L’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans ha anunciat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) l’aprovació inicial del Pla especial de Protecció i Catàleg de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic del municipi.
L’aprovació s’ha fet per resolució de l’alcaldessa Mercè Pla del dia 23 de juny passat, sense passar pel debat i l’aprovació del Ple Municipal.
Cliqueu aquí per a descarregar el plànol de situació del patrimoni a protegir (part A- PsIP nord)
Cliqueu aquí per a descarregar el plànol de situació del patrimoni a protegir (part B - PsIP sud)
Cal recordar que d’acord amb l’article 17.2 de la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català, la competència per a la declaració de béns culturals d’interès local correspon al ple de l’ajuntament, en els municipis de més de cinc mil habitants, i al ple del consell comarcal, en els municipis de fins a cinc mil habitants. Aquest tipus de declaració s’ha de dur a terme, cas que l’ajuntament en qüestió així ho disposi, amb la tramitació prèvia de l’expedient administratiu corresponent, en el qual ha de constar l’informe favorable d’un tècnic en patrimoni cultural.
Podeu clicar en aquest vincle per a descarregar la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català.
Es fa difícil de creure que la Mercè Pla, tan primmirada ella amb el compliment de les lleis, hagi pogut fer un pas com aquest. Recordeu com en “l’afer Montjuïc”, va insistir una vegada i una altra que calia complir “la sentència” al peu de la lletra, que ella era la responsable de fer complir les lleis al nostre poble, i que, per tant, no podia fer-hi res… I ja que parlem de patrimoni i de compliment de sentències, aprofitem per recordar-li que l’Ajuntament, en última instància, va guanyar el plet per “l’afer del bunyol de la Sagrera”, que aquesta sentència està pendent d’execució, i que això li dona l’oportunitat de reparar -ni que sigui en part- el mal que van fer al nostre patrimoni cultural els seus predecessors convergents.
El "bunyol de la Sagrera". Edifici construït amb permís de l'alcalde convergent Joan Payola en un espai que amb posterioritat va rebre el tractament urbanístic que correspon a un nucli històric com La Sagrera.
Can Manén, una torre d'estiueig construïda als anys 30 del S.XX, que s'ha inclòs en el catàleg de béns a protegir. Hem tingut accés a un informe tècnic de la Càtedra Gaudí que descarta que aquest edifici tingui cap valor artístic o històric que el faci mereixedor d'una protecció especial.
Diuen -això és un rumor- que no tots els membres del nostre govern repartit estan disposats a aprovar aquest Pla especial de Protecció del Patrimoni, i que el Pla s’havia de tirar endavant tant sí com no per complaure la fixació del Sr. Josep Mª Serraviñals amb una casa que no és de la seva propietat, però amb la que hi té un particular vincle sentimental.
Aquests capricis, ens costaran molts diners (un bon grapat de milions) a tots plegats gràcies a l’actuació del Sr. Josep Maria Serraviñals, regidor d’urbanisme, i un dels principals artífex del nou catàleg del patrimoni arquitectònic i arqueològic.
El cas és, que la nostra alcaldessa ha decidit de tirar pel dret.
L’anunci de l’aprovació d’aquest Pla Especial de Protecció, va acompanyat de la suspensió de tota mena de llicències de rehabilitació, reforma, enderrocament, parcel·lació de terrenys, instal·lacions, i ampliació dels usos per a tots els béns catalogats.
De fet, prolonga la suspensió de llicències que es va decretar el maig de l’any passat per a totes les finques i béns que figuraven en el llistat del Patrimoni Cultural del municipi aprovat pel Ple Municipal del 29 de maig del 2008.
Inventari del patrimoni cultural local aprovat pel Ple Municipal el maig del 2008. Cliqueu la imatge de dalt per veure el document a la seva mida original.
En cas que es procedeixi a l’aprovació definitiva d’aquest Pla Especial de protecció, qualsevol obra que afecti les façanes o el volum dels edificis catalogats, i fins i tot la seva venda, estarà supeditada a les decisions dels tècnics de patrimoni cultural del nostre Ajuntament i de la Generalitat.
A tall d’exemple, us proposo que llegiu les propostes de protecció corresponents a la masia de Can Boter, ubicada a la cantonada del carrer del Castell amb el carrer San Lluís (just al darrera del supermercat Bon Àrea), tal com apareixen a la fitxa el·laborada per l’Ajuntament per aquest anomenat bé patrimonial d’interès municipal (BPIM):
Fotocòpia de la fitxa del catàleg de patrimoni cultural de PsIP corresponent a la masia de Can Boter: "(...) S'ha de mantenir el volum, l'estructura portant, coberta, els valors compositius de ritme i ordre de les façanes així com tots els elements de l'exterior i de l'interior singulars. (...)" Cliqueu la imatge superior per descarregar el document complert en format PDF.
Certament, malgrat les importants limitacions en l’exercici dels seus drets i les possibilitats de treure’n rendiment econòmic (i per tant, del seu valor crematístic), els propietaris d’un edifici catalogat com a bé cultural d’interès (sigui nacional o local) tenen alguns avantatges importants com és el dret a l’exempció de l’IBI, i el dret al co-pagament de les obres de restauració que hi facin, que pot arribar fins un 50% del seu import.
Les compensacions als propietaris dels béns que formen part d’aquest catàleg, bé sigui per la reducció d’impostos, per les subvencions per a la seva restauració, o per les afectacions urbanístiques que es deriven de la protecció d’aquests immobles poden fer trontollar les malmeses arques municipals. I això no s’arreglarà avençant el cobrament de la taxa d’escombraries ni qualsevol altre impost municipal: Potser arribarà el dia que la resta de palauencs haurem de pagar un nou impost per la conservació del “nostre” patrimoni local (és a dir, per pagar la restauració de la casa d’algú altre), gràcies a una colla d’il·luminats que han decidit que el paisatge de Palau ha de restar pels segles dels segles tal i com ells el van conèixer a la seva infantessa.
D’altra banda, hi ha diferències substancials entre l’inventari del patrimoni cultural local aprovat pel Ple Municipal l’any passat, i l’actual llistat de béns declarats protegits pel seu interès cultural en el pla aprovat per la nostra masovera de Can Cortès.
De manera sorprenent, la Masia de Can Falguera, en la que el nostre govern repartit vol enterrar més d’un milió d’euros abans d’acabar l’any (sí, sí, abans del 31 de desembre del 2009, per què sinó, perdrem la subvenció), no ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Ni tan sols ha estat declarada Bé Patrimonial d’Interès Municipal (BPIM).
Com és possible? Doncs sembla ser que l’Ajuntament no està disposat a passar els tràmits ni tenir les limitacions que vol imposar als propietaris de la resta de béns catalogats. Perquè en cas de declarar Can Falguera com a BCIL, podria ben bé ser, que la Generalitat de Catalunya aturés el projecte de reconstrucció de la “masia medieval” de Can Falguera, que paga el Ministerio de Cultura, per diferències de criteri tècnic respecte al que ha de ser aquesta restauració.
Això per no parlar de “l’oblit” del jaciment arqueològic ja inventariat de Can Falguera, probablement amb un valor com a patrimoni cultural molt més important que la pròpia façana “medieval” de la masia. Un jaciment que correm el risc de malmetre amb la reconstrucció que vol portar a terme el Sr. Miquel Truyols, regidor de cultura.
Com és que aquest Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic no cataloga cap dels 47 jaciments inventariats al nostre municipi per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat, malgrat que 4 d’ells ja han estat declarats BCIL?
- El Menhir de la Pedra Llarga
- Vil·la romana de Can Riera (Serra de Can Valls / Turó de l’Home Mort)
- Vil·la romana de Santa Magdalena (Can Catxo / Can Pau Mas)
- Restes Arqueològiques del Forn del Vidre.
Què hi ha d’altres jaciments com ara Can Tarragona (Can Gibert)? Si bé és cert que la casa pròpiament dita es troba al terme municipal de Sentmenat, bona part de la propietat pertany al nostre municipi.
I els nuclis i conjunts històrics de La Sagrera, el Carrer de Dalt i el Carrer de Baix? Quin sentit té declarar la protecció d’algunes cases de forma aïllada quan el que es vol és conservar l’aparença “rústica” o “antiga” d’un carrer o d’un barri?
Què ha passat amb les masies de Can Parera, Can Bissoli, Can Burguès, Can Patà o Can Viola? Per què ara s’inclou Can Retxe i no la veïna Can Bissoli, quan fa un any era a l’inrevés?
I els elements naturals i paisatgístics com ara la Font del Rector, la plaça del Lledoner o la pròpia zona de pas de la Via Augusta, que recentment va patir un atemptat amb el vist-i-plau i el permís del nostre Ajuntament, atemptat que va haver de ser denunciat davant la Generalitat per la recentment creada Associació d’Amics del Museu Parroquial de Santa Maria?
Què ha passat amb l’edifici de l’Ajuntament, amb la seva façana nord, obra modernista d’Antoni Falguera, el mateix arquitecte que va projectar el cementiri de Palau-solità, i germà del propietari de la casa de Can Falguera a començaments del S.XX?
Per què hem de conservar l’anomenada casa de Ca n’Estudis (Casa Joaquim Olivé, 1908, a l’Avinguda Catalunya), i en canvi no hem de fer res amb la façana de Cal Xoriguer que trobem uns metres més amunt del mateix carrer?
Com és què s’ha permès de fer obres en el període de suspensió de llicències a l’ara anomenada casa Casanovas, que abans era la “casa noucentista adjacent a Can Boter“, i que ara queda catalogada com a BPIM?
Donat la importància històrica i el valor artístic de les Escoles de la Carrerada, no seria més adient d’instar la Generalitat a la seva catalogació com a bé cultural d’interès nacional (BCIN)?
Un dels dibuixos originals de les Escoles de La Carrerada de l'arquitecte Sert que es conserven als arxius municipals.
Estat de l'edifici racionalista de les escoles de la Carrerada al començament del mandat de l'alcaldessa Teresa Padrós.
El mateix edifici de les escoles de la Carrerada després de la curosa restauració portada a terme per l'anterior equip de govern.
I ja per acabar, on són els informes favorables redactats per un tècnic en patrimoni cultural que prescriu la nostra Llei de Patrimoni? Quin tècnic els ha signat aquests informes, si la tècnica que hi havia la van despatxar l’any passat i la van substituir per una lleial especialista en vitralls?
