Jo també vull salvar el poble!

• Perquè els únics arbres que s’estant tallant en aquests moments a PSiP són els del Turó del Castell.

• Perquè els únics pisos, cases i naus industrials que s’edificaran en un futur no gaire llunyà a PSiP són els que corresponen als projectes urbanístics aprovats per l’actual equip de govern encapçalat per la Mercè Pla: El nou barri d’habitatges plurifamiliars i unifamiliars de Can Periquet (entre la Tenda Nova i Can Maiol); la nova zona industrial de Can Valls (al límit amb Polinyà, on hi havia el Càmping Palau); o les tretze cases en filera de l’illa de “Can Puntí”, un espai urbà on tan sols s’hagués permès la construcció de sis habitatges amb el POUM  que havia el·laborat l’anterior govern municipal i havia estat aprovat de forma inicial.

Adéu jardí, adéu hort, adéu zona verda... i sigueu benvinguts els nous veïns quan arribeu, perquè quan més serem, més riurem.

• Perquè no entenem què pot tenir en contra de la gent del barri de la Mina de Sant Adrià del Besòs algú que ha arribat a Palau procedent del no menys famós barri barceloní del Turó de la Peira.

• Perquè, entre d’altres raons, estem fins els pebrots de la contínua manipulació informativa i de les mentides què el nostre govern repartit vol fer-nos empassar.

Com podeu veure, reprenem l’activitat del blog amb les piles ben carregades després d’unes llargues vacances de més de dos mesos.

I Doncs! Què us penseu, que el Dimoni de la Pedra Llarga no ha de poder reposar? Si fins i tot el mossèn va tancar per vacances l’església de Santa Maria de Palau-solità el 15 d’agost, que com sabeu és la data per la celebració de l’Assumpció (en Cos i Ànima) de la Mare de Déu, dogma de la fe catòlica. Celebració que a molts pobles de Catalunya ha coincidit de manera tradicional amb la seva festa major…

Us he de dir, però, que tampoc no s’ha perdut res per les ben merescudes vacances del mossèn, ja que, mercès a la  creativitat dels responsables de la nostra regidoria de cultura, els palauencs vam gaudir en el pregó de la Festa Major de la celebració d’una festa de l’assumpció de caire profà, amb la posada en escena de l’ascensió a les altures, com per art de màgia, de la nostra  masovera de Can Cortès.

A la part central d'aquest "retaule", podem veure una imatge de l'ascensió per art de màgia de la nostra alcaldessa, acompanyada del regidor de cultura, i del personatge que enguany va ser l'encarregat de llegir el pregó ("guapa, guapa, que ets molt guapa Sra. Alcaldessa", li anava dient), mentre els seus apòstols i súbdits l'aclamaven -sense gaire entusiasme, tot s'ha de dir- de terra estant. Als laterals del retaule, tot i que n'hi ha que diuen que tot plegat s'ho van copiar de Mollet, he gosat de posar algunes de les possibles inspiracions (El Greco?, el també gravador Dürer?).

Un cop feta aquesta introducció, que no pretén ser cap disculpa, passarem a informar d’alguns fets de molta transcendència política que han tingut lloc al nostre poble les darreres setmanes i que marcaran els propers escrits que publicarem en aquest blog.

En primer lloc, cal donar notícia del Ple Municipal de 30 de juliol de 2009, que podríem haver titulat:

Mercè Pla 0 – Palau 3

Aquest Ple Municipal marca una fita de màxima tensió entre l’equip de govern repartit i els representants de l’oposició. Amb tota probabilitat ja deveu de saber que l’equip de govern “va perdre” tres mocions, o més ben dit, va haver d’acatar tres propostes d’acord presentades per l’oposició:

• Fer marxa enrere en el famós “decret de patrimoni”, en què el nostre govern municipal incorporava un munt d’immobles i d’espais urbans de titularitat privada al catàleg de patrimoni cultural protegit, suspenent llicències de construcció i d’activitat, sense que hi hagués la preceptiva justificació per part de tècnics competents en la matèria.

• Aturar el cobrament de les quotes urbanístiques milionàries als veïns del barri de Montjuïc fins que l’Ajuntament no hagi signat amb ells un conveni per a realitzar un seguit de millores en el barri que, d’alguna manera, compensin i justifiquin els pagaments que se’ls reclama.

• Acordar amb tots els partits amb representació municipal un seguit d’actuacions en relació al Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), d’entre les que destaca el fet de portar a terme una campanya de difusió comptant amb la informació del propi PTMB i l’aportada pels seus propis redactors, i no pas amb informacions manipulades per l’equip de govern amb la única finalitat d’aixecar una cortina de fum davant la paràlisi en la redacció del nou POUM que van prometre ara ja fa dos anys.

Aquestes tres propostes i la derrota del govern repartit en el Ple Municipal del passat mes de juliol, van encendre una espurna d’esperança en molts palauencs, que veien arribat el moment d’un canvi de rumb en el govern municipal.

Ja sabeu, però, que no ha estat així de cap manera. Les boniques paraules del regidor del PP David Zambrana, que van encendre aquella espurna d’esperança, s’han quedat tan sols en el que eren: Pura gesticulació teatral, com gairebé tot el que hem conegut d’aquest senyor al llarg dels seus dos anys de mandat. Paradoxalment, al nostre poble, els drets dels propietaris afectats per la “política de patrimoni” de la nostra regidoria de cultura, no són defensats pel PP, sinó per aquells que tot sovint són titllats de rojos i  comunistes.

De fet, una de les raons d’haver trigat tant a donar notícia d’aquest Ple Municipal és la reticència a haver de tractar com una mena d’heroi al Sr. David Zambrana… El temps, per desgràcia, a posat a cadascú al seu lloc, i el Sr. Zambrana s’ha situat al centre sobre el que gravita aquest govern “repartit”.

Bé doncs, ja han passat més dos mesos, i la nostra alcaldessa segueix sense voler acatar els acords del Ple Municipal. De fet, es nega a acatar les decisions del Ple Municipal quan són contràries a la seva política.

Visca la democràcia!

Què podem dir?

Senyora alcaldessa, la voluntat dels palauencs, que vostè afirma reiteradament conèixer i interpretar en les seves actuacions, és la que expressen els nostres representants polítics, democràticament elegits, en el Ple Municipal.

No diem pas que les opinions dels seus familiars,  amics, veïns i companys de partit no siguin importants: Només diem, que en una societat democràtica, la voluntat dels ciutadans s’expressa a través dels seus representants polítics reunits en assemblea, i no es possible “conèixer” aquesta voluntat ni per revelació divina, ni xerrant a la cua del pa, ni a la peixateria, ni en converses de cafè, ni de cap altra manera que vostè hagi cregut més adient.

A vostè,  Mercè Pla, li importa un rave la democràcia i el que vulguem els palauencs, que de fet, ni volem tots el mateix, i fins i tot n’hi deu haver que no saben ni el que volen. A vostè el que li agrada de debò és que es faci la seva santa voluntat, i pel damunt de tot, ser aclamada i aplaudida per una colla de panxa-contents engreixats per la particular agència de col·locació en què ha convertit el nostre Ajuntament.

Tot seguit trobareu els enllaços per reproduir l’enregistrament íntegre del Ple Municipal del 30 de juliol del 2009.

Com de costum, cliqueu l’enllaç amb el títol per descarregar l’arxiu de so, o bé, cliqueu la icona de l’altaveu per reproduir directament l’enregistrament.

L’Ordre del dia del  Ple Municipal del 30.07.2009

Extracte dels acords del ple publicat a la web municipal

Punts 1 i 2

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/08/20090730-01-02.mp3"]

Punt 3

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/08/20090730-03.mp3"]

Punt 4

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/08/20090730-04.mp3"]

Punts 5 i 6

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/08/20090730-05-06.mp3"]

Punts 7 i 8

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/08/20090730-07-08.mp3"]

Punts 9 i 10

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/08/20090730-09-10.mp3"]

Punt 11

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/08/20090730-11.mp3"]

Punt 12

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/08/20090730-12.mp3"]

Punt 13

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/08/20090730-13.mp3"]

Punt 14

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/08/20090730-14.mp3"]

Punts 15-16-17-18

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/08/20090730-15-16-17-18.mp3"]

Intervencions del públic.

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/08/20090730-el-public.mp3"]

Properament, penjarem en un nou post l’enregistrament del Ple Municipal del mes de setembre.

Pla especial de protecció del patrimoni de Palau-solità i Plegamans.

Com sabeu, des del moment de l’anunci de l’aprovació inicial d’aquest pla, va començar un període d’exposició pública de 30 dies.

A la nostra web trobareu en la seva totalitat el “Pla especial de protecció del patrimoni cultural” que l’alcaldessa Mercè Pla va aprovar de forma inicial per resolució d’alcaldia el passat  dia 23 de juny d’enguany.

Cliqueu aquest vincle per accedir al “Pla especial de protecció del Patrimoni Cultural” en la seva totalitat.

Per l’interès divulgatiu de les fitxes gràfiques amb les que es documenta i es vol justificar la protecció dels béns catalogats, hem inclòs un vincle permanent al “Pla especial de protecció…” dins la nostra pàgina PsIP en Imatges .

Cliqueu la imatge superior per accedir a les fitxes gràfiques del patrimoni cultural arquitectònic i arqueològic de Palau-solità i Plegamans.

D’altra banda, us proposo que consulteu un altre document i el compareu amb aquest “pla de patrimoni”. Aquest document és la proposta de catalogació i protecció de bens de patrimoni cultural que es feia a l’aprovació provisional d’aquell POUM que el partit de la nostra alcaldessa no va voler aprovar:

Catàleg de béns protegits del POUM. Document d’aprovació provisional. Febrer de 2007.

A la nova pàgina web del nostre Ajuntament, a hores d’ara, només es poden consultar la memòria del pla i els plànols adjunts en els que es descriu de manera resumida la ubicació dels elements del patrimoni cultural del nostre poble a protegir i la protecció que han de rebre.

La resposta dels serveis tècnics municipals a algunes de les persones que han anat personalment a consultar el “Pla especial de protecció del patrimoni” a les seves oficines, és que aquest document en la seva integritat pesa massa (en el sentit informàtic del terme) per publicar-ho a la pàgina web municipal.

En aquesta nova web municipal, ni tan sols s’ha publicat l’anunci oficial de l’aprovació inicial del “pla de patrimoni”. De fet, la pàgina dedicada als anuncis oficials és gairebé buida: Ara mateix n’hi ha dos, i un d’ells, té data de l’any 2006.

El Sr. Oliveras, regidor de comunicació, troba més adient que la informació pública l’anem a trobar i a consultar al taulell d’anuncis al peu de l’escala que puja a la sala de plens del nostre Ajuntament, com en els “vells bons temps” de la seva primera experiència de govern.

Això sí de vídeos i de fotos promocionals en trobareu a bastament a la nova web municipal: Per aquesta mena de material no hi ha limitacions d’espai d’allotjament, ni del temps que hi han de dedicar els nostres tècnics municipals.

S’aprova el pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic sense passar pel Ple Municipal

L’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans ha anunciat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB)  l’aprovació inicial del Pla especial de Protecció i Catàleg de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic del municipi.

L’aprovació s’ha fet per resolució de l’alcaldessa Mercè Pla del dia 23 de juny passat, sense passar pel debat i l’aprovació del Ple Municipal.

Cliqueu aquí per descarregar una còpia de l’anunci publicat al DOGC amb el catàleg del patrimoni a protegir.

Cliqueu aquí per a descarregar el plànol de situació del patrimoni a protegir (part A- PsIP nord)

Cliqueu aquí per a descarregar el plànol de situació del patrimoni a protegir (part B - PsIP sud)

Cal recordar que d’acord amb l’article 17.2 de la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català, la competència per a la declaració de béns culturals d’interès local correspon al ple de l’ajuntament, en els municipis de més de cinc mil habitants, i al ple del consell comarcal, en els  municipis de fins a cinc mil habitants. Aquest tipus de declaració s’ha de dur a terme, cas que l’ajuntament en qüestió així ho disposi, amb la tramitació prèvia de l’expedient administratiu corresponent, en el qual ha de constar l’informe favorable d’un tècnic en patrimoni cultural.

Podeu clicar en aquest vincle per a descarregar la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català.

Es fa difícil de creure que la Mercè Pla, tan primmirada ella amb el compliment de les lleis, hagi pogut fer un pas com aquest. Recordeu com en “l’afer Montjuïc”, va insistir una vegada i una altra que calia complir “la sentència” al peu de la lletra, que ella era la responsable de fer complir les lleis al nostre poble, i que, per tant, no podia fer-hi res… I ja que parlem de patrimoni i de compliment de sentències, aprofitem per recordar-li que l’Ajuntament, en última instància, va guanyar el plet per “l’afer del bunyol de la Sagrera”, que aquesta sentència està pendent d’execució, i que això li dona l’oportunitat de reparar -ni que sigui en part- el mal que van fer al nostre patrimoni cultural els seus predecessors convergents.

El "bunyol de la Sagrera". Edifici construït amb permís de l'alcalde convergent Joan Payola en un espai que amb posterioritat va rebre el tractament urbanístic que correspon a un nucli històric com La Sagrera.

Can Manén, una torre d'estiueig construïda als anys 30 del S.XX, que s'ha inclòs en el catàleg de béns a protegir. Hem tingut accés a un informe tècnic de la Càtedra Gaudí que descarta que aquest edifici tingui cap valor artístic o històric que el faci mereixedor d'una protecció especial.

Diuen -això és un rumor- que no tots els membres del nostre govern repartit estan disposats a aprovar aquest Pla especial de Protecció del Patrimoni, i que el Pla s’havia de tirar endavant tant sí com no per complaure la fixació del Sr. Josep Mª Serraviñals amb una casa que no és de la seva propietat, però amb la que hi té un particular vincle sentimental.

Aquests capricis, ens costaran molts diners (un bon grapat de milions) a tots plegats gràcies a l’actuació del Sr. Josep Maria Serraviñals, regidor d’urbanisme, i un dels principals artífex del nou catàleg del patrimoni arquitectònic i arqueològic.

El cas és, que la nostra alcaldessa ha decidit de tirar pel dret.

L’anunci de l’aprovació d’aquest Pla Especial de Protecció, va acompanyat de la suspensió de tota mena de llicències de rehabilitació, reforma, enderrocament, parcel·lació de terrenys, instal·lacions, i ampliació dels usos per a tots els béns catalogats.

De fet, prolonga la suspensió de llicències que es va decretar el maig de l’any passat per a totes les finques i béns que figuraven en el llistat del Patrimoni Cultural del municipi aprovat pel Ple Municipal del 29 de maig del 2008.

Inventari del patrimoni cultural local aprovat pel Ple Municipal el maig del 2008. Cliqueu la imatge de dalt per veure el document a la seva mida original.

En cas que es procedeixi a l’aprovació definitiva d’aquest Pla Especial de protecció, qualsevol obra que afecti les façanes o el volum dels edificis catalogats, i fins i tot la seva venda, estarà supeditada a les decisions dels tècnics de patrimoni cultural del nostre Ajuntament i de la Generalitat.

A tall d’exemple, us proposo que llegiu les propostes de protecció corresponents a la masia de Can Boter, ubicada a la cantonada del carrer del Castell amb el carrer San Lluís (just al darrera del supermercat Bon Àrea), tal com apareixen a la fitxa el·laborada per l’Ajuntament per aquest anomenat bé patrimonial d’interès municipal (BPIM):

Fotocòpia de la fitxa del catàleg de patrimoni cultural de PsIP corresponent a la masia de Can Boter: "(...) S'ha de mantenir el volum, l'estructura portant, coberta, els valors compositius de ritme i ordre de les façanes així com tots els elements de l'exterior i de l'interior singulars. (...)" Cliqueu la imatge superior per descarregar el document complert en format PDF.

Certament, malgrat les importants limitacions en l’exercici dels seus drets i les possibilitats de treure’n rendiment econòmic (i per tant, del seu valor crematístic), els propietaris d’un edifici catalogat com a bé cultural d’interès (sigui nacional o local) tenen alguns avantatges importants com és el dret a l’exempció de l’IBI, i el dret al co-pagament de les obres de restauració que hi facin, que pot arribar fins un 50% del seu import.

Les compensacions als propietaris dels béns que formen part d’aquest catàleg, bé sigui per la reducció d’impostos, per les subvencions per a la seva restauració, o per les afectacions urbanístiques que es deriven de la protecció d’aquests immobles poden fer trontollar les malmeses arques municipals. I això no s’arreglarà avençant el cobrament de la taxa d’escombraries ni qualsevol altre impost municipal: Potser arribarà el dia que la resta de palauencs haurem de pagar un nou impost per la conservació del “nostre” patrimoni local (és a dir, per pagar la restauració de la casa d’algú altre), gràcies a una colla d’il·luminats que han decidit que el paisatge de Palau ha de restar pels segles dels segles tal i com ells el van conèixer a la seva infantessa.

D’altra banda, hi ha diferències substancials entre l’inventari del patrimoni cultural local aprovat pel Ple Municipal l’any passat, i l’actual llistat de béns declarats protegits pel seu interès cultural en el pla aprovat per la nostra masovera de Can Cortès.

De manera sorprenent, la Masia de Can Falguera, en la que el nostre govern repartit vol enterrar més d’un milió d’euros abans d’acabar l’any (sí, sí, abans del 31 de desembre del 2009, per què sinó, perdrem la subvenció),  no ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Ni tan sols ha estat declarada Bé Patrimonial d’Interès Municipal (BPIM).

Com és possible? Doncs sembla ser que l’Ajuntament no està disposat a passar els tràmits ni tenir les limitacions que vol imposar als propietaris de la resta de béns catalogats. Perquè en cas de declarar Can Falguera com a BCIL, podria ben bé ser, que la Generalitat de Catalunya aturés el projecte de reconstrucció de la “masia medieval” de Can Falguera, que paga el Ministerio de Cultura, per diferències de criteri tècnic respecte al que ha de ser aquesta restauració.

Això per no parlar de “l’oblit” del jaciment arqueològic ja inventariat de Can Falguera, probablement amb un valor com a patrimoni cultural molt més important que la pròpia façana “medieval” de la masia. Un jaciment  que correm el risc  de malmetre amb la reconstrucció que vol portar a terme el Sr. Miquel Truyols, regidor de cultura.

Com és que aquest Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic no cataloga cap dels 47 jaciments inventariats al nostre municipi per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat, malgrat que 4 d’ells ja han estat declarats BCIL?

• El Menhir de la Pedra Llarga
• Vil·la romana de Can Riera (Serra de Can Valls / Turó de l’Home Mort)
• Vil·la romana de Santa Magdalena (Can Catxo / Can Pau Mas)
• Restes Arqueològiques del Forn del Vidre.

Què hi ha d’altres jaciments com ara Can Tarragona (Can Gibert)? Si bé és cert que la casa pròpiament dita es troba al terme municipal de Sentmenat, bona part de la propietat pertany al nostre municipi.

I els nuclis i conjunts històrics de La Sagrera, el Carrer de Dalt i el Carrer de Baix? Quin sentit té declarar la protecció d’algunes cases de forma aïllada quan el que es vol és conservar l’aparença “rústica” o “antiga” d’un carrer o d’un barri?

Què ha passat amb les masies de Can Parera, Can Bissoli, Can Burguès, Can Patà o Can Viola? Per què ara s’inclou Can Retxe i no la veïna Can Bissoli, quan fa un any era a l’inrevés?

I els elements naturals i paisatgístics com ara la Font del Rector, la plaça del Lledoner o la pròpia zona de pas de la Via Augusta, que recentment va patir un atemptat amb el vist-i-plau i el permís del nostre Ajuntament, atemptat que va haver de ser denunciat davant la Generalitat per la recentment creada Associació d’Amics del Museu Parroquial de Santa Maria?

Què ha passat amb l’edifici de l’Ajuntament, amb la seva façana nord, obra modernista d’Antoni Falguera, el mateix arquitecte que va projectar el cementiri de Palau-solità, i germà del propietari de la casa de Can Falguera a començaments del S.XX?

Per què hem de conservar l’anomenada casa de Ca n’Estudis (Casa Joaquim Olivé, 1908, a l’Avinguda Catalunya), i en canvi no hem de fer res amb la façana de Cal Xoriguer que trobem uns metres més amunt del mateix carrer?

Com és què s’ha permès de fer obres en el període de suspensió de llicències a l’ara anomenada casa Casanovas, que abans era la “casa noucentista adjacent a Can Boter“, i que ara queda catalogada com a BPIM?

Donat la importància històrica i el valor artístic de les Escoles de la Carrerada, no seria més adient d’instar la Generalitat a la seva catalogació com a bé cultural d’interès nacional (BCIN)?

Un dels dibuixos originals de les Escoles de La Carrerada de l'arquitecte Sert que es conserven als arxius municipals.

Estat de l'edifici racionalista de les escoles de la Carrerada al començament del mandat de l'alcaldessa Teresa Padrós.

El mateix edifici de les escoles de la Carrerada després de la curosa restauració portada a terme per l'anterior equip de govern.

I ja per acabar, on són els informes favorables redactats per un tècnic en patrimoni cultural que prescriu la nostra Llei de Patrimoni? Quin tècnic els ha signat aquests informes, si la tècnica que hi havia la van despatxar l’any passat i la van substituir per una lleial especialista en vitralls?

Els comptes estan claríssims…

Aquest escrit es podria titular de moltes altres maneres, com ara:

La política des-informativa de la Regidoria de Comunicació.

Fins i tot, el titular podia haver estat més dur:

El regidor Jaume Oliveras i els seus col·laboradors ens prenen per idiotes a tots plegats, i no només als votants d’esquerra.

Però després d’haver llegit l’escrit al Palau Informatiu d’aquest mes de juny, segon de la sèrie dedicat al resultat pressupostari del nostre Ajuntament per l’exercici 2008, i el darrer número de la publicació municipal Fem Poble, he triat el títol que heu pogut llegir a l’encapçalament d’aquest escrit.

La manca de veracitat dels mitjans de comunicació públics o patrocinats per l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans s’ha fet palesa de manera escandalosa al Ple Municipal del passat dia 25 de juny, quan a pregunta de la regidora socialista Pepi Bailón, la regidora convergent Carme Rubí va respondre que el nombre d’assistents a la Festa de la Gent Gran d’enguany va ser de  703, per comptes dels més de 900 que havien publicat la revista Fem Poble, el Palau Informatiu i la pròpia pàgina web municipal.

“Enguany hem superat el rècord d’assistència amb 900 persones. Des de la regidoria de Serveis Socials seguirem treballant perquè les persones censades al municipi puguin beneficiar-se de la gratuïtat d’aquest esdeveniment com ha passat enguany” (en paraules de Carme Rubí, segons el redactor de la notícia a la web municipal)

“… Les més de 900 persones que el dissabte 16 de maig es van aplegar al Pavelló Municipal d’Esports Maria Víctor per gaudir de la Festa de la Gent Gran…” (segons el redactat de la mateixa notícia publicada a la revista Palau Informatiu)

Podeu sentir el nombre real d’assistents de boca de la regidora Carme Rubí al ple municipal del 25 de juny [Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/07/703-persones-a-la-festa-de-la-gent-gran.mp3"]

Els informadors oficials i periodistes professionals al servei del nostre govern repartit s’esforcen molt a fer-nos saber el gran nombre de persones que recolzen els seus amos, sense atenir-se a la realitat dels fets, que és el que voldríem els palauencs.

Per què cal inflar les xifres? Potser perquè així, els membres d’aquest govern repartit, es fan la il·lusió de tenir el suport popular que les urnes els neguen sistemàticament.

El que no puc entendre amb tanta facilitat és per quin motiu una revista suposadament independent i professional com el Palau Informatiu repeteix les mentides de la regidoria de comunicació sense contrastar aquestes informacions.

A tall d’exemple,

El Mercat Medieval no necessita que l’inflem amb un nou rècord d’assistència cada edició. Si cada any hem de gairebé doblar el suposat “rècord” de l’any anterior, quants visitants col·lapsaran Palau la propera? 50.000 visitants? Tant se val, perquè sobre el paper tot s’aguanta. El Mercat Medieval el que necessita és qualitat en les actuacions i les representacions que s’hi fan, i en la presentació de les parades i els productes que es venen. Fet que, si ha millorat, ha estat pel cantó dels comerciants locals i de l’esforç que hi han esmerçat, més que no pas per l’actuació de bona part de la colla  d’arreplegats que contracta el nostre Ajuntament, o de la inapreciable presència de les entitats del poble.

Un altre exemple recent de caire surrealista:

Més de 2500 nens i nenes participen a la Festa de Fi de Curs d’Educació Viària

Per què, surrealista? Doncs perquè segons dades del propi Ajuntament la població escolar del nostre poble al començament d’aquest curs 2008/2009 era de 2350 nens i nenes, d’entre els quals 231 menors de tres anys matriculats a les escoles bressol, i 583 matriculats a secundària a l’IES o a la Marinada. Com diu una veu del públic a la gravació de la resposta de la Carme Rubí que heu sentit abans, “NO QUADRA…“

Els nens i nenes que van assistir a la festa d'Educació Viària no van ser 2500 ni de bon tros. Però això no desmereix la feina del sergent Reina, tot i que molts de nosaltres ens estimaríem més que dediqués el seu temps a protegir-nos dels lladres, que darrerament no paren de fer de les seves. De fet, aquesta mentida innecessària enterboleix amb un núvol de sospita tota la resta de la informació referida a la seva tasca. Respecte els delictes que s'estan cometent darrerament a Palau, la opacitat informativa és total. Qui de nosaltres no ha sentit darrerament la queixa d'algun veí o conegut al que li han entrat a robar a casa seva, al garatge o a la botiga?

Aquest maquillatge de la realitat es practica a tots els nivells, i així per exemple, la revista Fem Poble no dubta a amagar-nos en el seu darrer número, que les obres de rehabilitació de l’antic edifici de l’emissora Ràdio Palau estan finançades amb els famosos fons FEIL de l’anomenat “Pla Zapatero”, el socialista que com sabeu presideix el govern  de l’Estat.

Sense aquest “Pla Zapatero”, i després de l’ ajust del resultat pressupostari negatiu de l’any passat, fet amb part dels estalvis (romanents) dels anys precedents, encare no hauríem vist cap inversió al nostre poble a hores d’ara que no estigués projectada, pressupostada i finançada  d’abans pel govern anterior, com ara l’Espai Jove de l’Escorxador, o els nous vestidors del Camp de Futbol de la Riera.

Pels que no teniu les coses clares, el mes de març vàrem publicar un post en aquest bloc en el que posàvem a la vostra disposició un document original i oficial de la comptabilitat del propi Ajuntament, que és d’una claredat meridiana, i que podeu tornar a consultar clicant al damunt de la següent imatge:

Enregistrament del Ple Municipal dia 25/06/2009

Primer Ple Municipal després de la nova “DosSis” de realisme que els partits d’esquerra van donar les passades eleccions europees als membres del govern repartit del nostre Ajuntament. Com us deveu imaginar, ens referim als dos col·legis electorals del nostre poble  on va guanyar CiU, contra els sis on va guanyar el PSC, fet que destacava amb encert i ironia l’editorial del darrer número de la revista l’Alzina.

Els regidors de l’equip de govern fan el que poden per evitar que els temes de màxim interès per tots plegats que es porten al Ple Municipal, siguin debatuts en públic. Fins i tot, arriben a retreure a l’oposició que aquest debat no s’hagi fet prèviament, en comissions a porta tancada, i demanen sistemàticament als particulars que intervenen que s’adrecin de manera privada -i sense fer soroll- a l’alcaldessa i als regidors corresponents, evitant d’exposar la seva discrepància en públic.

El govern repartit vol que el debat es faci en l’intimitat, en veu fluixa.

Volen que el Ple Municipal sigui purament un tràmit administratiu, i no l’espai de debat públic que el nostre sistema democràtic ha previst per què tots els ciutadans tinguem l’oportunitat de ser informats, i fins i tot d’intervenir a títol individual, a les decisions polítiques que afecten la nostra comunitat.

Han aconseguit  de callar Ràdio Palau, però el contingut del debat al Ple Municipal es segueix fent públic al Dimoni de la Pedra Llarga.

Com cada mes, us oferim l’enregistrament del darrer Ple Municipal de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.

Ordre del dia de la sessió ordinària del ple municipal de l’Ajuntament de PsiP del 25/06/2009

Punts nº 1 i nº 2: S’aprova l’acta del Ple anterior i es debat el nou reglament de les escoles bressol.

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/06/20090625-01-02.mp3"]

Cliqueu aquí per descarregar els punts 1 i 2 de l’ordre del dia.

El Sr. Serraviñals, regidor d’ensenyament i un grapat de coses més, que treballa de 8h a 15h al nostre Ajuntament a canvi de la suma de 63.255,99€ l’any (comptant el seu sou i la quota que paga l’Ajuntament a la Seguretat Social pels seus serveis), que viu a Sant Cugat amb la seva dona i els seus fills, i que tot i ésser un “estiuejant de tota la vida” del nostre poble mai ha gaudit dels nostres equipaments educatius, es permet de donar lliçons als palauencs i palauenques sobre com hem d’educar els nostres fills i filles. Segons ell, els palauencs i palauenques ganduls que treballen a les tardes i no es preocupen prou del benestar dels seus fills i filles, no es mereixen el servei de l’horari extensiu de tardes a les escoles bressol municipals.

Curiosament, aquest és el tema que va encetar el nostre bloc: Visca els avis i les àvies valentes de Palau-solità i Plegamans.

Punt nº 3: S’aprova la nova Ordenança de Civisme.

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/06/20090625-03.mp3"]

Cliqueu aquí per descarregar el punt 3 de l’ordre del dia.

Cliqueu en aquesta caricatura tan dolenta per obtenir el document en qüestió: L'Ordenança de Civisme de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.

Si hem gosat de publicar la caricatura anterior, és gràcies al fet que després d’haver discutit el govern repartit amb l’oposició la primera versió d’aquesta ordenança (que data del mes de setembre de l’any passat), s’han descartat articles com el següent:

“Art. 8- Dignitat de les persones.

1.- S’ha d’evitar totes les actituds individuals i col·lectives que atemptin contra la dignitat de la persones, siguin quines siguin les condicions socials, culturals, de gènere, d’edat o d’origen de les persones agreujades.

2.- Les persones que conculquin la dignitat de tercers, de fet o de paraula, mitjançant insult, burla, molèsties intencionades i innecessàries, coacció psíquica o física , agressions, o fets anàlegs, seran sancionades d’acord amb la present Ordenança, sempre que les seves accions signifiquin un atemptat contra la convivència ciutadana i sense perjudici de les actuacions penals que se’n  puguin derivar.

Que l’objecte d’aquestes conductes siguin infants, persones amb discapacitats físiques o psíquiques que les facin especialment vulnerables, o autoritats i funcionaris que actuïn en l’exercici de les seves funcions, constitueix una circumstància agreujant.

Només us diré, que a partir d’aquest moment, gràcies al nostre gran legislador, actes vandàlics com els de la imatge següent, no quedaran impunes.

Vandalisme convergent que ja no quedarà impune en el futur gràcies al nostre gran legislador, En Jaume Oliveras.

Els malfactors, seran reeducats en col·laboració amb les empreses que presten els seus serveis al nostre govern repartit.

Per contra, mentre que amb l’aprovació d’aquesta iniciativa el nostre govern repartit podrà reprimir amb totes les de la llei actes com l’enganxada de cartells i pancartes que va dur a terme l’any passat  el col·lectiu que es manifestava contra el tancament de Ràdio Palau, al Sr. Oliveras no li sembla tan urgent de reglamentar els mecanismes de participació ciutadana, fet que exigia l’oposició.

En aquest sentit, cal remarcar que en el torn de precs i preguntes que podeu sentir a continuació, l’Associació de Propietaris del Barri Montjuïc va manifestar públicament el seu desacord amb la negativa a permetre la seva participació a la “Festa Major de Primavera” (Mercat Medieval), fet que encare no ha estat respost formalment pel regidor responsable de l’afer, el pepero David Zambrana, però que els afectats sospiten que pot tenir a veure amb la presència del seu líder Alejo Vidal Quadras a la festa mencionada.

Cliqueu l’enllaç següent per llegir el comunicat de premsa de l’Associació de Propietaris del Barri Montjuïc:

CARTA ALS MITJANS INFORMATIUS REFERENT A LA NO RESPOSTA FIRA MEDIEVAL

Els senyors del poble s'han passat mig any convidant les entitats a participar a la "nova" "Festa Major de Primavera", i a l'hora de la veritat, quan una entitat s'interessa a participar, l'hi neguen...

El regidor Oliveras va provar de disculpar-se, a petició de la regidora d’ICV Àngels Marcuello, per haver qualificat d’idiotes els votants d’esquerres (que, vés per on, som majoria a Palau). Va ser una disculpa poc sincera, expressada sense sentiment, que no li podem acceptar de cap manera.

No sembla que al soci d’ERC del regidor Oliveras al govern repartit de Palau li hagi  empipat gaire que tractés d’idiotes els votants d’esquerra, com si la cosa no anés amb ell. Evidentment, l’actuació del regidor Abel Julien en aquest mandat no ha estat precisament la d’un idiota, i més aviat n’hi ha que creuen que s’ha passat de llest. Cada cop sembla més clar, que aquest company de viatge del Sr. Oliveras, d’Esquerra només en té el nom.

Torn de precs i preguntes: Cal destacar l’actitud prepotent, xulesca i autoritària envers els ciutadans que demanen la paraula a títol individual, i el retràs en respondre les preguntes de l’oposició. En aquesta sessió s’han respost preguntes fetes el mes de març! Tenint en compte que la majoria dels regidors als que s’adrecen les diferents qüestions tenen una dedicació plena (o com a mínim a mitja jornada) als afers municipals, aquest fet és injustificable. Jutgeu vosaltres mateixos:

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/06/20090625-precs-i-preguntes.mp3"]

Cliqueu aquí per escoltar el torn de precs i preguntes.

Enregistrament del ple municipal del 30/04/2009

AQUESTA PUBLICACIÓ NO ESTÀ PATROCINADA PER LA REGIDORIA DE COMUNICACIÓ

Bon dia a tots, treballadors i treballadores de Palau-solità i Plegamans,  i feliç diada de l’1 de maig, que casualment coincideix enguany amb la publicació del ple municipal del mes d’abril que es va celebrar ahir a la tarda.

Ple Municipal del que us oferim en aquesta pàgina  un enregistrament de veu, per què els que no hi vau poder assistir, us podeu mantenir informats d’algunes de les decisions que va prenent dia a dia i mes a mes el nostre govern repartit.

No podia ser d’una altra manera, per moltes ganes que hi hagi de fotre el camp a voltar, ja que des d’aquest bloc fa mesos que vàrem assumir la responsabilitat i el compromís d’oferir-vos una informació que, per bé que fonamental i elemental, el nostre govern repartit va decidir de deixar de facilitar-nos amb el tancament de Ràdio Palau.

El titular d’aquest ple podria ser ben bé “Avançant en positiu…”, que era el títol d’un pamflet convergent publicat a la revista l’Alzina el gener del 2007 en el que la Sra. Mercè Pla reiterava la seva oposició frontal a la creació d’un polígon industrial a la finca de Can Valls on havia estat ubicat el Càmping Palau.

“Aturarem la construcció del polígon de Can Valls…”

Això era els que ens va vendre el partit de la nostra masovera de Can Cortès.

Doncs ja ho veieu. No tan sols s’aprova el polígon de Can Valls, sinó que s’aprova una requalificació  d’una part dels terrenys -ni més ni menys 28000 m², gairebé 3 ha de terreny- que suposarà una plusvàlua millionària (n’hi ha que parlen de molts milions d’euros) pels propietaris i promotors d’aquesta nova “zona d’activitats econòmiques”. L’Ajuntament rebrà una petita (relativament) compensació que el nostre govern repartit afirma que destinarà a la construcció de la nova piscina municipal.  Aquests diners, però, només cobriran una petita part del cost d’aquesta nova instal·lació sobre la que, arribats a l’equador d’aquest mandat municipal, s’estèn un vel de silenci.

Ordre del dia del Ple Municipal de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans del 30/04/2009

Cliqueu en els següents vincles per a descarregar i escoltar els arxius MP3 amb l’enregistrament del Ple Municipal:

Punts 01, 02, 03 i 04

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/03/20090430-01-02-03-04.mp3"]

Aprovació de l’acta del Ple anterior i discusió i aprovació de la modificació puntual del pla general urbanístic, del pla parcial Can Valls, i del conveni de l’Ajuntament amb la promotora del polígon.

Punts 05,06, 07

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/03/20090430-05-06-07.mp3"]

Propostes de tràmit.

Punt 08

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/03/20090430-08.mp3"]

EL Sr. Ivan Costa, regidor de residus, ens apunta al carro dels municipis contra el canvi  climàtic. Aquesta seria una més d’aquestes propostes plenes de paraules grandiloqüents a què ens tenen acostumats els nostre polítics si no fos perquè inclou compromisos concrets que el nostre Ajuntament es veurà obligat a complir. Escolteu-la amb atenció. A voltes sembla que el Sr. Ivan Costa s’ha equivocat de partit polític… Hem de suposar que la gent d’ordre que forma el seu partit (Unió Democrètica de Catalunya) li consenteixen aquestes “frivolitats” en el ben entès que tot quedarà en paraules. Desgraciadament, però, no disposem d’un vídeo, perquè la cara que feia el regidor convergent Albert Font, que com ja sabeu s’ocupa de les finances del nostre Ajuntament, mentre s’escoltava el parlament del seu company, era tot un poema. Les propostes del Sr. Ivan Costa, responsable del nou sistema de recollida d’escombreries que patim tots els palauencs, acaben costan molts duros, i això no només fa patir al Sr. Font, sinó a tots plegats.

Punts 09, 10, 11, 12

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/03/20090430-09-10-11-12.mp3"]

Tots estem en contra de la violència a l’esport, contra els actes vandàlics a les instal·lacions esportives, tots volem que es vigilin més les instal·lacions municipals… bla, bla, bla…

Punt 13

[Audio "http://eldimonidelapedrallarga.files.wordpress.com/2009/04/20090430-13.mp3"]

Precs i preguntes, i torn d’intervenció del públic.

Els regidors del govern repartit proven de respondre algunes de les qüestions que els ha anat plantejant l’oposició en els mesos anteriors.

Cal destacar la intervenció del Sr. Miquel T. Rocabruna -tal com li agrada firmar- que va respondre amb una llarga perorata la pregunta del grup municipal socialista en relació al conveni amb l’Abadia de Montserrat del que que ja us havíem informat. Els malparits que creieu que aquest conveni és el pagament d’una foto amb l’abat de Montserrat, aneu molt errats: La importància de Montserrat per la nostra nació justifica la generositat del nostre Ajuntament i molt més.

La Mercè Pla ajorna sine die la redacció i aprovació del POUM de Palau-solità i Plegamans.

Imatge idealitzada de Palau què voldria congelar per sempre la nostra masovera de Can Cortès. Ja sabeu: NO AL POUM! NO, NO i NO!.

Fa poc més d’una setmana que la nostra masovera de Can Cortès es despenjava amb un escrit al seu bloc personal en el que manifestava la seva renúncia a la redacció i aprovació de la normativa urbanística del nostre municipi, i ho deixava en mans de la Generalitat de Catalunya. Ja sabeu, quan als convergents alguna cosa no els hi surt prou bé, doncs la “culpa” sempre és dels altres. De Madrit, o del tripartit, o dels sociates.

El motiu dels seus exabruptes és que, malgrat la dedicació exclusiva i incessant del nostre regidor d’urbanisme, en Josep Maria Serraviñals, i el seu nombrós equip, el Departament de Política Terrritorial de la Generalitat els ha comunicat que no aprovaran el POUM que s’ha redactat al nostre poble perquè no compleix les directrius fixades en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

Ara fa gairebé un any que ja advertíem des d’aquestes pàgines que el POUM que pretenia redactar i aprovar el Sr. Serraviñals no seria viable sense l’acord de la Generalitat, que ja tenia els seus propis plans:

La generalitat presenta el nou pla metropolità de barcelona

En aquest bloc hem tractat el tema en diverses ocasions. L’octubre de l’any passat, quan havia d’haver estat enllestit per enèsima vegada el “nou” POUM del Sr. Serraviñals, publicàvem dos nous escrits en relació amb aquest tema, on trobareu tota la informació relativa al propi Pla Territorial Metropolità i alguns dels eixos de discusió que planteja:

El nou pla general metropolità i el silenci clamoròs de l’Ajuntament de Palau-solità i plegamans.

Parlàvem de “silenci clamorós” perquè l’Ajuntament feia com si no existís el Pla Territorial Metropolità. Ni tan sols s’han arribat a publicar les al·legacions que diu que van presentar, si és que ho van fer, quan era el moment de fer-ho.

Finalment, vam publicar un altre escrit amb les incongruències de la nostra alcaldessa en relació a les diferents infraestructures de transport públic que projecta aquest Pla Territorial Metropolità. Incongruències que s’han tornat a posar de manifest en el darrer ple municipal, quan CiU va votar en contra una moció d’ICV recolzant que es prioritzi l’execució del TramVallès, ferrocarril lleuger que en un futur vol unir Granollers – Caldes – Palau – Mollet – Santa Perpètua – Cerdanyola … La resta de partits del nostre consistori, tan del govern com de l’oposició, per contra, van recolzar aquesta moció.

La Mercè puja al tren a Polinyà.

És a dir, el Sr. Serraviñals s’ha passat gairebé dos anys volent fer-nos creure a tots plegats que aprovaria el POUM ja redactat per l’anterior equip de govern, amb les modificacions i rectificacions que ell creia convenients, fent veure que  ignorava que la Generalitat ja fa molt de temps que tenia altres plans pel nostre municipi. Plans que, en part, ja recollia el POUM redactat per l’anterior govern, però d’una manera molt més restrictiva pel que fa a les previsions de creixement del nostre municipi.

No només hem perdut dos anys de temps, sinó també l’oportunitat d’aprovar un POUM molt més adient a les aspiracions de la majoria dels palauencs.

Fem una mica de memòria: A començaments de l’any 2007, CiU (juntament amb ERC i ICV) van rebutjar l’aprovació del POUM el·laborat i consensuat en els mesos precedents.

La raó manifesta d’aquella oposició, és que la Sra. Mercè Pla i una part dels seus seguidors pretenen que Palau quedi congelat en la imatge de la foto del catàleg de la immobiliària que els va vendre la seva caseta adossada. La raó última, és que la Sra. Mercè Pla havia fet bandera de l’oposició al POUM, i li convenia de mantenir aquella oposició per guanyar les eleccions (cosa que no va aconseguir, però que ja sabeu com va acabar).

Però Palau, el Vallès, i Catalunya, són una realitat viva que no pot restar congelada. De fet, amb el nostre model econòmic, si ens aturem (si aturem el creixement), ens morim. Així doncs, l’abril de 2008, la Generalitat va presentar el projecte de nou Pla General Metropolità de Barcelona, que afecta de ple al nostre poble, indicant tot un seguit d’orientacions de com havia de ser aquest creixement en el futur.

Entre altres coses, la Generalitat aprofita que a Palau no haguem estat capaços de definir el nostre propi ordenament urbanístic, de manera que a hores d’ara, som una mena de “taca en blanc” en el mapa, a 25km de Barcelona, on poden dibuixar (i després construir) tot allò que ja no hi cap en altres llocs on ja s’han definit amb claredat els usos del sòl.

No ens podem estar de fer una mica més de memòria en relació al diputat Sr. Josep Rull i el seu partit, CiU, doncs sembla ser que la sobtada revelació que ha il·luminat la nostra alcaldessa, ha estat  fruit de la xerrada que va fer a Can Cortès el passat dia 31 de març.

Mireu què deia el Sr. Rull el 09/04/2008 en relació al Pla Territorial Metropolità de Barcelona:

Declaracions d’en Josep Rull en relació al Pla General Terrritorial Metropolità de Barcelona el 9/4/2008.

Josep Rull ha destacat que el projecte “no genera cap sorpresa”, ja que “aglutina en un mateix document propostes ja existents, en cap cas innovadores”, però tot i això, ha celebrat aquest “primer pas” i ha expressat la “predisposició política de CiU” a través dels seus ajuntaments i del seu grup parlamentari, per tirar endavant un projecte que s’haurà de consensuar.

És a dir, el Sr. Rull “celebra aquest primer pas” que és la publicació de l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità, i atribueix al seu partit (CiU) el “mèrit” de les propostes, que ja hi eren abans per separat (sense un document que les aglutinés).

Rull ha destacat que “el tractament en aquest pla de les previsions de creixement (assentaments urbans) és sensiblement diferent al tractament que es dóna a d’altres plans aprovats, com el de Pirineu-Aran o el de Ponent”. Segons el diputat nacionalista, “en aquells el Govern és molt més intervencionista”, un fet que demostra un “biaix partidista” i “una doble vara de medir, en funció del tamany dels municipis i, sovint, del seu color polític”.

El Sr. Rull voldria el mateix tractament pel Pirineu o per Lleida que el que es dona a la regió de Barcelona, en el sentit de permetre creixements més agosarats i ser “menys intervencionista”, és a dir, posar encare menys limitacions a l’ús del sòl!!!

I per acabar afegeix,

Josep Rull s’ha referit a la “tirallonga de plans directors urbanístics, que no aproven els ajuntaments, sinó la Generalitat” i ha advertit del perill que “allò que es deixi de concretar en el projecte, podria després imposar-se a base de plans directors urbanístics, quan el color polític predominant ho permeti”.

De fet, aquestes declaracions del Sr. Josep Rull, insinuen que el partit que lidera aquest projecte des del govern de la Generalitat -el PSC- no hauria de consensuar-lo amb forces polítiques que tot sovint adopten posats gairebé anti-sistema, sinó amb el seu propi partit, CiU, que a més a més de compartir bona part dels seus plantejaments, és majoritari. Unes declaracions i un esperit molt sensat que hauria d’haver seguit l’agrupació de CiU del nostre poble l’any 2007, com ara en l’actualitat.

Vistes aquestes declaracions d’en Josep Rull, diputat d’infraestructures de CiU al Parlament de Catalunya, el que diu la Mercè Pla en el seu escrit és d’una ingenuïtat gairebé infantil.

Per contra, els que li fan costat, començant pel Sr. Serraviñals, saben i sabien perfectament quin és el pa que s’hi dona, i ja els va bé el Pla Territorial Metropolità tal i com es vol aplicar a Palau: Com deia el Sr. Rull, es tracta d’una Pla Territorial més agosarat en les previsions de creixement i menys intervencionista pel que fa a les limitacions en l’ús del sol que no pas el POUM que no van voler aprovar l’any 2007. De fet, aquesta colla, si han de criticar aquest Pla Territorial Metropolità no serà per preveure “creixements excessius”, sinó per tot el contrari.

Per posar un altre exemple, no fa gaires mesos, la crítica que es feia des de CiU al Quart Cinturó era precisament que era una infraestructura poc ambiciosa! Demanaven una autopista amb quatre carrils per banda, i no la mena d’autovia light que es vol acabar consensuant amb ICV i ERC! Com ara mateix fan aquesta mateixa crítica en relació al túnel de Bracons i la futura variant d’Olot.

Finalment, els palauencs, malgrat haver tingut l’oportunitat de decidir per nosaltres mateixos, seguirem indefinidament en la incertesa de saber cap on creixerà i de quina manera podrà fer-ho el nostre poble: Ara mateix, tot depèn que els plans presentats siguin del grat del Sr. Serraviñals. Si una promoció urbanística  és del seu gust, endavant. I si ell pensa que és d’interès general, tot i que la justificació sigui agafada pels pèls, aleshores tranquils, que modificarà el que convingui per que hi càpiga dins l’ordenament de la ciutat de Sabadell de l’any 1978, modificat l’any 1988, que encare és vigent en el nostre racó del Vallès.

Tot plegat, una mena de “despotisme il·lustrat”  més propi del s.XVIII, que dels nostres dies. Inacceptable: Els palauencs no podem estar a expenses de cap “dèspota”, per molt bon gust que tingui.

Menteix o desvarieja?

11/03/2009 Rectificació: Des d’aquest bloc no estem qualificats per jutjar la salut mental de ningú, raó per la qual retirem les al.lusions en relació als motius que porten la nostra alcaldessa a dir públicament coses tan allunyades de la veritat com la que s’exposa en aquest escrit.

Tot sovint, les  manifestacions de la senyora alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, es contradiuen de manera tan evident amb la realitat, que se’ns fa difícil de creure que les pugui dir sense ni tan sols posar-se una mica vermella.

Un dels seus “fans” ens ha fet arribar, en forma d’enregistrament digital, un nou exemple que a molts ens havia passat per alt. El dia 19 de febrer, la nostra masovera de Can Cortès va ser entrevistada a la cadena de televisió CANAL50 Vallès, al seu programa “Entrevista amb l’Alcaldessa”. L’entrevista va durar gairebé una hora, en què l’alcaldessa es va esplaiar sobre diferents temes, d’entre els quals, volem destacar les seves declaracions en relació a Ràdio Palau.

CANAL50 Sabadell

►

Per si teniu problemes de so amb el vostre equip, o problemes d’oïda, ho posarem per escrit:

“De fet, quan nosaltres vam entrar a governar, no teníem ràdio.”

Ara podem entendre aquelles declaracions  a PeriodistaLocal del seu company de govern, el regidor del  PP David Zambrana, que ens van deixar estorats el mes de setembre del 2008:

“No ha habido cierre de Radio Palau”

El que ja és més difícil d’explicar, és per què en el seu blog, la Mercè Pla fa una semblança personal -diguem-ne currículum si voleu- en la que no s’està de mencionar la seva participació a Ràdio Palau. Què potser la seva col·laboració era virtual, com l’emissora?

Com tampoc s’entén que l’Ajuntament hagi acabat pagant una indemnització de prop de 50.000€ a uns treballadors que no estaven ni contractats, o ho estaven per una emissora que ni tan sols existia. Si no fos per l’amenaça dels tribunals, em fa por que aquesta indemnització no hagués estat tan sols “virtual”.

Vegeu també en aquest blog: “Ràdio Palau silenciada”

Torna Ràdio Palau en format digital!

(cliqueu la imatge anterior per accedir-hi)

Una bona notícia per començar l’any nou!

Fruit de l’entusiasta activitat d’una colla de voluntariosos amics de Ràdio Palau, els que disposem d’internet,  podem tornar a gaudir de la nostra emissora des del passat 31 de desembre.

Farts d’esperar que es faci realitat la repetida promesa de represa de les emissions de la ràdio pública municipal, que com recordareu va ser clausurada per ordres directes i fulminants de l’alcaldessa Mercè Pla el passat mes de juny, ara podem sintonitzar la veu de Palau des de qualsevol indret del món en el nostre PC, Netbook, IPhone, o mòvil sense necessitat que la senyora masovera de Can Cortès ni el trànsfuga -també dit el “tancaràdios”- donin el seu vist-i-plau.

Paral·lelament, els plans del regidor Oliveras segueixen endavant, evidenciant les mentides amb les que van argumentar el tancament de la ràdio municipal:

• Segon l’alcaldessa i el propi regidor de comunicació, la Generalitat va emetre una ordre per suspendre les emissions de la ràdio donat la manca de concessió definitiva de la freqüència que es feia servir. Ens demanem si a hores d’ara, l’Ajuntament ja ha aconseguit aquesta concessió definitiva de la freqüència 91.7FM per poder reprendre les emissions de manera immediata amb totes les de la llei, tal com afirma i pretén el Sr. Oliveras.
• L’altra raó esgrimida era que el local que ocupava la ràdio havia de ser desallotjat de manera immediata pel seu estat de ruïna i que l’Ajuntament no disposava d’altres locals en condicions per ubicar aquesta activitat. Aleshores, com s’entén que aviat s’utilitzarà l’antic local de Ràdio Palau per ubicar provisionalment l’activitat de la policia local mentre es construeix la nova prefectura?

(NOTA: Evidentment, el tema de la nova prefectura també és un altre disbarat del que haurem de parlar quan veiem i podem analitzar el nou projecte, perquè de moment només tenen “idees”, sense cap concreció, excepte que comptaran amb alguna subvenció de la Diputació, i que la seva idea inicial d’arreglar la prefectura i el jutjat de pau amb quatre xapuces era totalment inviable)

A tot això, què passa amb l’emissora de ràdio municipal?

A data d’avui, l’emissora municipal segueix muda. Silenci absolut.

Però, què ha fet, doncs, des del tancament de la ràdio municipal i que pensa fer en el futur el nostre govern repartit?

El projecte Oliveras: Privatització de Ràdio Palau, que es convertirà en una sucursal de l’emissora de Caldes de Montbui, controlada personalment per ell mateix i per l’alcaldessa Mercè Pla.

Per començar, el desmantellament de la ràdio pública de Palau-solità i Plegamans ens ha costat una bona picossada a tots plegats. Tal i com informava PeriodistaLocal a la seva pàgina web, les indemnitzacions per l’acomiadament indegut dels treballadors de la ràdio ens van costar a tots plegats prop de 50.000€. Aquesta xifra no sembla pas que s’hagi d’haver tancat, ja que encare no s’han decidit a despatxar l’actual directora de la ràdio municipal, la Dolors Forns, tot i que no compten amb ella per portar endavant el nou projecte del regidor Oliveras. És a dir, seguim pagant el sou d’una directora de ràdio que no pot fer la seva feina, i pel que es veu, els seus caps polítics tampoc no volen que desenvolupi la seva tasca.

D’altra banda, l’equip de govern ha incomplert les promeses fetes el mes de juny en el sentit de procedir de manera immediata a les reparacions necessàries en l’edifici de la ràdio municipal per poder reprendre les emissions en un plaç de 6 mesos que ja ha vençut. No tant sols no han començat les obres, sinó que fins i tot és dubtós que existeixi un projecte tècnic de reforma que permeti d’emprendre-les de manera immediata.

El que sí que ha intentat el Sr. Oliveras ha estat d’apaivagar els ànims i refredar les protestes pel tancament polític de l’emissora. En aquest sentit, fa unes setmanes, i com a resultat de les demandes dels representants de l’oposició municipal en el darrer consell de comunicació, el Sr. Oliveras va difondre un escrit en el que plantejava una mena de proposta esquemàtica amb els elements que havien d’orientar la nova emissora municipal. El podeu llegir clicant en el següent enllaç.

El Projecte Oliveras (versió power point)

El projecte Oliveras – versió PDF.

Tot i que el Ple Municipal no ha debatut encare aquest projecte, el Sr. Oliveras ja l’ha perfilat fins el punt d’haver fet la contractació de l’empresa que prestarà els serveis per externalitzar el funcionament de Ràdio Palau. L’empresa a la que s’ha adjudicat de manera directa la prestació d’aquest servei, sense fer cap concurs, ni passar pel Ple Municipal, és la productora calderina 3 i Acció Promocions Audiovisuals que, segons informa PeriodistaLocal, facturarà al voltant de 4500€ mensuals al nostre Ajuntament per la feina d’un redactor i un tècnic audiovisual. Un preu molt exagerat si comptem que aquests diners no serviran per donar veu als diversos col·lectius i entitats que hi estiguin interessats, sinó per ser un altaveu del propi repartit que ens governa.

El plans del regidor Oliveras no es queden en la represa de les emissions de Ràdio Palau, el seu projecte és més ambiciós, i abarca tota mena de mitjans audiovisuals, posant l’accent en internet i l’anomenat podcasting. Així té previst de reformar completament la web municipal, que considera obsoleta, i ja ha posat en funcionament una web -desconeixem si municipal o personal- des de la qual es vol fer un sucedani de programació televisiva. Agafeu-se fort que venen curves:

(cliqueu la imatge anterior per accedir-hi)

És sorprenent la manca de criteri del nostre govern repartit, que l’any 2007 va decidir de deixar de contribuir al Consorci per la TDT del Vallès Occidental, privant al nostre poble de la possibilitat de tenir un canal propi de televisió -dels de debò- amb l’entrada en funcionament de la TDT l’any 2010.

El 23 de desembre, fum, fum, fum!

El pressupost de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans per l’any vinent ha estat aprovat en un ple extraordinari convocat a corre cuita i havent entregat a l’oposició la informació a debatre -les 384 planes del pressupost per l’any 2009- fa menys d’una setmana, concretament el dijous passat.

Les presses han estat motivades no tant per l’arribada de l’any 2009 d’aquí a pocs dies, sinó per la imminent baixa per malaltia del regidor Abel Julien, que diu que representa a ERC a Palau.

La nostra masovera de Can Cortès no es veia amb cor d’aprovar aquest pressupost per l’any vinent amb el seu vot de qualitat, raó per la qual era imprescindible el concurs del regidor Julien. De fet, qui sap què hagués passat en absència d’una majoria clara. Per què sembla ser, que en privat, no tots els regidors i partits que formen l’equip de govern estan d’acord amb els increments salarials i el creixement de la nòmina municipal prevista per l’any vinent. Potser perquè n’hi ha que encare no surten a cap de les 384 pàgines d’aquest pressupost.

Ja tenim la piscina municipal! Venda de fum a l'engròs. No han fet res l'any 2008 ni faran res amb aquest pressupost l'any vinent.

Ordre del dia (document PDF)

Punt 1- Discussió del pressupost per l’any 2009 i aprovació del mateix.

Després de sentir com la Sra. Pla i el Sr. Font ens volen tornar a vendre fum, la regidora Marcuello, de ICV-EUiA, critica el pressupost i abandona la sala de plens en protesta pel tracte rebut per l’oposició. Visca la democràcia!

El Sr. Castany, tot i el poc temps que ha tingut per estudiar la proposta, presenta batalla: Parla del desmesurat increment del Capítol I del pressupost (nòmines i despeses de personal), tot i les racomanacions que els van fer de bon començament els assessors externs, i de l’increment de la despesa corrent. Què no estaven fent tants estalvis?. El resultat és que els ingressos ordinaris (que creixeran més de 500.000€ malgrat la crisi) amb prou feines arriben a cobrir les despeses: Ens queda un marge de poc més de 50.000€ per a fer inversions amb recursos propis; la resta d’inversions depenen de subvencions, endeutament amb els bancs, i contribucions especials dels propis veïns…

El Sr. Castany parla de nepotisme, de gestió desastrosa, de vergonya professional i, en definitiva, de suïcidi financer. El Sr. Font, regidor que defensa els pressupostos presentats pel govern, surt per peteneres i ens fa un llarg discurs sobre la “nefasta” gestió socialista tant al govern central com a la Generalitat. Però si les poques inversions que podrem fer seran amb els 2,4 millions d’euros que aporta al nostre poble el govern socialista!

Punt 2- Ressolució de les alegacions definitives a les ordenances fiscals per l’exercici 2009.

Sense ruboritzar-se, la Sra. Mercè Pla presenta l’aprovació definitiva de les taxes, sense les quals no es podien haver aprovat els pressupostos en el punt anterior.

La Mercè Pla es pixa a les Associacions de Veïns, en els veïns del sector Montjuïc, i a la residència d’avis: Tots havien presentat -per primer cop a la història de Palau-solità i Plegamans- alegacions contra les taxes municipals per diversos motius.

Les Associacions de Veïns s’havien mobilitzat per presentar una al·legació conjunta contra l’excessiu increment en la taxa de recollida d’escombraries. Com ja sabeu, pagarem un 20% més i de moment tenim més brutícia als carrers que mai. Feia temps que les associacions de veïns no es mobilitzaven d’aquesta manera, i ens n’alegrem.

Doncs ja ho veieu, l’alcaldessa que s’havia d’escoltar tothom i que treballaria per a les persones, se’ns pixa a tots plegats, no només als polítics de l’oposició, i al damunt, no és capaç de defensar les seves raons davant de tots plegats i s’escuda al darrera dels funcionaris municipals. “Raons tècniques”.

Punt 3 – Aprovació de les tarifes del servei de taxi.

Punt 4 – Aprovació de les tarifes del servei de subministrament d’aigua del Sr. Joan Duran i d’Aigua Can Padró S.L.

Punt 5 – Quotes de contribució especial pels veïns del Camí de la Serra de Ponent.

Toca pagar senyors, no hi ha subvenció que valgui…

Punt 6 – Delegació en la Junta de Govern de …

El govern repartit ens comunica  que

1. El govern socialista ha aprovat una subvenció per a la nostra població que podria arrivar als 2.400.000€.
2. Que aquesta subvenció es farà efectiva en la mesura que el nostre govern repartit sigui capaç de justificar com es gastaran els calés presentant els corresponents projectes d’obra abans del 24 de genr del 2009.
3. Que encare no saben com ens podríem gastar aquests diners però que hi estan treballant de valent.
4. Que no debatran amb la oposició ni amb ningú els projectes a què pensen dedicar aquesta subvenció.

Els grups de l’oposició, i en particular el PSC, aporten una llista de 25 projectes d’obres pels quals es podria demanar la subvenció, alguns dels quals ja estan fets i guardats als arxius municipals.

Un dels projectes proposats pel Sr. Josep Mª Serraviñals: Convertir la zona verda del polígon Palau Industrial en aparcament pels cotxes dels treballadors… Us en recordeu de la resposta què ens donava l’alcaldessa en relació a l’aparcament adjacent a la Plaça de Ca l’Estruch?

Punt 7

El regidor Abel Julien ens representarà al Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs en substitució del Sr. Ivan Costa, regidor al que cada cop se li treuen més responsabilitats. Fa uns mesos ja se’l va deslliurar de la regidoria d’esports, que va passar a mans del Sr. Albert Font.

Punt 8 – Aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla General a Can Puntí.

Us faig memòria: Emparant-se en la opinió dels “tècnics” de la brigada de jardineria, permetran que uns promotors edifiquin tretze vivendes en un espai on el POUM que no van voler aprovar -per que proposava un creixement desmesurat, deien- només en permetia de construir-ne quatre.

Acabat el ple, l’equip de govern intenta de fer entrega d’un lot de Nadal als regidors de l’oposició, perquè no sigui dit, que evidentment els hi rebutgen. Només faltaria!