Fira Palau: Un esdeveniment de promoció comercial pels botiguers?

12 10 2008

La darrera edició de Fira Palau, a diferència del que va passar amb el Mercat Medieval del mes de maig, ha estat una rèplica d’edicions anteriors. Sembla ser que els experts en promoció comercial del nostre Ajuntament ja no gosen de proposar novetats, o bé els organitzadors de l’esdeveniment, ja no se’ls escolten.

Però tot i així, ens ha deixat un regust similar al Mercat Medieval del mes de maig. Us en recordeu?

Mercat Medieval de Palau-Solità i Plegamans

Postdata al Mercat Medieval

Fins quan, els expositors de Fira Palau, hauran de pagar la promoció publicitària dels nostres governants municipals?

La masovera de Can Cortès, protagonista de Fira Palau 2008

La masovera de Can Cortès, protagonista de Fira Palau 2008

Fira Palau hauria de tornar als seus orígens, quan el protagonisme el tenien els expositors comercials, i no l’Ajuntament i les entitats sense ànim de lucre. Perquè tal i com és ara mateix, perd el seu propi sentit.

Perquè el protagonista de la Fira ha estat un altre cop l’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans, amb un envelat gairebé sencer dedicat a difondre la seva activitat i la bondat dels nostres governants.

Un estand municipal que no podem qualificar sinó com un nyap. No és que l’estand fos “modest i participatiu“, era curt i ras, barroer en la seva realització i decebedor en el seu contingut.

Una part considerable de l’espai municipal estava dedicat a exposar serveis i iniciatives d’altres institucions, com ara la Diputació i la Generalitat.

Vehicle de recollida "porta a porta" amb eleva-contenidors i premsa. 119000 €

Vehicle de recollida

La regidoria de “gestió ambiental” del Sr. Ivan Costa a penes si tenia un racó, tot i que a l’exterior del pavelló podíem admirar els dos nous camions de recollida d’escombraries destinats a la “orgànica”, un dels quals ha estat pagat per la Generalitat. No hem pogut veure aquests camions en funcionament, però esperem que no siguin gaire sorollosos. Ho dic, perquè els tindrem una estoneta aturats a cada cantonada les nits de dilluns, dimecres, divendres, dissabte i diumenge a partir del proper mes de novembre. D’altra banda, no deixa de sorprendre que s’hagin adquirit dos vehicles equipats amb eleva-contenidors, quan la intenció de l’Ajuntament és de fer desaparéixer aquests elements d’aquí a poques setmanes… És que no confien en la seva proposta de recollida porta a porta?

La regiduria de “medi ambient” del Sr. Abel Julien, ens exposava sense gaire alegria el seu projecte de restauració de la llera de la Riera. Del projecte de més de 5M d’euros que exposava l’Ajuntament fa dos anys, hem passat a una “neteja de marges” on l’Ajuntament invertirà 1/2 milió procedent de diverses subvencions. Aquesta és l’aposta clara i decidida per crear un gran parc fluvial de la Riera de Caldes que connecti tota la ciutat de nord a sud amb una gran àrea verda?

A la regiduria de cultura del Sr. Miquel Truyols també li toca el rebre: A hores d’ara encare no és capaç de presentar-nos ni l’esboç d’un projecte per reconstruir la “masia medieval” de Can Falguera i gastar-se els 500.000€ de subvenció que els pressupostos generals de l’Estat ens assignaven amb aquesta finalitat per aquest any 2008. Un suggeriment: Ara que estan buscant algun indret per re-ubicar la seva regiduria, i vist la “gran feina” que ha portat a terme a Can Boada Vell, s’hi podrien treslladar… Així, aquest edifici singular del nostre patrimoni, al qual hem dedicat tants esforços, no romandria abandonat per més temps, sense que ningú en tregui profit.

El que sí que ens queda molt clar, és que el carnestoltes d’aquest any vinent, organitzat per un artista de la disfressa com el Sr. Truyols, serà tot un espectacle. Diuen que aquell senyor tan estrany del tàndem i la pipa amb el cigar, que participava a la bicicletada popular, no era en Ramon Casas i Carbó (que en pau descansi, pobre), sinó el nostre regidor disfressat.

Ramon Casas i Carbó, model de ciclista del regidor Truyols, mestre de la disfressa

Ramon Casas i Carbó, model de ciclista del regidor Truyols, mestre de la disfressa

I què me’n dieu de la regiduria d’urbanisme del Sr. Serraviñals? És bo que faci seus els projectes de l’anterior equip de govern, tot i que hi apliqui retallades considerables, com en el cas dels nous vestidors del camp de futbol (cliqueu  aquí per més informació) o el nou CAP Palau. Però això no amaga el fet que aquests projectes, gràcies a la seva actuació, ja porten més d’un any de retràs.

I els seus propis projectes? Què se n’ha fet del seu POUM? Què no havia d’estar enllestit aquesta tardor?

I les obres d’urbanització a diferents sectors del poble que estaven pressupostades per aquest any? El 10% amb el que volia contribuir a la urbanització de carrers consisteix a escampar grava i fer passar la tragella?

Per cert, algú ha entès la proposta de transport urbà de l’Ajuntament? Perquè abans de donar una opinió, com amablement ens demanava la nostra masovera, voldria ser capaç d’entendre la proposta.





Fira Palau 2008 ja està en marxa

4 10 2008

Cliqueu per visitar el Web de l’Associació de Comerciants de Palau-Solità i Plegamans

L’edició d’enguany de Fira Palau va ser inaugurada ahir al vespre per l’alcaldessa de Palau-Solità i Plegamans, Mercè Pla, acompanyada pel president de l’associació de comerciants Àngel Marsal, i tots els regidors de l’equip de govern i de l’oposició.

Un gran esdeveniment en el que podrem retrobar-nos amb les entitats i clubs esportius del nostre poble, saber les novetats que ens prepara el nostre Ajuntament, conèixer els nous comerços del nostre poble i fer memòria dels de sempre.

Després de l’habitual discurs carregat d’auto-complaença, i elogis encesos als organitzadors de l’esdeveniment, la comitiva d’inauguració va fer un recorregut per totes les parades de la Fira, saludant a tots els expositors presents.

L’entrada del seguici de les autoritats va ser una mica atropellada, fent que després d’haver recorregut el primer pavelló del recinte a tota pastilla, l’alcaldessa reculés per anar a saludar els estands més propers a la porta d’accés.

Aquest fet ve a demostrar el que manifesten alguns dels expositors ubicats al pavelló d’esports:  En aquest espai els expositors es troben marginats del nucli central de la Fira, i més quan les portes d’accés de l’exterior del recintes són obertes, permetent que el públic entri i sorti de la fira sense haver de passar pel pavelló vell. La pròpia alcaldessa i els organitzadors de l’esdeveniment passaven de llarg dels estands ubicats al pavelló d’esports…

D’altra banda, l’ús del pavelló d’esports Maria Víctor per aquest esdeveniment ocasiona importants incovenients tant pels propis expositors com pels clubs esportius que en fan ús. Els expositors no poden començar a preparar els seus stands fins el dijous. La il·luminació del recinte del pavelló vell és insuficient, cosa que aquest any han sol·lucionat els propis firaires instal·lant uns potents llums penjats de les bigues del pavelló, fet que sembla ser els ha costat una bona reprimenda des de la regiduria d’esports.





Campanya reivindicativa El Dimoni de la Pedra Llarga

29 09 2008

SÍ A LA REOBERTURA DE

L’APARCAMENT DE

LA PLAÇA DE L’ESTRUCH (LA PORXADA)

Vista de l’aparcament de la Plaça de la Porxada quan encare estava en servei.

El tema de l’aparcament al centre de Palau-Solità i Plegamans és un tòpic a les discussions de la nostra vila. Palau és un poble d’automobilistes que vivim escampats en un radi de 3km al voltant d’un nucli petit on es concentren la majoria de serveis i punts d’atracció.

Certament, l’ús que fem del cotxe molts veïns i veïnes de Palau és un abús, però no és menys cert que la gran majoria de palauencs desitjaríem més facilitats d’aparcament al centre urbà de la població, on a determinades hores punta, has de fer moltes voltes per aconseguir un espai on deixar el teu vehicle particular.

L’aparcament és també una necessitat pel petit comerç del municipi: Si volem que una zona comercial prosperi, cal que tingui un bon accés en cotxe. Més places d’aparcament en una zona determinada, vol dir un nombre més elevat de persones que poden estar passejant en un moment donat per davant de l’aparador de la botiga.

D’altra banda, els veïns del centre pateixen nombroses molèsties degudes als vehicles de la resta de palauencs, que cansats de fer voltes i més voltes, acaben deixant el seu cotxe mal estacionat, ocasionant dificultats pel moviment d’altres vehicles i dels propis vianants, problemes que s’acostumen a resoldre a cop de botzina. Quan l’aparcament es fa de manera ordenada, no ocasiona cap molèstia.

Fins el canvi de govern municipal l’any 2007, el criteri de l’Ajuntament era de tolerar determinades conductes incíviques -estacionament incorrecte, no respectar la zona blava, no sancionar si no es creava una molèstia important- mentre s’emprenien un seguit  d’actuacions per augmentar el nombre de places d’aparcament al centre de la població.

La urbanització de l’espai que ocupava l’antiga fàbrica de l’Estruch va permetre de guanyar una ampli espai ciutadà al bell mig del centre urbà, part del qual va ser condicionat com aparcament. En aquest aparcament hi cabien més de 50 cotxes i/o furgonetes grans.

Aquest aparcament va ser tancat abans de començar el nou mandat municipal mercès a la pressió d’alguns veïns, recolzats per l’actual alcaldessa Mercè Pla i Blagé.

La Sra. Mercè Pla i Blagé, alcaldessa de Palau-Solità i Plegamans, deia en el seu programa electoral de l’any 2007:

Què Volem?

Amb el creixement que hem tingut a Palau-solità i Plegamans els últims anys, tenim mancances en moltes coses envers el comerç i els ciutadans que volen gaudir d’un espai comercial on trobar el que necessiten. Volem que als ciutadans els sigui atractiu passejar-se per les zones comercials del municipi, que tinguin la il·luminació adequada, que puguin trobar aparcaments i no els calgui anar a altres pobles per trobar aparcament i fer les seves compres. En definitiva, que el nostre poble tingui clarament definides aquelles àrees amb prioritat comercial, que convidin al passeig i s’hi pugui arribar i aparcar amb facilitat.

Què farem?

♦ Definirem un mapa de zones de preferència comercial. Potenciant el Centre actual del poble i analitzant les necessitats comercials dels barris.
♦ Creearem zones peatonals i de pas de vianants per generar un ambient de passeig agradable a les zones comercials.
♦ Ordenarem i regularem l’il·luminació per fomentar el passeig al Centre.
♦ Millorarem el paissatge urbà amb la plantació d’arbres.
♦ Crearem noves bosses d’aparcament en zones estratègiques per afavorir l’accés als comerços.

Nosaltres, més modestos, ens conformem de moment amb que la Sra. Mercè Pla torni a posar en funcionament l’estratègic aparcament de la Plaça de la Porxada, el tancament del qual va promoure ella mateixa de manera incomprensible pels que desconeixem els intricats laberints de la política. Els arbres, la il·luminació adequada, la zona de vianants, ja la hi teníem, però si la vol millorar, doncs endavant.

Estem disposats a suportar un cerimònia de re-inauguració en la que la Sra. Mercè Pla seria la protagonista i rebria el nostre aplaudiment encès. Fins i tot li prometem una pàgina d’aquest blog en un nou apartat que s’anomenaria “Els fets de l’alcaldessa Mercè Pla”, al costat de figures ja consagrades de la política palauenca.

Us proposem de fer arribar una petició per correu electrònic a la pròpia alcaldessa, que com ja sabeu, és molt amant de les campanyes de recollida de signatures, i a més a més s’escolta i deixa parlar a tothom.

Només cal que cliqueu a l’enllaç que apareix aquí sota. Us demano, això sí, que hi afegiu el vostre nom, dni, i adreça abans de fer l’enviament. Al clicar, s’obrirà una finestra del vostre lector de correu preferit (Outlook, Google Mail, Mozzilla, etc.) amb el missatge ja redactat i a punt per enviar.

Cliqueu aquí per enviar un correu electrònic a l’alcaldessa de Palau-Solità i Plegamans amb aquesta reivindicació

Informe: Disponibilitat de places d’aparcament pels voltants de la Plaça de Ca l’Estruch






Un comentari que mereix un post

13 05 2008

El Sr. David, ha posat un comentari en resposta a la Pubilleta que al meu entendre mereix un post.

Per una raó: El que tracten el Sr. David i la Pubilleta, excedeix amb escreix el tema del Mercat Medieval. Els posts (escrits que publiquem a la pàgina d’inici del blog), toquen temes puntuals, no es poden convertir en fòrums improvisats per parlar de qualsevol cosa que ens passi pel cap.

Sr. David i Sra. Pubilleta, podeu seguir amb el vostre diàleg, que és molt interessant, a partir d’aquest post.

Bé doncs, aquí el teniu. Les il·lustracions no són del comentari del Sr. David, les hi ha posat el Dimoni de collita pròpia:

David diu:

Hola, de nou Pubilleta.

En part, et dono la raó: Som una ciutat dormitori. Però no ens hi ha convertit la Teresa Padrós ni el seu equip. Només cal que vegis les estadístiques publicades per la Diputació de Barcelona.

Diputació (cliqueu en aquest enllaç).

Jo mateix, a Palau, pràcticament només vinc a dormir des de que tenia 14 anys, i en tinc 43. Des del moment que vaig començar a estudiar a l’institut (aleshores a Palau no n’hi havia), després a la UAB, i finalment perquè vaig començar a treballar fora de Palau, en jornades normalment molt llargues i complicades (viatges, desplaçaments, …)

Permet-me divagar una mica: Els uns tindran la temptació de posar en “l’haver” d’En Joan Payola i Riera, i Na MªAngels Padró, la construcció de l’IES Ramon Casas, que va ser inaugurat al 1993; els altres, voldran anotar a “l’haver” de la Teresa Padrós l’escola CEIP Palau.

Doncs no: Els equipaments públics provinents de la Generalitat, o dels pressupostos generals de l’Estat, s’obtenen a partir d’una massa crítica de població baremada en funció de la “rendabilitat” social que s’espera d’una inversió pública. És el cas dels serveis mèdics, les escoles i centres d’ensenyament públic, els jutjats, les comisaries dels Mossos, les oficines d’Hisensa, de la Seguretat Social, i tants d’altres. Com a molt, es pot atribuïr als governs municipals l’encert o l’error en l’ubicació dels mateixos, ja que són els que cedeixen els terrenys i decideixen on s’ubicaran.

El que dius de les botigues de la nova zona urbana on abans hi havia Cal Menut, i la fàbrica de Ca l’Estruch (la nau “Nova”, i la nau “Vella” que en realitat era la més nova després de l’incendi dels 80’), simple i senzillament, no és cert, ans al contrari: Cada dos per tres n’obren alguna de nova (i et puc assegurar que alguns lloguers són astronòmics), però de les que hi són des del primer dia (ja farà 4 anys o més de la Pl. de la República) no n’he vist cap de tancada. Fins i tot, hi ha botigues que s’hi han treslladat des d’altres llocs de Palau.

Això és degut a que aquesta zona s’ha urbanitzat per a ser un espai adient a l’activitat comercial, sense que deixi de ser compatible amb un us residencial.

Això és fer poble.

Tu em diràs que les cases i els carrers els fan els constructors. Però pensa que els promotors, orienten la seva activitat en funció dels plantejaments (i planejaments, d’aquí la importància del POUM) urbanísitics dels responsables municipals.

És a dir, en “l’haver” de l’alcaldessa Teresa, jo hi poso aquesta urbanització.

Altrament, tindríem un munt de casetes en filera –com a la veïna urbanització de Can Cortès- o bé un munt de casetes amb filera amb la fàbrica de Ca l’Estruch, i en qualsevol cas, encare seríem molt més una ciutat dormitori. Perquè el requisit indispensable per a que un poble sigui un poble amb totes les de la llei, és que hi hagi una trama urbana adient per a fer totes les activitats que acostumem a fer les persones humanes: produir, estudiar, jugar, fer esports, comprar i vendre (que també és produir), passar-s’ho be, i evidentment, dormir.

D’altra banda, el que jo considero una activitat catalanista, és posem per cas, el Correllengua, que jo personalment vaig seguir amb els meus fills petits aquesta tardor al darrera dels Sr. Miquel Truyols. I tens raó: Érem quatre gats i l’apuntador. Entre la foscor de la nit, la fredor dels carrers, i els pocs que érem, va quedar molt deslluït.

Per contra, un espectacle artístic, sigui el Ball de Gitanes, o una representació teatral, no el consideraré mai un acte polític. De fet, quan un espectacle artístic es converteix en un acte d’adhesió política, malament per a l’art i per a l’artista. Això era justificable en temps de la dictadura franquista, ara ja no toca.