Enregistrament del ple municipal del 30/04/2009

AQUESTA PUBLICACIÓ NO ESTÀ PATROCINADA PER LA REGIDORIA DE COMUNICACIÓ

Bon dia a tots, treballadors i treballadores de Palau-solità i Plegamans,  i feliç diada de l’1 de maig, que casualment coincideix enguany amb la publicació del ple municipal del mes d’abril que es va celebrar ahir a la tarda.

Ple Municipal del que us oferim en aquesta pàgina  un enregistrament de veu, per què els que no hi vau poder assistir, us podeu mantenir informats d’algunes de les decisions que va prenent dia a dia i mes a mes el nostre govern repartit.

No podia ser d’una altra manera, per moltes ganes que hi hagi de fotre el camp a voltar, ja que des d’aquest bloc fa mesos que vàrem assumir la responsabilitat i el compromís d’oferir-vos una informació que, per bé que fonamental i elemental, el nostre govern repartit va decidir de deixar de facilitar-nos amb el tancament de Ràdio Palau.

El titular d’aquest ple podria ser ben bé “Avançant en positiu…”, que era el títol d’un pamflet convergent publicat a la revista l’Alzina el gener del 2007 en el que la Sra. Mercè Pla reiterava la seva oposició frontal a la creació d’un polígon industrial a la finca de Can Valls on havia estat ubicat el Càmping Palau.

“Aturarem la construcció del polígon de Can Valls…”

Això era els que ens va vendre el partit de la nostra masovera de Can Cortès.

Doncs ja ho veieu. No tan sols s’aprova el polígon de Can Valls, sinó que s’aprova una requalificació  d’una part dels terrenys -ni més ni menys 28000 m², gairebé 3 ha de terreny- que suposarà una plusvàlua millionària (n’hi ha que parlen de molts milions d’euros) pels propietaris i promotors d’aquesta nova “zona d’activitats econòmiques”. L’Ajuntament rebrà una petita (relativament) compensació que el nostre govern repartit afirma que destinarà a la construcció de la nova piscina municipal.  Aquests diners, però, només cobriran una petita part del cost d’aquesta nova instal·lació sobre la que, arribats a l’equador d’aquest mandat municipal, s’estèn un vel de silenci.

Ordre del dia del Ple Municipal de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans del 30/04/2009

Cliqueu en els següents vincles per a descarregar i escoltar els arxius MP3 amb l’enregistrament del Ple Municipal:

Punts 01, 02, 03 i 04

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/03/20090430-01-02-03-04.mp3"]

Aprovació de l’acta del Ple anterior i discusió i aprovació de la modificació puntual del pla general urbanístic, del pla parcial Can Valls, i del conveni de l’Ajuntament amb la promotora del polígon.

Punts 05,06, 07

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/03/20090430-05-06-07.mp3"]

Propostes de tràmit.

Punt 08

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/03/20090430-08.mp3"]

EL Sr. Ivan Costa, regidor de residus, ens apunta al carro dels municipis contra el canvi  climàtic. Aquesta seria una més d’aquestes propostes plenes de paraules grandiloqüents a què ens tenen acostumats els nostre polítics si no fos perquè inclou compromisos concrets que el nostre Ajuntament es veurà obligat a complir. Escolteu-la amb atenció. A voltes sembla que el Sr. Ivan Costa s’ha equivocat de partit polític… Hem de suposar que la gent d’ordre que forma el seu partit (Unió Democrètica de Catalunya) li consenteixen aquestes “frivolitats” en el ben entès que tot quedarà en paraules. Desgraciadament, però, no disposem d’un vídeo, perquè la cara que feia el regidor convergent Albert Font, que com ja sabeu s’ocupa de les finances del nostre Ajuntament, mentre s’escoltava el parlament del seu company, era tot un poema. Les propostes del Sr. Ivan Costa, responsable del nou sistema de recollida d’escombreries que patim tots els palauencs, acaben costan molts duros, i això no només fa patir al Sr. Font, sinó a tots plegats.

Punts 09, 10, 11, 12

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/03/20090430-09-10-11-12.mp3"]

Tots estem en contra de la violència a l’esport, contra els actes vandàlics a les instal·lacions esportives, tots volem que es vigilin més les instal·lacions municipals… bla, bla, bla…

Punt 13

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/04/20090430-13.mp3"]

Precs i preguntes, i torn d’intervenció del públic.

Els regidors del govern repartit proven de respondre algunes de les qüestions que els ha anat plantejant l’oposició en els mesos anteriors.

Cal destacar la intervenció del Sr. Miquel T. Rocabruna -tal com li agrada firmar- que va respondre amb una llarga perorata la pregunta del grup municipal socialista en relació al conveni amb l’Abadia de Montserrat del que que ja us havíem informat. Els malparits que creieu que aquest conveni és el pagament d’una foto amb l’abat de Montserrat, aneu molt errats: La importància de Montserrat per la nostra nació justifica la generositat del nostre Ajuntament i molt més.

La Mercè Pla ajorna sine die la redacció i aprovació del POUM de Palau-solità i Plegamans.

Imatge idealitzada de Palau què voldria congelar per sempre la nostra masovera de Can Cortès. Ja sabeu: NO AL POUM! NO, NO i NO!.

Fa poc més d’una setmana que la nostra masovera de Can Cortès es despenjava amb un escrit al seu bloc personal en el que manifestava la seva renúncia a la redacció i aprovació de la normativa urbanística del nostre municipi, i ho deixava en mans de la Generalitat de Catalunya. Ja sabeu, quan als convergents alguna cosa no els hi surt prou bé, doncs la “culpa” sempre és dels altres. De Madrit, o del tripartit, o dels sociates.

El motiu dels seus exabruptes és que, malgrat la dedicació exclusiva i incessant del nostre regidor d’urbanisme, en Josep Maria Serraviñals, i el seu nombrós equip, el Departament de Política Terrritorial de la Generalitat els ha comunicat que no aprovaran el POUM que s’ha redactat al nostre poble perquè no compleix les directrius fixades en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

Ara fa gairebé un any que ja advertíem des d’aquestes pàgines que el POUM que pretenia redactar i aprovar el Sr. Serraviñals no seria viable sense l’acord de la Generalitat, que ja tenia els seus propis plans:

La generalitat presenta el nou pla metropolità de barcelona

En aquest bloc hem tractat el tema en diverses ocasions. L’octubre de l’any passat, quan havia d’haver estat enllestit per enèsima vegada el “nou” POUM del Sr. Serraviñals, publicàvem dos nous escrits en relació amb aquest tema, on trobareu tota la informació relativa al propi Pla Territorial Metropolità i alguns dels eixos de discusió que planteja:

El nou pla general metropolità i el silenci clamoròs de l’Ajuntament de Palau-solità i plegamans.

Parlàvem de “silenci clamorós” perquè l’Ajuntament feia com si no existís el Pla Territorial Metropolità. Ni tan sols s’han arribat a publicar les al·legacions que diu que van presentar, si és que ho van fer, quan era el moment de fer-ho.

Finalment, vam publicar un altre escrit amb les incongruències de la nostra alcaldessa en relació a les diferents infraestructures de transport públic que projecta aquest Pla Territorial Metropolità. Incongruències que s’han tornat a posar de manifest en el darrer ple municipal, quan CiU va votar en contra una moció d’ICV recolzant que es prioritzi l’execució del TramVallès, ferrocarril lleuger que en un futur vol unir Granollers – Caldes – Palau – Mollet – Santa Perpètua – Cerdanyola … La resta de partits del nostre consistori, tan del govern com de l’oposició, per contra, van recolzar aquesta moció.

La Mercè puja al tren a Polinyà.

És a dir, el Sr. Serraviñals s’ha passat gairebé dos anys volent fer-nos creure a tots plegats que aprovaria el POUM ja redactat per l’anterior equip de govern, amb les modificacions i rectificacions que ell creia convenients, fent veure que  ignorava que la Generalitat ja fa molt de temps que tenia altres plans pel nostre municipi. Plans que, en part, ja recollia el POUM redactat per l’anterior govern, però d’una manera molt més restrictiva pel que fa a les previsions de creixement del nostre municipi.

No només hem perdut dos anys de temps, sinó també l’oportunitat d’aprovar un POUM molt més adient a les aspiracions de la majoria dels palauencs.

Fem una mica de memòria: A començaments de l’any 2007, CiU (juntament amb ERC i ICV) van rebutjar l’aprovació del POUM el·laborat i consensuat en els mesos precedents.

La raó manifesta d’aquella oposició, és que la Sra. Mercè Pla i una part dels seus seguidors pretenen que Palau quedi congelat en la imatge de la foto del catàleg de la immobiliària que els va vendre la seva caseta adossada. La raó última, és que la Sra. Mercè Pla havia fet bandera de l’oposició al POUM, i li convenia de mantenir aquella oposició per guanyar les eleccions (cosa que no va aconseguir, però que ja sabeu com va acabar).

Però Palau, el Vallès, i Catalunya, són una realitat viva que no pot restar congelada. De fet, amb el nostre model econòmic, si ens aturem (si aturem el creixement), ens morim. Així doncs, l’abril de 2008, la Generalitat va presentar el projecte de nou Pla General Metropolità de Barcelona, que afecta de ple al nostre poble, indicant tot un seguit d’orientacions de com havia de ser aquest creixement en el futur.

Entre altres coses, la Generalitat aprofita que a Palau no haguem estat capaços de definir el nostre propi ordenament urbanístic, de manera que a hores d’ara, som una mena de “taca en blanc” en el mapa, a 25km de Barcelona, on poden dibuixar (i després construir) tot allò que ja no hi cap en altres llocs on ja s’han definit amb claredat els usos del sòl.

No ens podem estar de fer una mica més de memòria en relació al diputat Sr. Josep Rull i el seu partit, CiU, doncs sembla ser que la sobtada revelació que ha il·luminat la nostra alcaldessa, ha estat  fruit de la xerrada que va fer a Can Cortès el passat dia 31 de març.

Mireu què deia el Sr. Rull el 09/04/2008 en relació al Pla Territorial Metropolità de Barcelona:

Declaracions d’en Josep Rull en relació al Pla General Terrritorial Metropolità de Barcelona el 9/4/2008.

Josep Rull ha destacat que el projecte “no genera cap sorpresa”, ja que “aglutina en un mateix document propostes ja existents, en cap cas innovadores”, però tot i això, ha celebrat aquest “primer pas” i ha expressat la “predisposició política de CiU” a través dels seus ajuntaments i del seu grup parlamentari, per tirar endavant un projecte que s’haurà de consensuar.

És a dir, el Sr. Rull “celebra aquest primer pas” que és la publicació de l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità, i atribueix al seu partit (CiU) el “mèrit” de les propostes, que ja hi eren abans per separat (sense un document que les aglutinés).

Rull ha destacat que “el tractament en aquest pla de les previsions de creixement (assentaments urbans) és sensiblement diferent al tractament que es dóna a d’altres plans aprovats, com el de Pirineu-Aran o el de Ponent”. Segons el diputat nacionalista, “en aquells el Govern és molt més intervencionista”, un fet que demostra un “biaix partidista” i “una doble vara de medir, en funció del tamany dels municipis i, sovint, del seu color polític”.

El Sr. Rull voldria el mateix tractament pel Pirineu o per Lleida que el que es dona a la regió de Barcelona, en el sentit de permetre creixements més agosarats i ser “menys intervencionista”, és a dir, posar encare menys limitacions a l’ús del sòl!!!

I per acabar afegeix,

Josep Rull s’ha referit a la “tirallonga de plans directors urbanístics, que no aproven els ajuntaments, sinó la Generalitat” i ha advertit del perill que “allò que es deixi de concretar en el projecte, podria després imposar-se a base de plans directors urbanístics, quan el color polític predominant ho permeti”.

De fet, aquestes declaracions del Sr. Josep Rull, insinuen que el partit que lidera aquest projecte des del govern de la Generalitat -el PSC- no hauria de consensuar-lo amb forces polítiques que tot sovint adopten posats gairebé anti-sistema, sinó amb el seu propi partit, CiU, que a més a més de compartir bona part dels seus plantejaments, és majoritari. Unes declaracions i un esperit molt sensat que hauria d’haver seguit l’agrupació de CiU del nostre poble l’any 2007, com ara en l’actualitat.

Vistes aquestes declaracions d’en Josep Rull, diputat d’infraestructures de CiU al Parlament de Catalunya, el que diu la Mercè Pla en el seu escrit és d’una ingenuïtat gairebé infantil.

Per contra, els que li fan costat, començant pel Sr. Serraviñals, saben i sabien perfectament quin és el pa que s’hi dona, i ja els va bé el Pla Territorial Metropolità tal i com es vol aplicar a Palau: Com deia el Sr. Rull, es tracta d’una Pla Territorial més agosarat en les previsions de creixement i menys intervencionista pel que fa a les limitacions en l’ús del sol que no pas el POUM que no van voler aprovar l’any 2007. De fet, aquesta colla, si han de criticar aquest Pla Territorial Metropolità no serà per preveure “creixements excessius”, sinó per tot el contrari.

Per posar un altre exemple, no fa gaires mesos, la crítica que es feia des de CiU al Quart Cinturó era precisament que era una infraestructura poc ambiciosa! Demanaven una autopista amb quatre carrils per banda, i no la mena d’autovia light que es vol acabar consensuant amb ICV i ERC! Com ara mateix fan aquesta mateixa crítica en relació al túnel de Bracons i la futura variant d’Olot.

Finalment, els palauencs, malgrat haver tingut l’oportunitat de decidir per nosaltres mateixos, seguirem indefinidament en la incertesa de saber cap on creixerà i de quina manera podrà fer-ho el nostre poble: Ara mateix, tot depèn que els plans presentats siguin del grat del Sr. Serraviñals. Si una promoció urbanística  és del seu gust, endavant. I si ell pensa que és d’interès general, tot i que la justificació sigui agafada pels pèls, aleshores tranquils, que modificarà el que convingui per que hi càpiga dins l’ordenament de la ciutat de Sabadell de l’any 1978, modificat l’any 1988, que encare és vigent en el nostre racó del Vallès.

Tot plegat, una mena de “despotisme il·lustrat”  més propi del s.XVIII, que dels nostres dies. Inacceptable: Els palauencs no podem estar a expenses de cap “dèspota”, per molt bon gust que tingui.

Menteix o desvarieja?

11/03/2009 Rectificació: Des d’aquest bloc no estem qualificats per jutjar la salut mental de ningú, raó per la qual retirem les al.lusions en relació als motius que porten la nostra alcaldessa a dir públicament coses tan allunyades de la veritat com la que s’exposa en aquest escrit.

Tot sovint, les  manifestacions de la senyora alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, es contradiuen de manera tan evident amb la realitat, que se’ns fa difícil de creure que les pugui dir sense ni tan sols posar-se una mica vermella.

Un dels seus “fans” ens ha fet arribar, en forma d’enregistrament digital, un nou exemple que a molts ens havia passat per alt. El dia 19 de febrer, la nostra masovera de Can Cortès va ser entrevistada a la cadena de televisió CANAL50 Vallès, al seu programa “Entrevista amb l’Alcaldessa”. L’entrevista va durar gairebé una hora, en què l’alcaldessa es va esplaiar sobre diferents temes, d’entre els quals, volem destacar les seves declaracions en relació a Ràdio Palau.

CANAL50 Sabadell

►

Per si teniu problemes de so amb el vostre equip, o problemes d’oïda, ho posarem per escrit:

“De fet, quan nosaltres vam entrar a governar, no teníem ràdio.”

Ara podem entendre aquelles declaracions  a PeriodistaLocal del seu company de govern, el regidor del  PP David Zambrana, que ens van deixar estorats el mes de setembre del 2008:

“No ha habido cierre de Radio Palau”

El que ja és més difícil d’explicar, és per què en el seu blog, la Mercè Pla fa una semblança personal -diguem-ne currículum si voleu- en la que no s’està de mencionar la seva participació a Ràdio Palau. Què potser la seva col·laboració era virtual, com l’emissora?

Com tampoc s’entén que l’Ajuntament hagi acabat pagant una indemnització de prop de 50.000€ a uns treballadors que no estaven ni contractats, o ho estaven per una emissora que ni tan sols existia. Si no fos per l’amenaça dels tribunals, em fa por que aquesta indemnització no hagués estat tan sols “virtual”.

Vegeu també en aquest blog: “Ràdio Palau silenciada”

Torna Ràdio Palau en format digital!

(cliqueu la imatge anterior per accedir-hi)

Una bona notícia per començar l’any nou!

Fruit de l’entusiasta activitat d’una colla de voluntariosos amics de Ràdio Palau, els que disposem d’internet,  podem tornar a gaudir de la nostra emissora des del passat 31 de desembre.

Farts d’esperar que es faci realitat la repetida promesa de represa de les emissions de la ràdio pública municipal, que com recordareu va ser clausurada per ordres directes i fulminants de l’alcaldessa Mercè Pla el passat mes de juny, ara podem sintonitzar la veu de Palau des de qualsevol indret del món en el nostre PC, Netbook, IPhone, o mòvil sense necessitat que la senyora masovera de Can Cortès ni el trànsfuga -també dit el “tancaràdios”- donin el seu vist-i-plau.

Paral·lelament, els plans del regidor Oliveras segueixen endavant, evidenciant les mentides amb les que van argumentar el tancament de la ràdio municipal:

• Segon l’alcaldessa i el propi regidor de comunicació, la Generalitat va emetre una ordre per suspendre les emissions de la ràdio donat la manca de concessió definitiva de la freqüència que es feia servir. Ens demanem si a hores d’ara, l’Ajuntament ja ha aconseguit aquesta concessió definitiva de la freqüència 91.7FM per poder reprendre les emissions de manera immediata amb totes les de la llei, tal com afirma i pretén el Sr. Oliveras.
• L’altra raó esgrimida era que el local que ocupava la ràdio havia de ser desallotjat de manera immediata pel seu estat de ruïna i que l’Ajuntament no disposava d’altres locals en condicions per ubicar aquesta activitat. Aleshores, com s’entén que aviat s’utilitzarà l’antic local de Ràdio Palau per ubicar provisionalment l’activitat de la policia local mentre es construeix la nova prefectura?

(NOTA: Evidentment, el tema de la nova prefectura també és un altre disbarat del que haurem de parlar quan veiem i podem analitzar el nou projecte, perquè de moment només tenen “idees”, sense cap concreció, excepte que comptaran amb alguna subvenció de la Diputació, i que la seva idea inicial d’arreglar la prefectura i el jutjat de pau amb quatre xapuces era totalment inviable)

A tot això, què passa amb l’emissora de ràdio municipal?

A data d’avui, l’emissora municipal segueix muda. Silenci absolut.

Però, què ha fet, doncs, des del tancament de la ràdio municipal i que pensa fer en el futur el nostre govern repartit?

El projecte Oliveras: Privatització de Ràdio Palau, que es convertirà en una sucursal de l’emissora de Caldes de Montbui, controlada personalment per ell mateix i per l’alcaldessa Mercè Pla.

Per començar, el desmantellament de la ràdio pública de Palau-solità i Plegamans ens ha costat una bona picossada a tots plegats. Tal i com informava PeriodistaLocal a la seva pàgina web, les indemnitzacions per l’acomiadament indegut dels treballadors de la ràdio ens van costar a tots plegats prop de 50.000€. Aquesta xifra no sembla pas que s’hagi d’haver tancat, ja que encare no s’han decidit a despatxar l’actual directora de la ràdio municipal, la Dolors Forns, tot i que no compten amb ella per portar endavant el nou projecte del regidor Oliveras. És a dir, seguim pagant el sou d’una directora de ràdio que no pot fer la seva feina, i pel que es veu, els seus caps polítics tampoc no volen que desenvolupi la seva tasca.

D’altra banda, l’equip de govern ha incomplert les promeses fetes el mes de juny en el sentit de procedir de manera immediata a les reparacions necessàries en l’edifici de la ràdio municipal per poder reprendre les emissions en un plaç de 6 mesos que ja ha vençut. No tant sols no han començat les obres, sinó que fins i tot és dubtós que existeixi un projecte tècnic de reforma que permeti d’emprendre-les de manera immediata.

El que sí que ha intentat el Sr. Oliveras ha estat d’apaivagar els ànims i refredar les protestes pel tancament polític de l’emissora. En aquest sentit, fa unes setmanes, i com a resultat de les demandes dels representants de l’oposició municipal en el darrer consell de comunicació, el Sr. Oliveras va difondre un escrit en el que plantejava una mena de proposta esquemàtica amb els elements que havien d’orientar la nova emissora municipal. El podeu llegir clicant en el següent enllaç.

El Projecte Oliveras (versió power point)

El projecte Oliveras – versió PDF.

Tot i que el Ple Municipal no ha debatut encare aquest projecte, el Sr. Oliveras ja l’ha perfilat fins el punt d’haver fet la contractació de l’empresa que prestarà els serveis per externalitzar el funcionament de Ràdio Palau. L’empresa a la que s’ha adjudicat de manera directa la prestació d’aquest servei, sense fer cap concurs, ni passar pel Ple Municipal, és la productora calderina 3 i Acció Promocions Audiovisuals que, segons informa PeriodistaLocal, facturarà al voltant de 4500€ mensuals al nostre Ajuntament per la feina d’un redactor i un tècnic audiovisual. Un preu molt exagerat si comptem que aquests diners no serviran per donar veu als diversos col·lectius i entitats que hi estiguin interessats, sinó per ser un altaveu del propi repartit que ens governa.

El plans del regidor Oliveras no es queden en la represa de les emissions de Ràdio Palau, el seu projecte és més ambiciós, i abarca tota mena de mitjans audiovisuals, posant l’accent en internet i l’anomenat podcasting. Així té previst de reformar completament la web municipal, que considera obsoleta, i ja ha posat en funcionament una web -desconeixem si municipal o personal- des de la qual es vol fer un sucedani de programació televisiva. Agafeu-se fort que venen curves:

(cliqueu la imatge anterior per accedir-hi)

És sorprenent la manca de criteri del nostre govern repartit, que l’any 2007 va decidir de deixar de contribuir al Consorci per la TDT del Vallès Occidental, privant al nostre poble de la possibilitat de tenir un canal propi de televisió -dels de debò- amb l’entrada en funcionament de la TDT l’any 2010.

La Mercè puja al tren… a Polinyà

Clicant en aquest enllaç podeu veure la notícia publicada pel Diari de Sabadell

El dissabte passat a la tarda, mentre el nostre regidor de cultura, en Miquel Truyols, es dedicava a repartir castanyes i somriures a la plaça de la Porxada, la nostra estimada masovera de Can Cortès “pujava al tren de Polinyà”.

Manifestació reivindicativa a Polinyà el dissabte 25 d'octubre del 2008

L’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans es sumava d’aquesta manera a la iniciativa empresa per la Plataforma per a l’arribada del ferrocarril a Polinyà per reivindicar l’execució amb la màxima urgència de les obres de la nova línia de tren que la Generalitat projecta  entre Sabadell i Granollers.

Aquest projecte de la Generalitat recull no només les demandes dels empresaris del Vallès, agrupats entorn de les patronals del sector i de la Cambra de Comerç de Sabadell, sinó també les peticions adreçades des de plataformes ciutadanes com ara Sabadell Cruïlla, o les reivindicacions de partits polítics com ICV-EUiA en favor de prioritzar les infraestructures de transport públic col·lectiu en detriment d’infraestructures viàries com el Quart Cinturó.

A diferència de les imprecises propostes d’entitats com Sabadell Cruïlla, la Generalitat planteja un traçat concret, ja dibuixat al damunt dels plànols de l’avantprojecte del nou Pla General Metropolità.

Aquesta infraestructura permetrà d’unir amb un mitjà de transport públic col·lectiu d’alta capacitat els polígons industrials entre Sabadell i Granollers, permetent l’accés de les empreses afectades a un gran mercat de treball, format pels treballadors residents a les principals ciutats vallesanes, que amb els sous que els paguen aquests empresaris, actualment no es poden permetre el desplaçament en vehicle particular als llocs de treball oferts. És a dir, serà un gran benefici per a les empreses d’aquests polígons industrials i pels treballadors de Sabadell i de Granollers.

Els principals polígons industrials beneficiats per aquesta infraestructura serien el de Can Roqueta (Torre Romeu, a tocar de Sabadell), els polígons de Polinyà (i en particular el nou polígon industrial de Can Valls), i el Polígon Industrial Riera de Caldes de Palau-Solità i Plegamans.

La població de Polinyà en general traurà un gran profit d’aquesta línia de tren, al tenir una estació al nucli urbà i una segona estació al nou Polígon de Can Valls. És del tot comprensible que des de l’Ajuntament de Polinyà demanin la realització d’aquesta infraestructura el més aviat possible, i ens n’alegrarem per ells quan estigui feta.

Però, quin profit traurem els ciutadans de Palau-Solità i Plegamans?

L’estació de tren prevista és ben bé al mig del Parc de l’Hostal del Fum, al què evidentment, haurem de renunciar.

L'estació prevista a Palau-Solità i Plegamans trinxarà el Parc de l'Hostal del Fum, i afectarà els terrenys de Palau pertanyents a l'àrea protegida d'interès natural de Gallecs.

Aquesta estació es trobarà a 3km del centre urbà de Palau: Als ciutadans de Palau ens paga la pena d’agafar un tren a 3km de casa per anar a Sabadell, que està a menys de 15km?

Al Ple Municipal del 31 de juliol passat, el nostre regidor d’urbanisme, el Sr. Serraviñals, ja va presentar una moció en la que s’adheria a la campanya de Sabadell Cruïlla, tot fent una reivindicació innecessària, donat que el Govern de la Generalitat ha assumit com a propi el projecte d’aquesta nova línia de tren des de fa molt de temps. Val a dir, que malgrat la informació que erròniament publicava el primer número de la nova publicació municipal “Fem Poble”, els partits de l’oposició es van abstenir, amb molt bon criteri, de recolzar aquesta moció.

Però no us ho perdeu! El què reclamava la Sra. Mercè Pla a la taula rodona celebrada a la jornada reivindicativa de Polinyà, no era la millora del transport públic a la comarca. El què va demanar amb insistència i força mala educació era una cadira a la taula d’oradors. La nostra masovera es va empipar de valent, al veure que l’organització de l’acte no la convidava a compartir la taula d’oradors amb l’alcaldessa de Polinyà, els representants de la Cambra de Comerç de Sabadell, les organitzacions empresarials, el representant de l’organització Sabadell Cruïlla, el representant del Consell Comarcal, i el propi president de la plataforma organitzadora a l’acte.

La Sra. Mercè Pla rondinant per "no sortir a la foto" a l'acte celebrat a Polinyà. Si ho hagués sabut, s'hauria estimat més de quedar-se a Palau repartint castanyes i vi bo.

La nostra “ambaixadora” a Polinyà va fer passar un mal tràngol a la Sra. Pepita Pedraza, alcaldessa de Polinyà, que formava part de la taula d’oradors tot i no ser la responsable de l’acte.

El què hauria de fer l’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans, és estar a l’aguait per reivindicar les compensacions que els palauencs hauríem de reclamar quan aquesta línia de tren esbotzi l’únic parc públic i espai de lleure del nostre poble que mereix aquest nom.

I ja posats a reclamar, demanar que l’atenció prioritària de la Generalitat es centri en el desenvolupament de la nova línia del Calderí, que també apareix en el Pla General Metropolità, i aquesta sí que donarà servei als paluencs i les palauenques!

Antiga estació del Calderí a Palau-Solità i Plegamans, a la cruïlla de l'Avinguda Catalunya amb la Carrerada a finals dels anys 70, poc abans de ser enderrocada per l'alcalde convergent d'aleshores.

Fira Palau: Un esdeveniment de promoció comercial pels botiguers?

La darrera edició de Fira Palau, a diferència del que va passar amb el Mercat Medieval del mes de maig, ha estat una rèplica d’edicions anteriors. Sembla ser que els experts en promoció comercial del nostre Ajuntament ja no gosen de proposar novetats, o bé els organitzadors de l’esdeveniment, ja no se’ls escolten.

Però tot i així, ens ha deixat un regust similar al Mercat Medieval del mes de maig. Us en recordeu?

Mercat Medieval de Palau-Solità i Plegamans

Postdata al Mercat Medieval

Fins quan, els expositors de Fira Palau, hauran de pagar la promoció publicitària dels nostres governants municipals?

La masovera de Can Cortès, protagonista de Fira Palau 2008

Fira Palau hauria de tornar als seus orígens, quan el protagonisme el tenien els expositors comercials, i no l’Ajuntament i les entitats sense ànim de lucre. Perquè tal i com és ara mateix, perd el seu propi sentit.

Perquè el protagonista de la Fira ha estat un altre cop l’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans, amb un envelat gairebé sencer dedicat a difondre la seva activitat i la bondat dels nostres governants.

Un estand municipal que no podem qualificar sinó com un nyap. No és que l’estand fos “modest i participatiu“, era curt i ras, barroer en la seva realització i decebedor en el seu contingut.

Una part considerable de l’espai municipal estava dedicat a exposar serveis i iniciatives d’altres institucions, com ara la Diputació i la Generalitat.

Vehicle de recollida

La regidoria de “gestió ambiental” del Sr. Ivan Costa a penes si tenia un racó, tot i que a l’exterior del pavelló podíem admirar els dos nous camions de recollida d’escombraries destinats a la “orgànica”, un dels quals ha estat pagat per la Generalitat. No hem pogut veure aquests camions en funcionament, però esperem que no siguin gaire sorollosos. Ho dic, perquè els tindrem una estoneta aturats a cada cantonada les nits de dilluns, dimecres, divendres, dissabte i diumenge a partir del proper mes de novembre. D’altra banda, no deixa de sorprendre que s’hagin adquirit dos vehicles equipats amb eleva-contenidors, quan la intenció de l’Ajuntament és de fer desaparéixer aquests elements d’aquí a poques setmanes… És que no confien en la seva proposta de recollida porta a porta?

La regiduria de “medi ambient” del Sr. Abel Julien, ens exposava sense gaire alegria el seu projecte de restauració de la llera de la Riera. Del projecte de més de 5M d’euros que exposava l’Ajuntament fa dos anys, hem passat a una “neteja de marges” on l’Ajuntament invertirà 1/2 milió procedent de diverses subvencions. Aquesta és l’aposta clara i decidida per crear un gran parc fluvial de la Riera de Caldes que connecti tota la ciutat de nord a sud amb una gran àrea verda?

A la regiduria de cultura del Sr. Miquel Truyols també li toca el rebre: A hores d’ara encare no és capaç de presentar-nos ni l’esboç d’un projecte per reconstruir la “masia medieval” de Can Falguera i gastar-se els 500.000€ de subvenció que els pressupostos generals de l’Estat ens assignaven amb aquesta finalitat per aquest any 2008. Un suggeriment: Ara que estan buscant algun indret per re-ubicar la seva regiduria, i vist la “gran feina” que ha portat a terme a Can Boada Vell, s’hi podrien treslladar… Així, aquest edifici singular del nostre patrimoni, al qual hem dedicat tants esforços, no romandria abandonat per més temps, sense que ningú en tregui profit.

El que sí que ens queda molt clar, és que el carnestoltes d’aquest any vinent, organitzat per un artista de la disfressa com el Sr. Truyols, serà tot un espectacle. Diuen que aquell senyor tan estrany del tàndem i la pipa amb el cigar, que participava a la bicicletada popular, no era en Ramon Casas i Carbó (que en pau descansi, pobre), sinó el nostre regidor disfressat.

Ramon Casas i Carbó, model de ciclista del regidor Truyols, mestre de la disfressa

I què me’n dieu de la regiduria d’urbanisme del Sr. Serraviñals? És bo que faci seus els projectes de l’anterior equip de govern, tot i que hi apliqui retallades considerables, com en el cas dels nous vestidors del camp de futbol (cliqueu  aquí per més informació) o el nou CAP Palau. Però això no amaga el fet que aquests projectes, gràcies a la seva actuació, ja porten més d’un any de retràs.

I els seus propis projectes? Què se n’ha fet del seu POUM? Què no havia d’estar enllestit aquesta tardor?

I les obres d’urbanització a diferents sectors del poble que estaven pressupostades per aquest any? El 10% amb el que volia contribuir a la urbanització de carrers consisteix a escampar grava i fer passar la tragella?

Per cert, algú ha entès la proposta de transport urbà de l’Ajuntament? Perquè abans de donar una opinió, com amablement ens demanava la nostra masovera, voldria ser capaç d’entendre la proposta.

Gravació íntegra del ple municipal del 25/09/2008

Ja portem quatre mesos sense poder escoltar en directe el Ple Municipal, on es presenten públicament i es porten a debat les propostes dels diferents partits polítics pel que fa a l’acció de govern al nostre Ajuntament.

A manca de Ràdio Palau que, com ha recordat avui un dels veïns assistents al ple, segueix tancada, ens creiem en l’obligació de seguir-vos informant des de un mitjà no manipulat per l’Ajuntament, com és aquest blog.

Així doncs, mal que els pesi a alguns, aquí teniu en la seva totalitat, sense talls ni afegits, el darrer ple municipal de l’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans.

Palauencs, agafeu-se fort que venen curves: El Sr. regidor de residus ens comunica que finalment continuarà la posada en funcionament de la recollida selectiva de la fracció orgànica de les escombraries particulars a tot el municipi. Aquest procés es va iniciar en temps del govern del PSC i ICV-EUiA i ha estat interrumput des de fa més d’un any. El nostre govern municipal confia que la campanya de comunicació que es durà al llarg del proper mes, així com el civisme que tots els palauencs demostrem a diari, seran les claus de l’èxit d’aquesta iniciativa.

Podeu sentir les declaracions del Sr. Ivan Costa, el nostre regidor de residus:

…La recollida amb containers al carrer és una recollida anònima i aquí no es pot fer cap mena de control rigorós. La del porta a porta, en canvi, es fa per què cada ciutadà es faci responsable dels seus residus, i aquí sí que es pot exercir un control…

.

És a dir, s’ha acabat de llençar la bossa d’escombraries als contenidors -que desapareixeran- ja que l’haureu de dipositar a la porta de casa, a una hora concreta, uns dies determinats. Ah! I vigileu què hi poseu, perquè el nostre regidor de residus, que actualment no sembla capaç de verificar personalment l’estat de neteja dels nostres carrers, farà un control rigorós del que hi llenceu.

El cert és, que aquest sistema canviarà una de les rutines diàries de totes les famílies de Palau-Solità i Plegamans. Per posar un exemple, ja no es podrà sortir cap a la feina des de Can Duran (posem per cas), ficar la brossa dins el cotxe, parar-se davant de la bateria de contenidors del Camí Reial – Plaça de la República, i llençar-la hi. Per la senzilla raó que aquests contenidors desapareixeran. Bé, no patiu, sempre us quedaran les papereres…

També podeu sentir, com la nostra alcaldessa prova d’impedir novament que els veïns de Can Riera expressin públicament les queixes pel reiterat incompliment dels compromisos que havia agafat amb ells: Abans, i després d’haver guanyat les eleccions.

la-democracia-segons-lalcaldessa-pla

►

A la nostra masovera de Can Cortès no li agrada que els problemes es ventilin en públic. Ella, en públic, només vol aplaudiments. Els problemes s’expliquen a porta tancada, ja que segons ella no són temes d’interès col·lectiu.

Cliqueu aquí per veure l’ordre del dia

Cliqueu aquí per sentir el punt nº 1: Aprovació de l’acta de la sessió anterior.

Cliqueu aquí per sentir el punt nº 2: El Sr. Serraviñals intenta justificar perquè ens gastem les ajudes del PUOSC (subvencions per a inversions en obra pública) en l’adquisició de terrenys a alguns grans propietaris, tot i que la utilitat d’aquests terrenys pel nostre ajuntament no està gens clara.

Cliqueu aquí per sentir el punt nº 3: Ens assabentem que l’Ajuntament disposa d’una bona quantitat de terrenys fruit de l’aplicació de les normatives urbanístiques al llarg dels darrers 12 anys. És bo de saber, que el Sr. Serraviñals, a diferència dels seus companys de partit en el passat (i el Sr. Oliveras en el present) també està disposat a fer acomplir aquestes normatives, que actualment impliquen la cessió d’un 30% de l’aprofitament del sòl per part dels promotors de nous habitatges.

Cliqueu aquí per sentir el punt nº 4: El regidor de residus, Sr. Ivan Costa, ens exposa els seus plans per introduïr la recollida selectiva de la matèria orgànica a tot el poble abans d’acabar l’any. Adéu als contenidors! Esperem que sigui un adéu definitiu. Sobta de veure, com una mesura que ens presentava a primers d’any com la gran font d’estalvi econòmic que permetia de fer uns pressupostos tan “valents i agosarats”, no s’hagi implantat fins a finals d’any. Com quadrarem aquells pressupostos tan valents? Quantes coses s’han fet en realitat de tot el que hi havia pressupostat?

Cliqueu aquí per sentir el punt nº 5: Seguint amb l’auto-bombo de la línia “urbana” de bus, tot i que en realitat ens reconeixen que és l’ampliació d’una línia interurbana, ens apunten al club dels municipis de la regió metropolitana amb servei de transport urbà. De pas, el Sr. Serraviñals ens comunica, que els estudis i les converses que el govern anterior havia endegat l’any 2004 amb la intenció d’establir un transport públic pels 30000 treballadors que es desplacen a diari als nostres polígons industrials amb el seu vehicle particular, estan aparcats en un calaix. Les prioritats són clares: És preferible tenir un autobús buit circulant pel mig del poble, ja que té l’avantatge innegable que és ben visible per a tots els electors. Tot i que alguns potser acabaran tirant-li pedres al passar…

Cliqueu aquí per sentir els punts nº6 i nº 7: L’alcaldessa no ha pres cap resolució que ens hagi de comunicar, i el Sr. Font, regidor d’economia, llegeix d’esma (sense gaire convenciment) una proposta dels sindicats per declarar el dia del “treball digne”. Tothom l’aprova convençut.

Cliqueu aquí per sentir el punt nº 8: Precs i preguntes. Per què el poble en general està més brut i deixat cada dia? Per què no es responen les preguntes fetes pels diferents grups municipals fins al cap d’uns quans mesos? Per què s’ha suprimit la gimnàstica correctiva de les activitats pagades per l’Ajuntament a la gent gran? És cert que persones d’altres municipis s’estan beneficiant de les activitats per a la gent gran que paga el nostre Ajuntament? Què està passant amb l’afany recaptatori de la nostra policia local?

I finalment, en aquest darrer punt, la intervenció del públic:

Els veïns de Can Riera, encapçalats pel Sr. Silanes, intenten exposar les seves queixes per les falses promeses  -fins i tot promeses fetes a nivell personal- de la Sra. Mercè Pla, que prova d’impedir-ho.

El Sr. Molina, antic regidor de medi ambient, càrrec al que es dedicava sense sou i amb l’ajut d’un únic tècnic, demana al Sr. Ivan Costa com és possible que amb tota la plantilla que han incorporat recentment a l’àrea de medi ambient, el poble estigui més brut i deixat que mai. Per demostrar-ho, aporta tot un seguit de fotos fetes recentment, que el Sr. Ivan Costa recull amb la intenció de posar-hi remei…

La Mercè Pla primer va ser dimoni abans que no pas alcaldessa

En el decurs de les nostres investigacions, ha arribat a mans del Dimoni un document històric de gran interès, que volem compartir amb tots vosaltres.

L’actual alcaldessa de Palau, que aquesta setmana passada s’ha dedicat a fer empaitar els activistes de la Coordinadora per La Ràdio per la seva guàrdia pretoriana, al llarg dels 18 anys previs a la seva “coronació”, es va dedicar sense treva a tota mena d’actes d’agitació: Enganxar cartells, enganxines, fer pintades (que si no les va fer ella en persona, sí que les va reivindicar), mobilitzar als veïns per manifestar-se contra el govern municipal, recollir firmes a tort i dret contra qualsevol iniciativa que sortís de l’Ajuntament, …

De fet, com podreu veure en els documents que us exposem tot seguit, aquest comportament no es deu tant a la profunda aversió que l’inspira el partit polític dels seus principals adversaris, sinó més aviat a la seva desmesurada ambició personal.

Tal com va arribar al nostre poble l’any 1989, ja va començar la seva campanya personal per pujar al cim de l’alcaldia.

La Sra. Mercè Pla, avui alcaldessa del nostre municipi, no fa pas gaire temps, deia pestes dels mateixos alcaldes i alcaldesses que ara per ella són mereixedors de ser posats dalt d’un pedestal.

No només parlava malament de l’Alcalde Joan Payola, la seva família i els seus regidors: Feia recollida de firmes i fins i tot va arribar a interposar un contenciós contra l’Ajuntament que va arribar fins el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Com podreu comprovar a la documentació que us adjuntem en aquesta informació, aquest plet, afortunadament per a les arques del nostre municipi, , el va perdre, tot i que no li mancava la raó.

No deixa de ser sorprenent que ara, la Sra. Mercè Pla, sigui líder dels que reivindiquen tant aferrissadament l’acció dels anteriors mandats convergents.

El cas és que en l’actualitat no només defensa l’actuació al capdavant de l’Ajuntament dels seus predecessors convergents, sinó que fent un exercici d’amnèsia digne d’estudi, atribueix al mandat de l’alcaldessa socialista Teresa Padrós l’origen dels plets que tants de diners ens costaran enguany.

Bé doncs, passem als fets:

DOCUMENT nº1: Entrevista amb la candidata (la Sra. Mercè Pla i Blagé) publicada al web de CiU de Palau-Solità i Plegamans l’abril del 2007:

(Cliqueu aquí per veure el document complert)

“L’any 1989 ens instal·làvem amb el nostre fill Jordi d’un any, al que és el meu poble, Palau-solità i Plegamans”

“Sóc militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de l’any 1990 i l’any 1991 ja anava a les llistes municipals encapçalada per en Joan Payola“

(Desitjo …) “que aquest poble continuï essent el poble amable i tranquil, que jo i el meu marit vam venir a buscar”

La tranquil·litat que la Sra. Mercè Pla va trobar a Palau, i la seva adhesió al Sr. Payola i el seu partit, contrasta amb el fet que l’any 1992 començava una campanya de recollida de signatures contra la ubicació d’un equipament comercial -concretament un bar- en les proximitats de casa seva.

DOCUMENT nº 2 .- Denúncia del Sr. Arcusa (marit de la Sra. Mercè Pla)

(Cliqueu aquí per veure el document complert)

Com podeu comprovar, tot i la recollida de signatures, de primer van mirar de resoldre l’afer per les bones, enraonant amb el seu alcalde estimat, l’arquitecte municipal, i tot el personal de l’Ajuntament.

Sembla ser que el 1994, tot i que la Sra. Mercè Pla ja formava part del “clan” de CiU a Palau, i fins i tot havia format part de la seva llista electoral a les famoses municipals de l’any 1991, l’afer del bar, no se solucionava a la seva satisfacció.

La família Arcusa-Pla, aleshores, va presentar un escrit de denúncia, que el 1994 va servir de base per posar un contenciós a l’Ajuntament, aleshores governat per l’alcaldessa convergent MªÀngels Padró.

En aquest escrit -pels que no l’hàgiu llegit complert- es fan manifestacions com les següents, en les que en definitiva, s’acusa l’alcalde Joan Payola i els tècnics municipals de prevaricació:

“Els motius pels que m’oposo a la instal·lació d’un bar restaurant (…) es basa fonamentalment en que tant l’obra com la instal·lació en sí són una burla a la legislació i a la bona fe de la ciutadania“.

“Davant l’evidència pública de què l’edifici que es construïa no corresponia amb el projecte aprovat per l’Ajuntament (una burla més a l’administració local)”

“El valor de la suma de les finques rebudes per la citada senyora (…), valoració que considero escandalosament baixa en detriment del patrimoni municipal. Als pocs dies de rebre la finca, aquesta es va tornar a vendre”.

(Sobre la incompetència i mala fe dels regidors de l’any 1994 Sr. Campos -UP- i Lluís Renau -CiU-…) “dels titulars de les àrees d’urbanisme i indústria Sr. Lluís Renau, persona que coneix totes les infraccions de la citada obra, del director tècnic i de l’anterior alcalde havent manifestat públicament i amb testimonis que la citada obra aniria a terra com exemple de tots aquells que es creuen que poden fer el que els doni la gana. Per motius que desconec, del tema ja no em parla”. (NOTA editorial: Aquest paràgraf em fa pensar en el cas del “Bunyol de la Sagrera”, plet que va ser sentenciat per la màxima instància judicial, i que encara està pendent d’execució) .

DOCUMENT nº 3 .- Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en contra del Sr. Arcusa i de la Sra. Mercè Pla

(Cliqueu aquí per veure el document complert)

El plet va arribar a la sala del contenciòs-administratiu del Tribunal Superior de Catalunya, que en la seva SENTENCIA n° 27/1999 va fallar:

“Que DESESTIMAMOS el recurso contencioso-administrativo interpuesto por Marcos y Rita ,

representados por el/la Letrado/a D/Dª Ramón Raic i Trilla, contra el acta del Ayuntamiento de Palau de Plegamans de 12-7-1993, n° de salida 1846, relativo a la solicitud de la actora de fecha 31-5-1993,presentada el 2-6-1993. Sin costas.”

Marcos i Rita són noms suposats que el Poder Judicial fa servir per a protegir la identitat dels particulars en la jurisprudència que es fa pública.

No és que la família Arcusa-Pla no tingués tota la raó del món, deixant de banda que jo no veig cap motiu per oposar-se a la instal·lació d’un bar a certa distància de casa. El cas, és que el tribunal no va voler entrar a jutjar el fons de la qüestió, perquè l’advocat de la Sra. Mercè Pla, recorria contra la suposada manca d’informació per part de l’Ajuntament, cosa que el demandat va poder rebatre.

Per acabar, els deixo les paraules del Sr. Arcusa l’any 1994, després de dos anys de barallar-se amb l’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans:

Els hi faig arribar aquest dossier en la confiança que no permetran que els abusos, l’obscurantisme practicat contra els drets democràtics dels ciutadans, l’amiguisme i les influències incideixin a la nova administració local.

La Sra. Mercè Pla i la seva guàrdia pretoriana

Ja va essent conegut el caràcter autoritari de la Sra. Mercè Pla, l’actual Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, però el que està passant actualment, és de “República bananera”.

Primer ens “coloca” a dit, sense cap necessitat real del servei que ho justifiqui, un nou Cap de Policia, amb la categoria d´Inspector (és a dir, per sobre de la categoria del Cap de Policia anterior), encarint el cost de la policia, en comptes de contractar més agents, que sí que ens calen.

Fins aquí, es podria pensar que el que pretenia fer és “reorganitzar” la policia local començant per dalt, però els fets ens fan pensar que el que vol en realitat, és la utilització d´aquest cos en benefici propi o partidista.

Ens explicarem: durant el darrer Ple municipal, a partir de la segona meitat, vàrem tenir a la Sala de Plens, una Agent, amb posat prepotent i mirades intimidatòries cap als regidors de l´oposició.

No tenint prou amb això, durant la reunió amb les entitats del poble, per “explicar” el tancament de Radio Palau, van tornar a estar presents el Cap de la policia i dos Agents més al replà de l´escala, a la porta de la Sala de Plens.

Ens demanem, si és aquesta la funció de la Policia Local, fer de Guàrdia Pretoriana amb el seu cap al davant, tenint en compte que a la mateixa hora, a Can Cortès hi havia una xerrada sobre seguretat als comerços a càrrec dels Mossos d´Esquadra, degut a l’increment de robatoris al poble.

No hagués estat millor, dedicar-se a patrullar pel poble, en lloc d’estar vigilant els elements “subversius” que es concentraven a l´Ajuntament? Tant perilloses són les Entitats del nostre poble?

El grup municipal del PSC ens salva d’una nova taxa municipal

En el Ple municipal del mes de maig, celebrat el dijous de la setmana passada, l’Ajuntament es va adherir per unanimitat a la campanya “Catalunya lliure de bosses de plàstic”.

El cas és, que el nostre regidor de residus -que així el va qualificar la nostra estimada masovera de Can Cortès- Sr. Ivan Costa, en un accés de rauxa, o potser en un estat d’ofuscació momentània sens dubte motivat pel seu entusiasme juvenil, ens proposava d’anar molt més enllà: Pretenia introduir una nova taxa amb la que els comerços de Palau, cobrarien 0,20€ (33 ptes) per cada bossa de plàstic entregada amb la compra, amb la finalitat de combatre el seu ús.

Afortunadament, la intervenció del regidor de l’oposició Josep Maria Castany va posar una mica de seny en aquest tema i va fer tocar de peus a terra als membres de l’equip de govern. El Sr. Castany, va proposar que l’Ajuntament, el que havia de fer, era recolzar les accions que el Govern de la Generalitat ja està prenent en aquest sentit, que és el que finalment es va aprovar per unanimitat.

La pròpia Alcaldessa Sra. Mercè Pla, va instar reiteradament al seu regidor de residus a moderar les seves pretensions, el que finalment va acceptar, no sense haver de rondinar una mica.

Mentre es produïen aquests fets, el regidor d’economia i consum, Sr. Albert Font, passava la seva mirava alternativament de les seves sabates a una teranyina penjada del sostre.

En Josep Maria Castany Niubó és economista i militant històric del PSC (ho és des de la fundació d’aquest partit). De fet, ha assistit com a convidat als actes de celebració del 30è aniversari de la fundació del seu partit, l’any 1978.

Cliqueu aquí per anar a la Web del 30 aniversari del PSC

En Josep Maria Castany, l’any 1978, era un dels joves de Palau, que juntament amb la Montse Cots i tants d’altres, es manifestaven cridant “llibertat, amnistia, i estatut d’autonomia”.

Altres “joves” de l’època, que avui reivindiquen el catalanisme com a patrimoni propi i exclusiu, aleshores parlaven el català “en la intimidad”, i el promovien jugant a representar les obretes teatrals d’En Josep Maria Folch i Torres a les seves cases d’estiueig a Palau.