Rèquiem per un pollastre.

El blog el Gall de Can Cortes, que pretenia “tancar la boca” al Dimoni de la Pedra Llarga, ha estat suprimit de Blogger, el servei de publicació de Google.

Un atac a la llibertat d’expressió, com ara el tancament de Ràdio Palau?

Res d’això. Els quequejos del Gall defensaven a ultrança el nostre govern municipal. De fet, tot fa suposar que el Gall i les seves gallines deuen de ser persones molt properes a les més altes instàncies del nostre Ajuntament.

Si més no, les seves opinions eren representatives del que pensa una part de les persones que donen suport al nostre “repartit” municipal, i concretament, del partit que fa de pal de paller d’aquest govern municipal.

És una pena que hagin tancat la paradeta, perquè les seves idees, sense el filtre del que es considera políticament correcte, no tenen desperdici. Entre d’altres perles, a més a més d’haver insultat i ofès greument a conciutadans respectables i compromesos amb l’associacionisme local, voldria destacar-ne dues que considero molt greus:

• “A Palau cal fer neteja” (referint-se a una mena de neteja ètnica amb les persones que discrepen de les seves idees).
• Incitar a la violència xenòfoba contra els veïns i conciutadans que ells no consideren prou catalans, o mereixedors de la “catalanitat”, així com els “botiflers”, les “rates”, i que sé jo quantes coses més.

Són idees molt properes a les expresades per el Felip Puig o el Salvador Sostres, posem per cas, de les que ja hem donat compte en aquestes pàgines.

Són les idees exposades per aquesta colla de personatges grotescos, creats per alguns dels nostres veïns i conciutadans, que també s’han passejat per les nostres pàgines escampant la seva gallinassa: En Sidru de l’Era, Colectiu de Polis, L’Àngel Exterminador, La Fada Anna, La Pubilleta, L’Exorcista, La Templera del Castell…

Els companys de viatge d’aquesta trepa, farien bé de prendre nota per saber amb qui se la juguen. Una cosa és el mercadeig de vots i suports al que ens han sotmès a Palau, i una altra de molt diferent és ser còmplices d’una colla de nazis.

Aquí teniu algunes pistes del que ha pogut passar amb el senyor Gall de Can Cortès, que va aparèixer per a fer callar al Dimoni de la Pedra Llarga.

N’hi ha que diuen que el Gall ha desaparegut després d’assistir a un curset d’”haute cuisine”:

Finalment, després de molt buscar, ens arriba la brama que el Gall ara treballa al mercat publicitari:

La Mercè Pla primer va ser dimoni abans que no pas alcaldessa

En el decurs de les nostres investigacions, ha arribat a mans del Dimoni un document històric de gran interès, que volem compartir amb tots vosaltres.

L’actual alcaldessa de Palau, que aquesta setmana passada s’ha dedicat a fer empaitar els activistes de la Coordinadora per La Ràdio per la seva guàrdia pretoriana, al llarg dels 18 anys previs a la seva “coronació”, es va dedicar sense treva a tota mena d’actes d’agitació: Enganxar cartells, enganxines, fer pintades (que si no les va fer ella en persona, sí que les va reivindicar), mobilitzar als veïns per manifestar-se contra el govern municipal, recollir firmes a tort i dret contra qualsevol iniciativa que sortís de l’Ajuntament, …

De fet, com podreu veure en els documents que us exposem tot seguit, aquest comportament no es deu tant a la profunda aversió que l’inspira el partit polític dels seus principals adversaris, sinó més aviat a la seva desmesurada ambició personal.

Tal com va arribar al nostre poble l’any 1989, ja va començar la seva campanya personal per pujar al cim de l’alcaldia.

La Sra. Mercè Pla, avui alcaldessa del nostre municipi, no fa pas gaire temps, deia pestes dels mateixos alcaldes i alcaldesses que ara per ella són mereixedors de ser posats dalt d’un pedestal.

No només parlava malament de l’Alcalde Joan Payola, la seva família i els seus regidors: Feia recollida de firmes i fins i tot va arribar a interposar un contenciós contra l’Ajuntament que va arribar fins el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Com podreu comprovar a la documentació que us adjuntem en aquesta informació, aquest plet, afortunadament per a les arques del nostre municipi, , el va perdre, tot i que no li mancava la raó.

No deixa de ser sorprenent que ara, la Sra. Mercè Pla, sigui líder dels que reivindiquen tant aferrissadament l’acció dels anteriors mandats convergents.

El cas és que en l’actualitat no només defensa l’actuació al capdavant de l’Ajuntament dels seus predecessors convergents, sinó que fent un exercici d’amnèsia digne d’estudi, atribueix al mandat de l’alcaldessa socialista Teresa Padrós l’origen dels plets que tants de diners ens costaran enguany.

Bé doncs, passem als fets:

DOCUMENT nº1: Entrevista amb la candidata (la Sra. Mercè Pla i Blagé) publicada al web de CiU de Palau-Solità i Plegamans l’abril del 2007:

(Cliqueu aquí per veure el document complert)

“L’any 1989 ens instal·làvem amb el nostre fill Jordi d’un any, al que és el meu poble, Palau-solità i Plegamans”

“Sóc militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de l’any 1990 i l’any 1991 ja anava a les llistes municipals encapçalada per en Joan Payola“

(Desitjo …) “que aquest poble continuï essent el poble amable i tranquil, que jo i el meu marit vam venir a buscar”

La tranquil·litat que la Sra. Mercè Pla va trobar a Palau, i la seva adhesió al Sr. Payola i el seu partit, contrasta amb el fet que l’any 1992 començava una campanya de recollida de signatures contra la ubicació d’un equipament comercial -concretament un bar- en les proximitats de casa seva.

DOCUMENT nº 2 .- Denúncia del Sr. Arcusa (marit de la Sra. Mercè Pla)

(Cliqueu aquí per veure el document complert)

Com podeu comprovar, tot i la recollida de signatures, de primer van mirar de resoldre l’afer per les bones, enraonant amb el seu alcalde estimat, l’arquitecte municipal, i tot el personal de l’Ajuntament.

Sembla ser que el 1994, tot i que la Sra. Mercè Pla ja formava part del “clan” de CiU a Palau, i fins i tot havia format part de la seva llista electoral a les famoses municipals de l’any 1991, l’afer del bar, no se solucionava a la seva satisfacció.

La família Arcusa-Pla, aleshores, va presentar un escrit de denúncia, que el 1994 va servir de base per posar un contenciós a l’Ajuntament, aleshores governat per l’alcaldessa convergent MªÀngels Padró.

En aquest escrit -pels que no l’hàgiu llegit complert- es fan manifestacions com les següents, en les que en definitiva, s’acusa l’alcalde Joan Payola i els tècnics municipals de prevaricació:

“Els motius pels que m’oposo a la instal·lació d’un bar restaurant (…) es basa fonamentalment en que tant l’obra com la instal·lació en sí són una burla a la legislació i a la bona fe de la ciutadania“.

“Davant l’evidència pública de què l’edifici que es construïa no corresponia amb el projecte aprovat per l’Ajuntament (una burla més a l’administració local)”

“El valor de la suma de les finques rebudes per la citada senyora (…), valoració que considero escandalosament baixa en detriment del patrimoni municipal. Als pocs dies de rebre la finca, aquesta es va tornar a vendre”.

(Sobre la incompetència i mala fe dels regidors de l’any 1994 Sr. Campos -UP- i Lluís Renau -CiU-…) “dels titulars de les àrees d’urbanisme i indústria Sr. Lluís Renau, persona que coneix totes les infraccions de la citada obra, del director tècnic i de l’anterior alcalde havent manifestat públicament i amb testimonis que la citada obra aniria a terra com exemple de tots aquells que es creuen que poden fer el que els doni la gana. Per motius que desconec, del tema ja no em parla”. (NOTA editorial: Aquest paràgraf em fa pensar en el cas del “Bunyol de la Sagrera”, plet que va ser sentenciat per la màxima instància judicial, i que encara està pendent d’execució) .

DOCUMENT nº 3 .- Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en contra del Sr. Arcusa i de la Sra. Mercè Pla

(Cliqueu aquí per veure el document complert)

El plet va arribar a la sala del contenciòs-administratiu del Tribunal Superior de Catalunya, que en la seva SENTENCIA n° 27/1999 va fallar:

“Que DESESTIMAMOS el recurso contencioso-administrativo interpuesto por Marcos y Rita ,

representados por el/la Letrado/a D/Dª Ramón Raic i Trilla, contra el acta del Ayuntamiento de Palau de Plegamans de 12-7-1993, n° de salida 1846, relativo a la solicitud de la actora de fecha 31-5-1993,presentada el 2-6-1993. Sin costas.”

Marcos i Rita són noms suposats que el Poder Judicial fa servir per a protegir la identitat dels particulars en la jurisprudència que es fa pública.

No és que la família Arcusa-Pla no tingués tota la raó del món, deixant de banda que jo no veig cap motiu per oposar-se a la instal·lació d’un bar a certa distància de casa. El cas, és que el tribunal no va voler entrar a jutjar el fons de la qüestió, perquè l’advocat de la Sra. Mercè Pla, recorria contra la suposada manca d’informació per part de l’Ajuntament, cosa que el demandat va poder rebatre.

Per acabar, els deixo les paraules del Sr. Arcusa l’any 1994, després de dos anys de barallar-se amb l’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans:

Els hi faig arribar aquest dossier en la confiança que no permetran que els abusos, l’obscurantisme practicat contra els drets democràtics dels ciutadans, l’amiguisme i les influències incideixin a la nova administració local.

L’inexplicable misteri de l’IBI minvant

Postdata:

A petició d’en Sidru de l’Era, afegim un document en el que es constata que l’actual govern municipal anunciava el mes de novembre del 2007, en una exposició pública a Can Cortès, que l’IBI baixaria. El document és la notícia publicada a la revista Palau Informatiu del mes de desembre del 2007:

L’Equip de govern exposa a la ciutadania les ordenances fiscals per al 2008

Palau Informatiu. Desembre 2007.

.

Aquest document, no tant triomfalista com el publicat a la web municipal, inclou una taula elaborada per l’equip de govern, en la que s’indica clarament a la seva primera fila que l’IBI “baixa”.

——————————————-

Avui, dia 2 de juny, ja fa unes hores que tots els nostres conciutadans que no s’hagin volgut exposar a una multa, un recàrrec i fins i tot a un embargament, han hagut de pagar l’Impost sobre els Bens Immobles d’enguany. Si més no, la primera meitat, ja que el pagament d’aquest impost pot ser fraccionat.

Som molts els que hem anat a pagar aquest impost amb alegria i determinació, creient que, tal i com ens havia promès el nostre regidor d’hisenda municipal, enguany ens costaria menys que l’any passat però més que l’any vinent.

Però vet aquí que alguns elements subversius han tingut l’acudit de desenterrar el rebut de l’any passat, potser perdut dins aquella pila de paperassa ja esgrogueïda que sempre espera un millor moment per ser endreçada, i s’han trobat amb un misteri inexplicable: El rebut de l’IBI ha pujat! Si més no, hem de pagar més.

El 18 de juny, un d’aquest elements subversius que fins i tot gosen d’entrar en aquesta pàgina i manifestar el seu descontentament, la MAFALDA, ens va fer arribar el següent comentari, publicat a la pàgina “Pels seus fets els coneixereu”:

Dimoni si per això ho dic, no han fet res i mira la que estan muntant. I a la Festa Major tindràs feina, he sentit comentaris de que tornaran els “palcos” a l’embala’t, s’ha acabat la Festa Major gratuïta i per a tots? i que a certa associació del nostre poble a la que la Sra. Pla li te un “estimació especial” no la deixaran posar caseta. Apa ja tens feina. Referent al IBI mirat L’Alzina del mes de novembre i a la pàgina de informació del Ajuntament ja el detall de les ordenances “moderades” i al IBI posa com tendència que BAIXA. El meu ha pujat de 442,92 a 481,64 i el del meus pares de 148 a 158,86 fes comptes. Això es lo que enten aquet Ajuntament per BAIXA. Quan tingui els rebuts, ara no tinc mes que el càrrec al banc, tels faré arribar.

Efectivament, amb una simple operació aritmètica, fins i tot un pre-adolescent pot verificar que el rebut de la MAFALDA ha pujat un 8,74% i el dels seus pares, un 7,33%. Bé, per molt alambinats que siguin els càlculs del nostre regidor de finances, el Sr. Albert Font, la pujada no es pot disfressar de cap manera.

Per corroborar les seves dades, i que no sigui dit que escampem mentides i calúmnies a tort i dret, la MAFALDA ens ha fet arribar els dos documents en qüestió. Un cop verificada la seva autenticitat, i que efectivament corresponen a la mateixa finca , els publiquem en aquesta pàgina, tatxant la informació personal que hi consta per salvaguardar l’anonimat de la MAFALDA. Fixeu-vos en el detall que la MAFALDA va pagar l’impost de l’any anterior en un sol pagament, però que aquest any -les coses van mal dades- ho ha fraccionat, de manera que el que veiem a la imatge següent és només el rebut corresponent a la primera meitat de l’any 2008 (cal multiplicar per 2 per saber l’import total).

El Dimoni no s’ho pot pas creure això!

Hem d’investigar immediatament: No ens podem creure de cap manera que el nostre regidor de finances, el Sr. Albert Font, sigui un mentider ni un demagog.

Hem de trobar de seguida el misteriós IBI minvant que va anunciar el Sr. Albert Font amb la seva veu potent de ministre per tal de restaurar la confiança de tots els nostres conciutadans en les institucions públiques i els mitjans de comunicació del nostre Ajuntament que es van fer eco de la bona nova.

Dit això, se’ns ha acudit de demanar l’ajut de tots els nostres lectors:

Els tres primers palauencs que ens facin arribar per correu electrònic un rebut de l’IBI de l’any 2008 amb un import inferior al del rebut de l’any 2007, seran recompensats amb un premi.

Ep, serà un premi virtual. Els guanyadors ja són prou afortunats pel fet d’haver trobat el misteriós IBI minvant del nostre nou govern municipal.

La nostra adreça de correu electrònic, on ens podeu enviar els vostres rebuts de l’IBI de l’any 2007 i de l’any 2008:

dimonipedrallarga@gmail.com

Gravació íntegra del ple municipal del 26/06/2008

Aquí teniu en la seva totalitat, de quasi 4 hores, el ple municipal que l’equip de govern ha volgut silenciar.

Malgrat que no el vau poder escoltar en viu i en directe a Ràdio Palau, el podeu escoltar en aquesta gravació en format MP3. No només el podeu escoltar, també us el podeu descarregar i conservar la vostra pròpia gravació.

Fins i tot, podeu fer un to de trucada pel vostre mòbil amb alguna dita dels nostres polítics. Per exemple “Coherència, coherència, i coherència!”, de la regidora de ICV Àngels Marcuello.

Per facilitar la seva audició, i eventualment la seva descàrrega, hem fet un arxiu per a cada punt de l’ordre del dia:

Cliqueu aquí per descarregar l’Ordre del dia (PDF)

.

Punt nº 1: CiU-ERC-PP aproven els blocs de pisos que abans rebutjaven.

Aprovada la urbanització de Can Periquet (entre Can Mayol i la Tenda Nova). Ens prometen una nova guarderia al barri… Però no se sap quan, ni com, ni hi ha cap projecte… Serà una promesa com la de no fer mai de la vida aquests blocs de pisos? “No permetré que a Palau s’edifiquin vivendes de més alçada que Pb+2″, us en recordeu d’això?

Punt nº 2: Medalles per la guàrdia pretoriana

El regidor Jaume Oliveras vol fer un reglament per establir les recompenses i distincions pels agents més destacats de la policia local: És el pas previ per premiar la valentia dels agents que es van enfrontar amb els perillosos elements subversius que es van manifestar contra el tancament de Ràdio Palau.

Punt nº 3: Ja som 13.918 palauencs

“Limitarem el creixement de la població”, us sona aquesta música?.

Punts nº 4 i nº 5: Una fundació privada fa donació de 50.000€ pels avis necessitats de Palau

Ja tenim pressupost de benestar social !!! És força més baix que el sou de l’alcaldessa, però “algo és algo” …

A més a més (punt nº 5), si tot va com està previst, d’aquí uns mesos l’Ajuntament disposarà d’un vehicle de transport públic sense conductor, que podrà ser utilitzat per totes les entitats i en particular pels discapacitats, però que hauran de conduir ells. És una proposta innovadora i arriscada, ja que el cotxe suposadament, no ens costarà ni un cèntim: Es pagarà amb la publicitat que hi durà enganxada.

Punt nº 6: El col·lector dels Pins de Can Riera no estarà enllestit aquest estiu i la zona industrial de Can Valls és irreversible.

Finalment, li requalificaran els terrenys de l’antic Càmping Palau a la propietària que es negava a deixar passar el col·lector per la seva finca? Segons el Sr. Serravinyals només ho feia per fer la guitza a l’anterior govern del PSC-ICV, o el que és el mateix, per fer campanya a favor de CiU.

“Aturarem la construcció del polígon de Can Valls.” Tampoc cal que feu gaire memòria …

Punt nº 7: Les indemnitzacions milionàries a grans propietaris a les que no volen fer publicitat (a diferència de les famoses “sentències”)

Compra de terrenys qualificats en el pla general vigent com a zona d’equipaments, i que amb el nou POUM serien de cessió obligatòria i gratuïta en favor de l’Ajuntament. Si el nou POUM ha d’estar enllestit el mes de setembre, tal i com va prometre el Sr. Serraviñals, per què tanta presa? És possible que s’arribin a pagar abans aquests terrenys que la Plaça del Dr. Robert “adquirida” per l’alcalde convergent el 1985?

Escolteu les impressionants declaracions del Sr. Serraviñals:

“La gent ens està escoltant.” (però que ja no s’en recorda del tancament de Ràdio Palau?)

“El departament d’ensenyament de la Generalitat no inverteix a Palau: Només fa una escola nova i prou.”

Punt nº 8: Una altra indemnització milionària a un dels majors propietaris de sol de Palau, a costa del que havia de ser el pressupost d’inversions del PUOSC

Deu ser una nova política de redistribució de rendes però entesa a l’inrevés: Amb els diners de tots els ciutadans, comprem els terrenys dels “nostres” tan aviat com poguem, no fos cas que baixessin de preu.

Punt nº 9: La regidoria d’esports canvia de mans.

Tot i tenir una nòmina a mitja jornada -que pel seu import, molts ja la voldrien guanyar per una jornada de 10 hores- el regidor de Residus i Salut Pública (“Aseo Urbano?”), te massa feina per ocupar-se dels esports. La regidoria d’esports estarà a càrrec del Sr. Albert Font, que un cop aprovades les noves taxes municipals, sembla que ja ha fet prou feina.

Punt nº 10: ERC impedeix la reobertura immediata de Ràdio Palau, proposada pels regidors de l’oposició.

Malgrat estar en contra del tancament de la ràdio decidit de forma unilateral i per sorpresa per la pròpia alcaldessa Sra. Mercè Pla, els regidors d’ERC fan pinya amb l’equip de govern.

El regidor Jaume Oliveras, trànsfuga de UP (Units pel Progrés) l’any 1991, dona lliçons d’ètica i moral als regidors de l’oposició.

Punt nº 11:Els regidors d’ERC no volen que Ràdio Palau segeuixi en funcionament, però s’entusiasmen amb els castellers.

S’aprova la moció presentada per ICV per donar suport a la candidatura dels castells (torres humanes) com a patrimoni cultural de la humanitat, pel seu valor simbòlic per a la integració dels catalans d’origen forà.

Punt nº 13:EuA demana la implicació de l’Ajuntament en la campanya per a la reforma de la llei electoral espanyola.

El regidor del PP fa la seva intervenció en castellà perquè toca.

El regidor de CiU diu que només s’hi adheriria si es demostra que és “convenient” per al seu partit.

El regidor de ERC, tant li fa, ja que no són un partit espanyol (que no es presenten al País Valencià i a Les Illes?)

Punt 14-15-16: Traca final i desbandada general.

L’equip de CiU intenta aprovar per unanimitat una proposta d’urgència en relació a la ràdio que s’han tret de la màniga cinc minuts abans de començar el ple. El resum de la proposta és “sostenella i no enmendalla”.

Els regidors de l’oposició els engeguen a pastar fang i el ple s’acaba com el rosari de l’aurora, sense que el públic assistent tingui oportunitat de dir ni ase ni bèstia.

ADVERTIMENT

A partir d’aquest moment, hi ha un canvi en la política d’acceptació de comentaris del Dimoni de la Pedra Llarga.

Els comentaris que no continguin opinions o informació rellevants pel tema que es discuteix, sinó simplement desqualificacions personals, siguin del signe que sigui, seran eliminats sense contemplacions. Fins i tot si el comentari estigués signat amb el DNI i amb firma digital.

Per exemple, aquest comentari del nostre amic i actiu comentarista en Marc S, és del tot inapropiat i serà eliminat immediatament:

Tranquil home,

El “colectiu de polis” es en realitat “colectiu de convergents ressentits”…

Si ja ho diu vostè ben clar!

Com que no ens agrada haver de fer de polis, que ja en tenim a Palau, espero que a partir d’ara us modereu una mica. Al que no li agradi, ja sap que hi ha altres llocs a la web on hi ha tomàquet de debò.

HABEMUS ‘Casal de Joves’. Las obras de “Palau” van despacio

“Com que no el podem enderrocar, doncs l’inaugurem.”

Mercè Pla i Blagé, Alcaldessa de Palau-Solità i Plegamans. Dit en el seu discurs d’inauguració del casal de joves de l’Escorxador.

Doncs sí, el dissabte 7 de juny de 2008 es va inagurar per fi el Casal de Joves “L’escorxador”. I ho fa amb un any de retard.

I hem trigat en publicar aquest post degut al tancament de Radio Palau per part de la nostra estimada Masovera.

L’acte d’inaguració va estar presidit per la alcaldessa Mercè Pla i el Regidor de “Residus” i joventut Ivan Costa

Després de l’arribada de la esquerroconvergenciapopular al govern, la inaguració va quedar posposada indefinidament, malgrat comptar amb assignació econòmica a càrrec dels pressupostos de l’any 2007.

Una de les raons de la “parada tecnica” és que del govern de Convergència es repetia una vegada darrera l’altra que l’accés al centre no era propietat municipal. Bé, el cert és que aquest accés d’entrada fa molts i molts anys que es fa servir de manera pública: Des del mateix dia que es va començar a fer servir l’Escorxador. I també de manera privada: Pels tallers que s’hi instal·laren adosats a l’escorxador i els seus clients i proveïdors.

Total, ja tenim el Casal de Joves. Però desde l’ajuntament no s’ha donat cap mena d’informació a la població sobre QUÈ HI HAURÀ A DINS, QUI HO GESTIONARÀ, QUÈ ES FARÀ, etc etc. De moment sabem que demà hi ha una competició de “slot” (Scalextric).

I malament començava el discurs de la nostra estimada alcaldessa. Per a ella recontruir aquest edifici era una “chapuza” i no era la millor opció per instal·lar el casal. “Com que no el podem enderrocar, l’inagurem” . Que la sra. Pla no ha pensat en la recuperació de patrimoni historic que s’ha fet aquí? Recordem als nostres lectors que la senyora Pla va fer una campanya per salvar una vella fabrica plena de vidres trencats i rates per arreu (Ca l’Estruch) i es va enfadar més que el dimoni quan el Gall de Can Cortés va cantar el toc d’alba.

I amb les paraules de la sra. Pla, desde EDPLL volem fer un manual de supervivencia per a tots els joves que vulguin entrar al Casal:

1. Recomanem que els visitants portin casc de seguretat (l’estructura de l’edifici no es segura).

2. L’ús de flotadors o aparells de supervivència d’aigua és obligatori. Es recomanable portar una bombolla d’oxigen.

3. Els menors de 14 anys tenen prohibida l’entrada al recinte sense l’autorirtzació un adult (podrien començar a pensar; i l’estructura de l’edifici no esta assegurada).

Així doncs: Ni cap projecte de gestió, ni assignació econòmica (excepte la contracta de neteja), ni personal. Només se sap que s’ha cedit l’ús d’alguna de les sales a diferents clubs. Però ni des d’aquests clubs tenen la més petita idea de com es gestionarà l’equipament.

Potser s’esperaran a que fracassi, per tancar-lo com Espai Jove, i dedicar-lo a d’altres activitats més adients a la idea que la sra. Pla té de Palau (escola de sardanes?). El temps ho dirà… (6 mesos?… s’accepten apostes)

La Sra. Mercè Pla va dir en el discurs d’inauguració del Casal de joves que hagués preferit de tirar-lo a terra Esperem que això no tingui res a veure amb l’incendi d’ahir.

Ràdio Palau silenciada: L’alcaldessa de Palau-solità i Plegamans clausura sense avís previ l’emissora de ràdio municipal

L’agrupació local del PSC ens fa arribar aquesta nota de premsa en relació amb el tancament de Ràdio Palau, que acaba per demostrar les verdaderes intencions del nostre govern municipal respecte els mitjans de comunicació local:

Si no hi fem res, a Palau només hi quedarà molt aviat una sola veu: La veu aguda de l’Alcaldessa Mercè Pla i la seva “veritat”.

Podeu trobar més informació sobre la política de comunicació del nostre Ajuntament al nostre post:

Aquí fa pudor a sofre de disseny (cliqueu l’enllaç per veure’l)

Aquest fet, no fa sinó confirmar les especulacions més negres que s’havien fet sobre el nou mandat municipal des que CiU va tornar al govern amb el pacte “repartit” d’ara fa un any.

Palau-solità i Plegamans, 09 de juny de 2008 .

L’alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, Mercè Pla i Blagé de Convergència i Unió (CIU), que presideix el govern amb ERC i PP, ha ordenat avui sense cap avís previ el cessament immediat de les emissions de la ràdio municipal (91.7 FM).

Abans de res, l’agrupació del PSC d’aquesta localitat vol expressar la seva enèrgica repulsa a aquest acte en contra de la llibertat d’expressió i el seu suport als tres tècnics municipals, que amb aquesta decisió, finalitzaran el seu contracte. Aquesta decisió, totalment partidista, no ha tingut en compte ni les repercussions personals als treballadors de Ràdio “Palau” ni l’atac al dret a la informació dels ciutadans del municipi.

L’emissora “Ràdio Palau” duu en servei des del 1995, quan l’ajuntament governat pel PSC, va decidir reprendre les activitats d’aquesta mateixa emissora que va ser clausurada tres anys abans. La primera clausura va ser portada a terme per l’actual regidor de comunicació, Jaume Oliveras Malla (CIU), nombre 26 en la llista per Barcelona del seu partit al Congrés dels Diputats en les eleccions de 2008. Va ser en el canvi de govern de 1995 quan el Partit Socialista va decidir reobrir aquesta emissora de titularitat pública.

Radio Palau dona veu a un gran nombre d’entitats culturals i esportives de la població i retransmet cada mes el Ple Municipal.

Aquest es un pas més en contra de la llibertat d’expressió i de menyspreu de les entitats, partits i ciutadans de Palau.

El PSC proposa com a mesura d’urgència el trasllat de les instal·lacions de Radio Palau al recent inaugurat Centre D’activitats Juvenils “L’Escorxador”.

El que queda de Radio Palau al poble… una banderola olvidada (quant temps trigarán en recollirla?)

Aquesta imatge demostra que l’anterior equip de govern SI va fer publicitat i promoció de la Radio

La injustícia espanyola divideix el vot del govern municipal. Postdata a “La guerra de les banderes torna a Palau-Solità i Plegamans”

Els militants de CUP – Palau volem mostrar la nostra satisfacció per l’aprovació al passat ple municipal del dia 29/05/2008 de la moció en favor l’alliberament d’en Francesc Argemí, “Franki”, tancat a la presó per 2 anys i set mesos per un suposat ultratge a la bandera espanyola i per unes suposades agressions a un policia municipal que nega haver-lo reconegut al lloc dels fets.

Els dos vots favorables dels regidors de IC-V/EU-A + els 2 vots de Esquerra sobre les abstencions de CiU i PSC van permetre l’aprovació de la moció.

Lamento però, la mala educació exihibida per una militant del Partit Popular que és va a posar a udolar com un llop i a insultar aconseguint amb la seva mala educació democràtica que l’alcaldessa tallés l’intervenció del representant de CUP al torn de precs i preguntes i donés per acavat el Ple

Així mateix també lamento la incomprensible argumentació del regidor de governació i presumpte nacionalista de CiU, qui a més va dir al Ple que la sentència estava molt ben aplicada, donat que el Sr. Francesc Argemí era un delinqüent reincident i com a tal se l’havia de castigar amb aquells 2 anys i 7 mesos de presó.

Si com advocat que és, tan segur està d’una condemna que tothom sap que tracta de reprimir una idea política i no de castigar un delicte, per què és va abstenir i no va votar en contra com va fer el seu company de govern del Partit Popular?

La credibilitat dels governs municipals , se la construeixen els seus membres a pols dia a dia, i les seves obres per la societat a la que diuen servir, arriben fins on arriben les seves preferències polítiques i res més, tot i que per mantenir-se al poder diguin el contrari.

Així aquella nit del 29/05/2008 davant la votació de la moció demanant l’alliberament d’en Franki, per part dels membres de l’actual equip de govern va ser: Dos vots a favor dels regidors d’Esquerra, sis abstencions dels regidors de CiU i 1 vot en contra del regidor del PP.

Tot un abisme de criteris i d’argumentacions que sembla estar cohesionat per un únic catalitzador: la poltrona i la nòmina oficial adjunta.

FIRMAT

Cup-Palau-solità i Plegamans (personas reals i sense gaitas)

El grup municipal del PSC ens salva d’una nova taxa municipal

En el Ple municipal del mes de maig, celebrat el dijous de la setmana passada, l’Ajuntament es va adherir per unanimitat a la campanya “Catalunya lliure de bosses de plàstic”.

El cas és, que el nostre regidor de residus -que així el va qualificar la nostra estimada masovera de Can Cortès- Sr. Ivan Costa, en un accés de rauxa, o potser en un estat d’ofuscació momentània sens dubte motivat pel seu entusiasme juvenil, ens proposava d’anar molt més enllà: Pretenia introduir una nova taxa amb la que els comerços de Palau, cobrarien 0,20€ (33 ptes) per cada bossa de plàstic entregada amb la compra, amb la finalitat de combatre el seu ús.

Afortunadament, la intervenció del regidor de l’oposició Josep Maria Castany va posar una mica de seny en aquest tema i va fer tocar de peus a terra als membres de l’equip de govern. El Sr. Castany, va proposar que l’Ajuntament, el que havia de fer, era recolzar les accions que el Govern de la Generalitat ja està prenent en aquest sentit, que és el que finalment es va aprovar per unanimitat.

La pròpia Alcaldessa Sra. Mercè Pla, va instar reiteradament al seu regidor de residus a moderar les seves pretensions, el que finalment va acceptar, no sense haver de rondinar una mica.

Mentre es produïen aquests fets, el regidor d’economia i consum, Sr. Albert Font, passava la seva mirava alternativament de les seves sabates a una teranyina penjada del sostre.

En Josep Maria Castany Niubó és economista i militant històric del PSC (ho és des de la fundació d’aquest partit). De fet, ha assistit com a convidat als actes de celebració del 30è aniversari de la fundació del seu partit, l’any 1978.

Cliqueu aquí per anar a la Web del 30 aniversari del PSC

En Josep Maria Castany, l’any 1978, era un dels joves de Palau, que juntament amb la Montse Cots i tants d’altres, es manifestaven cridant “llibertat, amnistia, i estatut d’autonomia”.

Altres “joves” de l’època, que avui reivindiquen el catalanisme com a patrimoni propi i exclusiu, aleshores parlaven el català “en la intimidad”, i el promovien jugant a representar les obretes teatrals d’En Josep Maria Folch i Torres a les seves cases d’estiueig a Palau.

La guerra de les banderes torna a Palau-Solità i Plegamans.

La diada de l’11 de setembre del 2007, la nostra estimada masovera de Can Cortès -la senyora més patriota, nacionalista, i sardanera del món sencer- no va voler “retirar” la bandera espanyola del balcó de l’Ajuntament, tal com venia reclamant durant els seus 12 anys a l’oposició. Tot plegat, per no fer empipar el seu soci del PP, el Sr. David Zambrana, persona clau per a proseguir en l’exercici del seu mandat.

Això sí, aquell dia, no va retirar la bandera, la va ficar a la rentadora.

Una moció presentada per la CUP de Palau, agrupació d’electors de caire independentista que fa uns mesos es va escindir d’Esquerra Republicana de Catalunya a Palau, ha tornat a posar en evidència les incongruències del nostre “repartit”.

Per veure la web de la CUP, cliqueu en aquest enllaç

La CUP presentava una moció al ple municipal en la que es demanava que l’Ajuntament de Palau es solidaritzès amb en Franki, el noi empressonat per ultratge a la Bandera Espanyola i per haver agredit a un policia (sense probes materials, tret del testimoni d’un agent de l’autoritat que ha estat molt qüestionat) a la festa major de Terrassa del 2002.

El Sr. David Zambrana (PP) -Tinent d’Alcalde de Palau-Solità i Plegamans- va fer un encès discurs al ple municipal en espanyol a l’estil “Todo por la Patria”.

La nostra masovera de Can Cortès, no només no va ni parpellejar, sinó que encare va demanar comprensió pel Sr. Zambrana i els seus sentiments agredits. En el seu parlament, quasi ens va recordar aquell aforisme llatí del “dura lex, sed lex”.

Franki, et vas equivocar home, havies d’haver demanat que portessin la bandera espanyola a la bugaderia, com la nostra Sra. Mercè Pla.

Això sí, al menys el Sr. Abel Julien, regidor a l’Ajuntament per ERC, no va oblidar que al cap i a la fi, els que presentaven la moció de solidaritat amb en Franki, no eren altres que els electors que el van enfilar a la seva butaca.

Per acabar-ho d’adobar, la moció va estar a punt de no ser presentada al plenari municipal, ja que, aprofitant l’avinentesa que la CUP no te formalment un representant al plenari, els ajudants de la nostra masovera, van traspapelar la instància corresponent.

Els membres de la CUP, no tenen representació a l’Ajuntament, per que a les eleccions municipals del 2007, van ser enredats pels seus pressumptes representants, com ja havia passat l’any 1991 amb un dels actuals regidors de CiU, que abans de la seva operació de transfuguisme, va ser candidat a l’alcaldia per UP.