els punts 1 i 2 de l’ordre del dia.

El Sr. Serraviñals, regidor d’ensenyament i un grapat de coses més, que treballa de 8h a 15h al nostre Ajuntament a canvi de la suma de 63.255,99€ l’any (comptant el seu sou i la quota que paga l’Ajuntament a la Seguretat Social pels seus serveis), que viu a Sant Cugat amb la seva dona i els seus fills, i que tot i ésser un “estiuejant de tota la vida” del nostre poble mai ha gaudit dels nostres equipaments educatius, es permet de donar lliçons als palauencs i palauenques sobre com hem d’educar els nostres fills i filles. Segons ell, els palauencs i palauenques ganduls que treballen a les tardes i no es preocupen prou del benestar dels seus fills i filles, no es mereixen el servei de l’horari extensiu de tardes a les escoles bressol municipals.

Curiosament, aquest és el tema que va encetar el nostre bloc: Visca els avis i les àvies valentes de Palau-solità i Plegamans.

Punt nº 3: S’aprova la nova Ordenança de Civisme.

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/06/20090625-03.mp3"]

Cliqueu aquí per descarregar el punt 3 de l’ordre del dia.

Cliqueu en aquesta caricatura tan dolenta per obtenir el document en qüestió: L'Ordenança de Civisme de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.

Si hem gosat de publicar la caricatura anterior, és gràcies al fet que després d’haver discutit el govern repartit amb l’oposició la primera versió d’aquesta ordenança (que data del mes de setembre de l’any passat), s’han descartat articles com el següent:

“Art. 8- Dignitat de les persones.

1.- S’ha d’evitar totes les actituds individuals i col·lectives que atemptin contra la dignitat de la persones, siguin quines siguin les condicions socials, culturals, de gènere, d’edat o d’origen de les persones agreujades.

2.- Les persones que conculquin la dignitat de tercers, de fet o de paraula, mitjançant insult, burla, molèsties intencionades i innecessàries, coacció psíquica o física , agressions, o fets anàlegs, seran sancionades d’acord amb la present Ordenança, sempre que les seves accions signifiquin un atemptat contra la convivència ciutadana i sense perjudici de les actuacions penals que se’n  puguin derivar.

Que l’objecte d’aquestes conductes siguin infants, persones amb discapacitats físiques o psíquiques que les facin especialment vulnerables, o autoritats i funcionaris que actuïn en l’exercici de les seves funcions, constitueix una circumstància agreujant.

Només us diré, que a partir d’aquest moment, gràcies al nostre gran legislador, actes vandàlics com els de la imatge següent, no quedaran impunes.

Vandalisme convergent que ja no quedarà impune en el futur gràcies al nostre gran legislador, En Jaume Oliveras.

Els malfactors, seran reeducats en col·laboració amb les empreses que presten els seus serveis al nostre govern repartit.

Per contra, mentre que amb l’aprovació d’aquesta iniciativa el nostre govern repartit podrà reprimir amb totes les de la llei actes com l’enganxada de cartells i pancartes que va dur a terme l’any passat  el col·lectiu que es manifestava contra el tancament de Ràdio Palau, al Sr. Oliveras no li sembla tan urgent de reglamentar els mecanismes de participació ciutadana, fet que exigia l’oposició.

En aquest sentit, cal remarcar que en el torn de precs i preguntes que podeu sentir a continuació, l’Associació de Propietaris del Barri Montjuïc va manifestar públicament el seu desacord amb la negativa a permetre la seva participació a la “Festa Major de Primavera” (Mercat Medieval), fet que encare no ha estat respost formalment pel regidor responsable de l’afer, el pepero David Zambrana, però que els afectats sospiten que pot tenir a veure amb la presència del seu líder Alejo Vidal Quadras a la festa mencionada.

Cliqueu l’enllaç següent per llegir el comunicat de premsa de l’Associació de Propietaris del Barri Montjuïc:

CARTA ALS MITJANS INFORMATIUS REFERENT A LA NO RESPOSTA FIRA MEDIEVAL

Els senyors del poble s'han passat mig any convidant les entitats a participar a la "nova" "Festa Major de Primavera", i a l'hora de la veritat, quan una entitat s'interessa a participar, l'hi neguen...

El regidor Oliveras va provar de disculpar-se, a petició de la regidora d’ICV Àngels Marcuello, per haver qualificat d’idiotes els votants d’esquerres (que, vés per on, som majoria a Palau). Va ser una disculpa poc sincera, expressada sense sentiment, que no li podem acceptar de cap manera.

No sembla que al soci d’ERC del regidor Oliveras al govern repartit de Palau li hagi  empipat gaire que tractés d’idiotes els votants d’esquerra, com si la cosa no anés amb ell. Evidentment, l’actuació del regidor Abel Julien en aquest mandat no ha estat precisament la d’un idiota, i més aviat n’hi ha que creuen que s’ha passat de llest. Cada cop sembla més clar, que aquest company de viatge del Sr. Oliveras, d’Esquerra només en té el nom.

Torn de precs i preguntes: Cal destacar l’actitud prepotent, xulesca i autoritària envers els ciutadans que demanen la paraula a títol individual, i el retràs en respondre les preguntes de l’oposició. En aquesta sessió s’han respost preguntes fetes el mes de març! Tenint en compte que la majoria dels regidors als que s’adrecen les diferents qüestions tenen una dedicació plena (o com a mínim a mitja jornada) als afers municipals, aquest fet és injustificable. Jutgeu vosaltres mateixos:

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/06/20090625-precs-i-preguntes.mp3"]

Cliqueu aquí per escoltar el torn de precs i preguntes.

El regidor de CiU Jaume Oliveras qualifica d’idiotes els votants d’esquerres.

Jaume Oliveras, regidor d’Unió Democràtica de Catalunya a l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, candidat del seu partit al Congrés dels Diputats les darreres eleccions generals, membre de la Comissió de Garanties d’UDC, en un escrit publicat en el seu bloc personal, qualifica d’idiotes els votants d’esquerres:

L’escrit,  titulat “Les campanyes de l’esquerra”, farcit d’insults als polítics d’esquerra i els seus votants (grans embaucadors, migradesa intel·lectual, idiotes …) acaba amb una crida als dirigents del govern de la Generalitat per què pleguin i se’n tornin a casa seva:

Per què carai serveix el vostre càrrec? Per res. Doncs feu-nos un favor, cap a casa i avall, que aneu de baixada.

Hem de suposar que amb aquesta darrera afirmació, no està fent una crida a fer pujar al govern el PACMA (Partido Antitaurino), autèntic guanyador moral de les passades eleccions europees a l’haver pujat un 65% els seus votants.

La furibunda reacció d’un home amb tantes responsabilitats polítiques deu haver estat motivada pel desencís de veure’s privat novament del suport de les urnes, fins i tot al seu propi poble, on malgrat tot, dirigeix la política informativa de l’Ajuntament i la policia local des de les passades eleccions municipals del maig del 2007 amb el suport d’Esquerra Republicana i del Partido Popular.

Els que seguiu el nostre bloc recordareu que, al municipi de Palau-solità i Plegamans,  en Jaume Oliveras ha estat protagonista d’èxits tan sonats com el tancament de Ràdio Palau o l’ús partidista de la Policia Local, dels que podeu trobar més informació en aquestes pàgines:

Seguretat ciutadana o terrorisme municipal?

El govern del pacte “repartit” prepara un nou atac contra la pluralitat informativa a Palau-solità i Plegamans.

Algú té por dels resultats electorals?

L’èxit continuat de la seva actuació a Palau-solità i Plegamans, el seu tarannà democràtic , i la seva lleialtat de pedra picada des de l’insòlit cas de transfuguisme que va protagonitzar l’any 1991, són amb tota probabilitat les raons que l’han empès a ocupar càrrecs de tanta rellevància dins la seva formació política.

NOTA AFEGIDA EL 28/06/2009:

En el decurs del Ple Municipal del passat 25 de juny, el regidor Oliveras va provar de disculpar-se a petició de la regidora d’ICV Àngels Marcuello. Va ser una disculpa poc sincera, expressada sense sentiment, que no li podem acceptar de cap manera.

No sembla que al soci d’ERC del regidor Oliveras al govern repartit de Palau li hagi  empipat gaire que tractés d’idiotes els votants d’esquerra, com si la cosa no anés amb ell. Evidentment, l’actuació del regidor Abel Julien en aquest mandat no ha estat precisament la d’un idiota, i més aviat n’hi ha que creuen que s’ha passat de llest. Cada cop sembla més clar, que aquest company de viatge del Sr. Oliveras, d’Esquerra només hi té el nom.

En Jaume Oliveras ha retirat l’escrit “Les campanyes de l’esquerra” del seu bloc personal.

Tot i que conservem una còpia d’aquest escrit, no és ètic ni lícit publicar-lo sense el consentiment del seu autor.  Les cites del seu escrit que apareixen en aquesta pàgina són literals, i restem a disposició de qualsevol que les vulgui contrastar amb el document original.

Enregistrament del ple municipal del 30/04/2009

AQUESTA PUBLICACIÓ NO ESTÀ PATROCINADA PER LA REGIDORIA DE COMUNICACIÓ

Bon dia a tots, treballadors i treballadores de Palau-solità i Plegamans,  i feliç diada de l’1 de maig, que casualment coincideix enguany amb la publicació del ple municipal del mes d’abril que es va celebrar ahir a la tarda.

Ple Municipal del que us oferim en aquesta pàgina  un enregistrament de veu, per què els que no hi vau poder assistir, us podeu mantenir informats d’algunes de les decisions que va prenent dia a dia i mes a mes el nostre govern repartit.

No podia ser d’una altra manera, per moltes ganes que hi hagi de fotre el camp a voltar, ja que des d’aquest bloc fa mesos que vàrem assumir la responsabilitat i el compromís d’oferir-vos una informació que, per bé que fonamental i elemental, el nostre govern repartit va decidir de deixar de facilitar-nos amb el tancament de Ràdio Palau.

El titular d’aquest ple podria ser ben bé “Avançant en positiu…”, que era el títol d’un pamflet convergent publicat a la revista l’Alzina el gener del 2007 en el que la Sra. Mercè Pla reiterava la seva oposició frontal a la creació d’un polígon industrial a la finca de Can Valls on havia estat ubicat el Càmping Palau.

“Aturarem la construcció del polígon de Can Valls…”

Això era els que ens va vendre el partit de la nostra masovera de Can Cortès.

Doncs ja ho veieu. No tan sols s’aprova el polígon de Can Valls, sinó que s’aprova una requalificació  d’una part dels terrenys -ni més ni menys 28000 m², gairebé 3 ha de terreny- que suposarà una plusvàlua millionària (n’hi ha que parlen de molts milions d’euros) pels propietaris i promotors d’aquesta nova “zona d’activitats econòmiques”. L’Ajuntament rebrà una petita (relativament) compensació que el nostre govern repartit afirma que destinarà a la construcció de la nova piscina municipal.  Aquests diners, però, només cobriran una petita part del cost d’aquesta nova instal·lació sobre la que, arribats a l’equador d’aquest mandat municipal, s’estèn un vel de silenci.

Ordre del dia del Ple Municipal de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans del 30/04/2009

Cliqueu en els següents vincles per a descarregar i escoltar els arxius MP3 amb l’enregistrament del Ple Municipal:

Punts 01, 02, 03 i 04

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/03/20090430-01-02-03-04.mp3"]

Aprovació de l’acta del Ple anterior i discusió i aprovació de la modificació puntual del pla general urbanístic, del pla parcial Can Valls, i del conveni de l’Ajuntament amb la promotora del polígon.

Punts 05,06, 07

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/03/20090430-05-06-07.mp3"]

Propostes de tràmit.

Punt 08

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/03/20090430-08.mp3"]

EL Sr. Ivan Costa, regidor de residus, ens apunta al carro dels municipis contra el canvi  climàtic. Aquesta seria una més d’aquestes propostes plenes de paraules grandiloqüents a què ens tenen acostumats els nostre polítics si no fos perquè inclou compromisos concrets que el nostre Ajuntament es veurà obligat a complir. Escolteu-la amb atenció. A voltes sembla que el Sr. Ivan Costa s’ha equivocat de partit polític… Hem de suposar que la gent d’ordre que forma el seu partit (Unió Democrètica de Catalunya) li consenteixen aquestes “frivolitats” en el ben entès que tot quedarà en paraules. Desgraciadament, però, no disposem d’un vídeo, perquè la cara que feia el regidor convergent Albert Font, que com ja sabeu s’ocupa de les finances del nostre Ajuntament, mentre s’escoltava el parlament del seu company, era tot un poema. Les propostes del Sr. Ivan Costa, responsable del nou sistema de recollida d’escombreries que patim tots els palauencs, acaben costan molts duros, i això no només fa patir al Sr. Font, sinó a tots plegats.

Punts 09, 10, 11, 12

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/03/20090430-09-10-11-12.mp3"]

Tots estem en contra de la violència a l’esport, contra els actes vandàlics a les instal·lacions esportives, tots volem que es vigilin més les instal·lacions municipals… bla, bla, bla…

Punt 13

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/04/20090430-13.mp3"]

Precs i preguntes, i torn d’intervenció del públic.

Els regidors del govern repartit proven de respondre algunes de les qüestions que els ha anat plantejant l’oposició en els mesos anteriors.

Cal destacar la intervenció del Sr. Miquel T. Rocabruna -tal com li agrada firmar- que va respondre amb una llarga perorata la pregunta del grup municipal socialista en relació al conveni amb l’Abadia de Montserrat del que que ja us havíem informat. Els malparits que creieu que aquest conveni és el pagament d’una foto amb l’abat de Montserrat, aneu molt errats: La importància de Montserrat per la nostra nació justifica la generositat del nostre Ajuntament i molt més.

La Mercè Pla ajorna sine die la redacció i aprovació del POUM de Palau-solità i Plegamans.

Imatge idealitzada de Palau què voldria congelar per sempre la nostra masovera de Can Cortès. Ja sabeu: NO AL POUM! NO, NO i NO!.

Fa poc més d’una setmana que la nostra masovera de Can Cortès es despenjava amb un escrit al seu bloc personal en el que manifestava la seva renúncia a la redacció i aprovació de la normativa urbanística del nostre municipi, i ho deixava en mans de la Generalitat de Catalunya. Ja sabeu, quan als convergents alguna cosa no els hi surt prou bé, doncs la “culpa” sempre és dels altres. De Madrit, o del tripartit, o dels sociates.

El motiu dels seus exabruptes és que, malgrat la dedicació exclusiva i incessant del nostre regidor d’urbanisme, en Josep Maria Serraviñals, i el seu nombrós equip, el Departament de Política Terrritorial de la Generalitat els ha comunicat que no aprovaran el POUM que s’ha redactat al nostre poble perquè no compleix les directrius fixades en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

Ara fa gairebé un any que ja advertíem des d’aquestes pàgines que el POUM que pretenia redactar i aprovar el Sr. Serraviñals no seria viable sense l’acord de la Generalitat, que ja tenia els seus propis plans:

La generalitat presenta el nou pla metropolità de barcelona

En aquest bloc hem tractat el tema en diverses ocasions. L’octubre de l’any passat, quan havia d’haver estat enllestit per enèsima vegada el “nou” POUM del Sr. Serraviñals, publicàvem dos nous escrits en relació amb aquest tema, on trobareu tota la informació relativa al propi Pla Territorial Metropolità i alguns dels eixos de discusió que planteja:

El nou pla general metropolità i el silenci clamoròs de l’Ajuntament de Palau-solità i plegamans.

Parlàvem de “silenci clamorós” perquè l’Ajuntament feia com si no existís el Pla Territorial Metropolità. Ni tan sols s’han arribat a publicar les al·legacions que diu que van presentar, si és que ho van fer, quan era el moment de fer-ho.

Finalment, vam publicar un altre escrit amb les incongruències de la nostra alcaldessa en relació a les diferents infraestructures de transport públic que projecta aquest Pla Territorial Metropolità. Incongruències que s’han tornat a posar de manifest en el darrer ple municipal, quan CiU va votar en contra una moció d’ICV recolzant que es prioritzi l’execució del TramVallès, ferrocarril lleuger que en un futur vol unir Granollers – Caldes – Palau – Mollet – Santa Perpètua – Cerdanyola … La resta de partits del nostre consistori, tan del govern com de l’oposició, per contra, van recolzar aquesta moció.

La Mercè puja al tren a Polinyà.

És a dir, el Sr. Serraviñals s’ha passat gairebé dos anys volent fer-nos creure a tots plegats que aprovaria el POUM ja redactat per l’anterior equip de govern, amb les modificacions i rectificacions que ell creia convenients, fent veure que  ignorava que la Generalitat ja fa molt de temps que tenia altres plans pel nostre municipi. Plans que, en part, ja recollia el POUM redactat per l’anterior govern, però d’una manera molt més restrictiva pel que fa a les previsions de creixement del nostre municipi.

No només hem perdut dos anys de temps, sinó també l’oportunitat d’aprovar un POUM molt més adient a les aspiracions de la majoria dels palauencs.

Fem una mica de memòria: A començaments de l’any 2007, CiU (juntament amb ERC i ICV) van rebutjar l’aprovació del POUM el·laborat i consensuat en els mesos precedents.

La raó manifesta d’aquella oposició, és que la Sra. Mercè Pla i una part dels seus seguidors pretenen que Palau quedi congelat en la imatge de la foto del catàleg de la immobiliària que els va vendre la seva caseta adossada. La raó última, és que la Sra. Mercè Pla havia fet bandera de l’oposició al POUM, i li convenia de mantenir aquella oposició per guanyar les eleccions (cosa que no va aconseguir, però que ja sabeu com va acabar).

Però Palau, el Vallès, i Catalunya, són una realitat viva que no pot restar congelada. De fet, amb el nostre model econòmic, si ens aturem (si aturem el creixement), ens morim. Així doncs, l’abril de 2008, la Generalitat va presentar el projecte de nou Pla General Metropolità de Barcelona, que afecta de ple al nostre poble, indicant tot un seguit d’orientacions de com havia de ser aquest creixement en el futur.

Entre altres coses, la Generalitat aprofita que a Palau no haguem estat capaços de definir el nostre propi ordenament urbanístic, de manera que a hores d’ara, som una mena de “taca en blanc” en el mapa, a 25km de Barcelona, on poden dibuixar (i després construir) tot allò que ja no hi cap en altres llocs on ja s’han definit amb claredat els usos del sòl.

No ens podem estar de fer una mica més de memòria en relació al diputat Sr. Josep Rull i el seu partit, CiU, doncs sembla ser que la sobtada revelació que ha il·luminat la nostra alcaldessa, ha estat  fruit de la xerrada que va fer a Can Cortès el passat dia 31 de març.

Mireu què deia el Sr. Rull el 09/04/2008 en relació al Pla Territorial Metropolità de Barcelona:

Declaracions d’en Josep Rull en relació al Pla General Terrritorial Metropolità de Barcelona el 9/4/2008.

Josep Rull ha destacat que el projecte “no genera cap sorpresa”, ja que “aglutina en un mateix document propostes ja existents, en cap cas innovadores”, però tot i això, ha celebrat aquest “primer pas” i ha expressat la “predisposició política de CiU” a través dels seus ajuntaments i del seu grup parlamentari, per tirar endavant un projecte que s’haurà de consensuar.

És a dir, el Sr. Rull “celebra aquest primer pas” que és la publicació de l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità, i atribueix al seu partit (CiU) el “mèrit” de les propostes, que ja hi eren abans per separat (sense un document que les aglutinés).

Rull ha destacat que “el tractament en aquest pla de les previsions de creixement (assentaments urbans) és sensiblement diferent al tractament que es dóna a d’altres plans aprovats, com el de Pirineu-Aran o el de Ponent”. Segons el diputat nacionalista, “en aquells el Govern és molt més intervencionista”, un fet que demostra un “biaix partidista” i “una doble vara de medir, en funció del tamany dels municipis i, sovint, del seu color polític”.

El Sr. Rull voldria el mateix tractament pel Pirineu o per Lleida que el que es dona a la regió de Barcelona, en el sentit de permetre creixements més agosarats i ser “menys intervencionista”, és a dir, posar encare menys limitacions a l’ús del sòl!!!

I per acabar afegeix,

Josep Rull s’ha referit a la “tirallonga de plans directors urbanístics, que no aproven els ajuntaments, sinó la Generalitat” i ha advertit del perill que “allò que es deixi de concretar en el projecte, podria després imposar-se a base de plans directors urbanístics, quan el color polític predominant ho permeti”.

De fet, aquestes declaracions del Sr. Josep Rull, insinuen que el partit que lidera aquest projecte des del govern de la Generalitat -el PSC- no hauria de consensuar-lo amb forces polítiques que tot sovint adopten posats gairebé anti-sistema, sinó amb el seu propi partit, CiU, que a més a més de compartir bona part dels seus plantejaments, és majoritari. Unes declaracions i un esperit molt sensat que hauria d’haver seguit l’agrupació de CiU del nostre poble l’any 2007, com ara en l’actualitat.

Vistes aquestes declaracions d’en Josep Rull, diputat d’infraestructures de CiU al Parlament de Catalunya, el que diu la Mercè Pla en el seu escrit és d’una ingenuïtat gairebé infantil.

Per contra, els que li fan costat, començant pel Sr. Serraviñals, saben i sabien perfectament quin és el pa que s’hi dona, i ja els va bé el Pla Territorial Metropolità tal i com es vol aplicar a Palau: Com deia el Sr. Rull, es tracta d’una Pla Territorial més agosarat en les previsions de creixement i menys intervencionista pel que fa a les limitacions en l’ús del sol que no pas el POUM que no van voler aprovar l’any 2007. De fet, aquesta colla, si han de criticar aquest Pla Territorial Metropolità no serà per preveure “creixements excessius”, sinó per tot el contrari.

Per posar un altre exemple, no fa gaires mesos, la crítica que es feia des de CiU al Quart Cinturó era precisament que era una infraestructura poc ambiciosa! Demanaven una autopista amb quatre carrils per banda, i no la mena d’autovia light que es vol acabar consensuant amb ICV i ERC! Com ara mateix fan aquesta mateixa crítica en relació al túnel de Bracons i la futura variant d’Olot.

Finalment, els palauencs, malgrat haver tingut l’oportunitat de decidir per nosaltres mateixos, seguirem indefinidament en la incertesa de saber cap on creixerà i de quina manera podrà fer-ho el nostre poble: Ara mateix, tot depèn que els plans presentats siguin del grat del Sr. Serraviñals. Si una promoció urbanística  és del seu gust, endavant. I si ell pensa que és d’interès general, tot i que la justificació sigui agafada pels pèls, aleshores tranquils, que modificarà el que convingui per que hi càpiga dins l’ordenament de la ciutat de Sabadell de l’any 1978, modificat l’any 1988, que encare és vigent en el nostre racó del Vallès.

Tot plegat, una mena de “despotisme il·lustrat”  més propi del s.XVIII, que dels nostres dies. Inacceptable: Els palauencs no podem estar a expenses de cap “dèspota”, per molt bon gust que tingui.

On és la gent de CiU de Palau davant d’aquest govern repartit?

Un cop escoltada la gravació del ple municipal de dijous passat, i vistes les reaccions de molts de vosaltres, aquesta no és una pregunta retòrica.

Evidentment, quan parlem de la “gent de CiU de Palau”, no ens referim a la llarga parentela dels beneficiaris de la menjadora municipal, que a més a més, molts ni tant sols són de CiU.

Abans que res, us prego que llegiu aquest escrit de l’Eulàlia Soley i Rimblas, publicat l’any 2006 al Palau Informatiu:

Governen tal com raja

Any darrera any, mitjançant els pressupostos municipals, l’actual ajuntament va reduint la capacitat adquisitiva dels veïns de Palau-Solità i Plegamans. Des del 2003 fins ara la pressió fiscal ha incrementat un 40%, mentre que la inflació acumulada en aquests mateixos anys ha estat de prop del 15%. Aquest important diferencial no ha significat una millora dels serveis municipals, tot el contrari, hi ha la percepció generalitzada que la qualitat d’aquests serveis s’ha anat deteriorant (serveis socials col—·lapsats, neteja viària insuficient, arquitecte “municipal eternament interí”…)

La mala gestió de l’actual equip de govern ha comportat un greu problema: gairebé tot el pressupost municipal s’ha de dedicar a cobrir despesa corrent (costos salarials, jurídic, manteniment,…), i no queden recursos per fer inversions. Conscient d’aquest problema, l’ajuntament sempre ha intentat estendre una cortina de fum enfront d’aquest tema. Sovint s’ha adjudicat com inversió neta municipal la urbanització del diferents barris, quan tots sabem que el 75% d’aquestes despeses les paguen els veïns directament afectats a través de contribucions especials.

És tal el desgavell que la modesta reserva pressupostària que tenien el 2005 per fer algunes inversions (pista skateboard, casal de joves, Plaça Ernest Lluch, plaça de la Vila, etc.) s’ha transferit íntegrament al pressupost del 2006. Potser no s’ha fet per incompetència sinó, amb la idea d’acostar al màxim les poques inversions que poden fer en aquesta legislatura a les dates electorals del 2007.

Per poder avaluar la manca d’inversions que patim ens podem fixar, per exemple, en l’estat de les masies emblemàtiques del nostre poble: can Miqueló, enderrocat; la masia de can Falguera, sense cap projecte de rehabilitació i pràcticament ensorrada; l’ermita templera de Santa Magdalena, en les mateixes condicions; can Maiol, cedida a una fundació privada …………. Aquests 11 anys de govern socialista han estat pràcticament perduts pel que fa a la millora d’equipaments municipals.

També tenim alguna partida pressupostària, que amb generositat, la podríem definir com poc edificant:, els sous dels polítics (alcaldessa i dos regidors a mitja jornada) i dels càrrecs de confiança s’han incrementat des del 2003 més d’un 80%, (per molt que els partits de l’oposició ho votem en contra), mentre que l’increment salarial dels treballadors municipals s’ha ajustat estrictament al IPC anual (aproximadament un 15%).

Són uns pressupostos que denoten manca de planificació. No hi ha un projecte de poble. Manca visió de futur. Dit en llenguatge planer, aquest ajuntament governa tal com raja i a dures penes aconsegueix tirar endavant el dia a dia. Són uns pressupostos poc engrescadors. Ningú no pot pensar que a finals del 2006 haurà millorat la qualitat de vida del nostres veïns. Tot al contrari, tindrem un poble mes massificat i amb uns serveis municipals encara més col—·lapsats. Hi ha una excepció: Només els constructors i promotors immobiliaris poden estar d’acord amb la política d’aquest govern municipal.

Jo ho veieu: Una de les principals dirigents de CiU a Palau escandalitzada per que l’Ajuntament pagava el sou a jornada complerta a l’alcaldessa, i a mitja jornada a 2 regidors.

Tots els fets puntuals que denunciava l’Eulàlia fa un parell d’anys, no només no han canviat ni millorat, sinó que han anat a pitjor.

.

Eulàlia, gent de CiU de Palau, on sou? Aquesta gent que governa el nostre poble també us representa a vosaltres? No penseu fer-hi res?

O potser és que serà veritat que CiU és el partit del depen ? Les coses no són bones o dolentes, veritat o mentida, depenent de si mano o de si estic a l’oposició. Són com són.

La Mercè Pla primer va ser dimoni abans que no pas alcaldessa

En el decurs de les nostres investigacions, ha arribat a mans del Dimoni un document històric de gran interès, que volem compartir amb tots vosaltres.

L’actual alcaldessa de Palau, que aquesta setmana passada s’ha dedicat a fer empaitar els activistes de la Coordinadora per La Ràdio per la seva guàrdia pretoriana, al llarg dels 18 anys previs a la seva “coronació”, es va dedicar sense treva a tota mena d’actes d’agitació: Enganxar cartells, enganxines, fer pintades (que si no les va fer ella en persona, sí que les va reivindicar), mobilitzar als veïns per manifestar-se contra el govern municipal, recollir firmes a tort i dret contra qualsevol iniciativa que sortís de l’Ajuntament, …

De fet, com podreu veure en els documents que us exposem tot seguit, aquest comportament no es deu tant a la profunda aversió que l’inspira el partit polític dels seus principals adversaris, sinó més aviat a la seva desmesurada ambició personal.

Tal com va arribar al nostre poble l’any 1989, ja va començar la seva campanya personal per pujar al cim de l’alcaldia.

La Sra. Mercè Pla, avui alcaldessa del nostre municipi, no fa pas gaire temps, deia pestes dels mateixos alcaldes i alcaldesses que ara per ella són mereixedors de ser posats dalt d’un pedestal.

No només parlava malament de l’Alcalde Joan Payola, la seva família i els seus regidors: Feia recollida de firmes i fins i tot va arribar a interposar un contenciós contra l’Ajuntament que va arribar fins el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Com podreu comprovar a la documentació que us adjuntem en aquesta informació, aquest plet, afortunadament per a les arques del nostre municipi, , el va perdre, tot i que no li mancava la raó.

No deixa de ser sorprenent que ara, la Sra. Mercè Pla, sigui líder dels que reivindiquen tant aferrissadament l’acció dels anteriors mandats convergents.

El cas és que en l’actualitat no només defensa l’actuació al capdavant de l’Ajuntament dels seus predecessors convergents, sinó que fent un exercici d’amnèsia digne d’estudi, atribueix al mandat de l’alcaldessa socialista Teresa Padrós l’origen dels plets que tants de diners ens costaran enguany.

Bé doncs, passem als fets:

DOCUMENT nº1: Entrevista amb la candidata (la Sra. Mercè Pla i Blagé) publicada al web de CiU de Palau-Solità i Plegamans l’abril del 2007:

(Cliqueu aquí per veure el document complert)

“L’any 1989 ens instal·làvem amb el nostre fill Jordi d’un any, al que és el meu poble, Palau-solità i Plegamans”

“Sóc militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de l’any 1990 i l’any 1991 ja anava a les llistes municipals encapçalada per en Joan Payola“

(Desitjo …) “que aquest poble continuï essent el poble amable i tranquil, que jo i el meu marit vam venir a buscar”

La tranquil·litat que la Sra. Mercè Pla va trobar a Palau, i la seva adhesió al Sr. Payola i el seu partit, contrasta amb el fet que l’any 1992 començava una campanya de recollida de signatures contra la ubicació d’un equipament comercial -concretament un bar- en les proximitats de casa seva.

DOCUMENT nº 2 .- Denúncia del Sr. Arcusa (marit de la Sra. Mercè Pla)

(Cliqueu aquí per veure el document complert)

Com podeu comprovar, tot i la recollida de signatures, de primer van mirar de resoldre l’afer per les bones, enraonant amb el seu alcalde estimat, l’arquitecte municipal, i tot el personal de l’Ajuntament.

Sembla ser que el 1994, tot i que la Sra. Mercè Pla ja formava part del “clan” de CiU a Palau, i fins i tot havia format part de la seva llista electoral a les famoses municipals de l’any 1991, l’afer del bar, no se solucionava a la seva satisfacció.

La família Arcusa-Pla, aleshores, va presentar un escrit de denúncia, que el 1994 va servir de base per posar un contenciós a l’Ajuntament, aleshores governat per l’alcaldessa convergent MªÀngels Padró.

En aquest escrit -pels que no l’hàgiu llegit complert- es fan manifestacions com les següents, en les que en definitiva, s’acusa l’alcalde Joan Payola i els tècnics municipals de prevaricació:

“Els motius pels que m’oposo a la instal·lació d’un bar restaurant (…) es basa fonamentalment en que tant l’obra com la instal·lació en sí són una burla a la legislació i a la bona fe de la ciutadania“.

“Davant l’evidència pública de què l’edifici que es construïa no corresponia amb el projecte aprovat per l’Ajuntament (una burla més a l’administració local)”

“El valor de la suma de les finques rebudes per la citada senyora (…), valoració que considero escandalosament baixa en detriment del patrimoni municipal. Als pocs dies de rebre la finca, aquesta es va tornar a vendre”.

(Sobre la incompetència i mala fe dels regidors de l’any 1994 Sr. Campos -UP- i Lluís Renau -CiU-…) “dels titulars de les àrees d’urbanisme i indústria Sr. Lluís Renau, persona que coneix totes les infraccions de la citada obra, del director tècnic i de l’anterior alcalde havent manifestat públicament i amb testimonis que la citada obra aniria a terra com exemple de tots aquells que es creuen que poden fer el que els doni la gana. Per motius que desconec, del tema ja no em parla”. (NOTA editorial: Aquest paràgraf em fa pensar en el cas del “Bunyol de la Sagrera”, plet que va ser sentenciat per la màxima instància judicial, i que encara està pendent d’execució) .

DOCUMENT nº 3 .- Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en contra del Sr. Arcusa i de la Sra. Mercè Pla

(Cliqueu aquí per veure el document complert)

El plet va arribar a la sala del contenciòs-administratiu del Tribunal Superior de Catalunya, que en la seva SENTENCIA n° 27/1999 va fallar:

“Que DESESTIMAMOS el recurso contencioso-administrativo interpuesto por Marcos y Rita ,

representados por el/la Letrado/a D/Dª Ramón Raic i Trilla, contra el acta del Ayuntamiento de Palau de Plegamans de 12-7-1993, n° de salida 1846, relativo a la solicitud de la actora de fecha 31-5-1993,presentada el 2-6-1993. Sin costas.”

Marcos i Rita són noms suposats que el Poder Judicial fa servir per a protegir la identitat dels particulars en la jurisprudència que es fa pública.

No és que la família Arcusa-Pla no tingués tota la raó del món, deixant de banda que jo no veig cap motiu per oposar-se a la instal·lació d’un bar a certa distància de casa. El cas, és que el tribunal no va voler entrar a jutjar el fons de la qüestió, perquè l’advocat de la Sra. Mercè Pla, recorria contra la suposada manca d’informació per part de l’Ajuntament, cosa que el demandat va poder rebatre.

Per acabar, els deixo les paraules del Sr. Arcusa l’any 1994, després de dos anys de barallar-se amb l’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans:

Els hi faig arribar aquest dossier en la confiança que no permetran que els abusos, l’obscurantisme practicat contra els drets democràtics dels ciutadans, l’amiguisme i les influències incideixin a la nova administració local.

Manifestació !

MANIFESTACIÓ A LA

PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

Aquest dijous

Dia 19, a les 19h

Pel dret a la informació

Per la llibertat d’expressió

Per la pluralitat informativa

PER RÀDIO PALAU

Ràdio Palau silenciada: L’alcaldessa de Palau-solità i Plegamans clausura sense avís previ l’emissora de ràdio municipal

L’agrupació local del PSC ens fa arribar aquesta nota de premsa en relació amb el tancament de Ràdio Palau, que acaba per demostrar les verdaderes intencions del nostre govern municipal respecte els mitjans de comunicació local:

Si no hi fem res, a Palau només hi quedarà molt aviat una sola veu: La veu aguda de l’Alcaldessa Mercè Pla i la seva “veritat”.

Podeu trobar més informació sobre la política de comunicació del nostre Ajuntament al nostre post:

Aquí fa pudor a sofre de disseny (cliqueu l’enllaç per veure’l)

Aquest fet, no fa sinó confirmar les especulacions més negres que s’havien fet sobre el nou mandat municipal des que CiU va tornar al govern amb el pacte “repartit” d’ara fa un any.

Palau-solità i Plegamans, 09 de juny de 2008 .

L’alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, Mercè Pla i Blagé de Convergència i Unió (CIU), que presideix el govern amb ERC i PP, ha ordenat avui sense cap avís previ el cessament immediat de les emissions de la ràdio municipal (91.7 FM).

Abans de res, l’agrupació del PSC d’aquesta localitat vol expressar la seva enèrgica repulsa a aquest acte en contra de la llibertat d’expressió i el seu suport als tres tècnics municipals, que amb aquesta decisió, finalitzaran el seu contracte. Aquesta decisió, totalment partidista, no ha tingut en compte ni les repercussions personals als treballadors de Ràdio “Palau” ni l’atac al dret a la informació dels ciutadans del municipi.

L’emissora “Ràdio Palau” duu en servei des del 1995, quan l’ajuntament governat pel PSC, va decidir reprendre les activitats d’aquesta mateixa emissora que va ser clausurada tres anys abans. La primera clausura va ser portada a terme per l’actual regidor de comunicació, Jaume Oliveras Malla (CIU), nombre 26 en la llista per Barcelona del seu partit al Congrés dels Diputats en les eleccions de 2008. Va ser en el canvi de govern de 1995 quan el Partit Socialista va decidir reobrir aquesta emissora de titularitat pública.

Radio Palau dona veu a un gran nombre d’entitats culturals i esportives de la població i retransmet cada mes el Ple Municipal.

Aquest es un pas més en contra de la llibertat d’expressió i de menyspreu de les entitats, partits i ciutadans de Palau.

El PSC proposa com a mesura d’urgència el trasllat de les instal·lacions de Radio Palau al recent inaugurat Centre D’activitats Juvenils “L’Escorxador”.

El que queda de Radio Palau al poble… una banderola olvidada (quant temps trigarán en recollirla?)

Aquesta imatge demostra que l’anterior equip de govern SI va fer publicitat i promoció de la Radio

Aqui fa pudor a sofre de disseny…

El Dimoni no para d’investigar i hem descobert que el nou disseny gràfic de l’Ajuntament Informa te una “certa” semblança amb la identitat corporativa de Convergència i Unió.

És a dir, els colors i el tipus de lletra tenen una semblança inexplicable amb els de la formació política. I no només als butlletins de “l’Ajuntament Informa”, sinó que també al “Pla de Govern” de la Pla.

No sabem si el Sr. Zambrana o el Sr. Julien s’han adonat d’aquesta situació (i del gol que els han ficat, com va apuntar el PSC al passat ple) ; o si el Sr. Oliveras (regidor de comunicació) o l’alcaldessa tenen res a veure.

O, com es sol dir, és “una casualitat del destí”.

Deixem aquí la maqueta en questió i la prova del cotó fliux, que mai enganya…